dimarts, 29 de juny del 2010

El TC “esmena” la decisió sobirana del poble català.

(Manel Mora. Barcelona, 29/06/10) La sentència declara inconstitucionals 14 articles i en reinterpreta 27 més, alhora que retalla aspectes bàsics del text en llengua, justícia i finançament.














Alguns poden pensar que no li corresponen pas a aquestes pàgines tractar la sentència del TC espanyol en considerar-les un bloc esportiu, cosa de la qual discrepo amb tot el respecte -abandono el plural majestàtic conscientment. No perquè no sigui esportiu, sinó perquè d’antuvi la meva senya d’identitat ha estat reivindicativa. No trobaré, a priori, cap altre tema que em motivi més per a manifestar-me, com és la ressolució del TC que vulnera la decisió de la ciutadania del meu país.

El lema que ha presidit la meva lluita pels drets de la gent blaugrana, conflueix amb els drets de la sobirania del poble català: LA NOSTRA DIGNITAT NO POT TENIR BARRERES. Si ens abstraiem, el lema es pot aplicar a la setència atesa la gravetat de la vulneració de la voluntat popular catalana.

Quatre anys més tard, aquest pronunciament retalla substàncialment la llei orgànica, definició que hem de perdre de vista, aprovada pel Parlament, confirmada per Las Cortes Generales i refrendada pel poble de Catalunya el 2006.

El resultat de la setència anul•la 14 articles, en reinterpreta 23 més i rebutja jurídicament les al•lusions a Catalunya com a nació o realitat nacional que es fan al Preàmbul de la nostra Carta Magna.

Els articles declarats inconstitucionals es refereixen bàsicament al capítol de la justícia, que pràcticament tothom donava per perduts per la impossibilitat d'evitar el corporativisme del tribunal, i a la figura del Síndic de Greuges, les decisions del qual no poden ser independents del Defensor del Poble.

Davant d’aquests lamentables fets cal donar resposta tant al carrer com al Parlament. Una resposta contundent. Potser assumim que España no es mourà ni un milímetre de la concepció d’estat que té: España es una e indisoluble. Potser va essent hora que els catalans i le catalanes comencem a fer ús del dret a decidir que tenim com a poble i que demostrem que “la nostra dignitat no pot tenir barreres”.

dissabte, 26 de juny del 2010

Firentitats 2010: la nostra problemàtica arriba a la ciutadania

La nostra és una Associació sense ànim de lucre, que pretén dur a terme una tasca de sensibilització ciutadana canalitzant les propostes a través del teixit associatiu de la nostra ciutat.

BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES vol posar de manifest la problemàtica de les persones de mobilitat reduïda que decideixen accedir a les instal·lacions del Camp Nou, tant per assistir a un partit del FCBarcelona com a qualsevol altre acte que tingui lloc en aquestes instal·lacions.

Estem treballant amb il·lusió per tal de millorar les nostres condicions de vida quotidiana en tots els aspectes: social, urbà, esportiu... A través de la participació ciutadana, intentarem incidir en allò que considerem un cas claríssim de greuge comparatiu dels/de les barcelonistes en cadira de rodes respecte de la resta de barcelonistes.

Raó per la qual participem en diversos actes associacionistes. La finalitat que ens mou, no és cap altra que la de tirar endavant tots plegats les nostres iniciatives, les quals afecten un col·lectiu cada cop més nombrós. Aquestes iniciatives les considerem del tot justes i necessàries en la societat actual.



Fent difusió de les nostres reivindicacions entre la ciutadania. Els 5 punts bàsics del Manifest o, com hem afirmat en d'altres entrades del bloc, els CINC PECATS VENIALS del Barça quant a mobilitat.


Cap dels cinc punts no s'haurien de produir en una època en què els avenços tecnològics han assolit un nivell tan important.



2010, any d’eleccions a la Presidència del FC Barcelona, vàrem tenir l’honor que dues de les Candidatures s'acostessin a la nostra carpa.

Ens referim a la Sra. Pilar Guinovart (Candidatura del Sr. Sandro Rossell i al Sr. Albert Latorre (Candidatura del Sr. Agustí Benedito), als quals volem agrair que compareixexin solidàriament per tal de fer-nos costat.

Com a conseqüència de la visita d’ambdues Candidatures, malgrat l’insuportable calor, es va dur a terme una tertúlia molt interessant. Tant la Pilar com l’Albert van respondre a tots els dubtes referents als seus projectes de mobilitat.

Hauria estat bé, tot i no tractar-se de cap convocatòria nostra, sinó del Secretariat d’Entitats, que les altres dues Candidatures haguessin estat presents. És clar, que dues mai no s’han molestat a rebre’ns: l’encapçalada pel Sr. Jaume Ferrer i la del Sr. Alexis Plaza.

Potser el 2016 ens rebran. O no. Qui sap què pot passar d'aquí al 2016!



Pilar Guinovart, persona extraordinària, deixeu-nos dir-ho, responent les preguntes que se li formulaven.


Jordi Villalonga, Albert Latorre i Pilar guinovart durant l'improvisat "debat" que, malgrat no figurar al programa, es va dur a terme com a conseqüència de la visita de Pilar i d'Albert.



Jordi Villalonga, Vicepresident de l'Associació, sol·licitava que expliquessin ambdues Candidatures els seus imputs sobre certs dubtes que tenia.



Albert i Pilar van seguir amb molta atenció les nostres explicacions, malgrat que aquestes Candidatures les coneixien en profunditat ja que ens hem reunit diverses vegades amb totes dues.

Deixeu-nos comentar una curiositat. Aquesta foto reprodueix a la perfecció l'inici de "campanya" i el final de la mateixa. D'aquesta manera vàrem començar.

Primer contactàrem amb el Sr. Agustí Benedito, amb qui hem treballat un gran nombre d'hores. Ens hem reunit moltíssimes vegades, en silenci, sense focus ni càmeres. Amb una discreció a l'abast només dels cavallers.

Quin contrast amb d'altres Candidatures que anaven boges per fer-se fotografies amb nosaltres o dur a terme muntatges de vídeo de promoció de la seva opció a la Presidència i imatges televisives sense el nostre consentiment. Més tard o més d'hora, ho havíem de dir. Això, però, forma part d'una altra història...

Posteriorment, cap a la primera setmana de novembre, ens va rebre un alt càrrec de la Candidatura del Sr. Sandro Rossell a la seu que posseïen al carrer de Déu i Mata.

Sempre recordarem l'entrevista amb aquella persona, el nom de la qual, si no us fa res, no mencionarem en no tenir el seu permís. Va estar una entrevista enriquidora, tant des del punt de vista de l'Associació com des del personal.

La Candidatura del Sr. Rossell també ens ha rebut força vegades, en una de les quals va participar l'actual President electe a qui hem d'agrair la seva discreció. Alguns membres de Camp Nou Accessible per a tothom, de tendència rossellista, que n'eren presents, volien fer unes fotos de la trobada. El President Rossell digué 'fotos? No. Millor, no'.

La vida, al cap i a la fi, és una seqüència de cicles. Aquest va cabar com s'inicià.


Rita, Presidenta de l'Associació de Disminuïts Físics de Sants, planteja una qüestió als nostres convidats.


Joaquim Molins, membre d'UN CRIT VALENT, grup que formava part de la Precandidatura del Sr. Santi Salvat.

Malauradament, no van passar el tall de les 2095 signatures necessàries per ésser proclamat Candidat a la Presidència del FC Barcelona.


Joan Gomà segueix les explicacions amb molta atenció. ¿Per què els polítics només són propers durant la celebració d'actes importants?


Juanma, membre de l'Associació, Antonio, Vicepresident d'ECOM i del Barça-UNESS i Elies, tresorer de l'Associació.


Juanma estava com un nen amb la nova samarreta del Barça. Porta el seu barcelonisme al cor.

divendres, 25 de juny del 2010

Els cinc Pecats Venials del Barça sobre mobilitat

Barça nostre, que estàs en els cels, Blaugrana és el teu nom;
Deixa entrar el teu regne

Els col•lectius discriminats.

I dóna el que pertoca

A les persones que pateixen

Alguna discapacitat.

No demanem res

que ja no gaudeixin
els nostres germans.
No ens deixis

En la mateixa situació

Que
arrosseguem des del segle XX;
adapta les teves instal•lacions

i posa’t a l’alçada de l’equip.




Encapçalem amb aquest Pare Nostre, no cal dir que totalment improvisat, per plasmar els 5 Pecats Venials del Barça, la responsabilitat dels quals no ha de recaure pas sobre la institució. El FC Barcelona com a institució no ha de quedar embrutida per una nefasta actuació, quant a mobilitat, d’uns directius que no ha sabut estar a l’alçada de l’equip. Ans el contrari, nosaltres que ens els coneixem prou bé, estem en condicions d’afirmar que no han tingut la voluntat política de resoldre la situació. Srs. Ex directius, malgrat anar en cadira de rodes hem estat prou capaços d’adonar-nos quan i qui ens ha volgut prendre el pèl.

Els únics ‘responsables irresponsables’ han estat les diverses Juntes Directives de l’última dècada, tot donant per bo que els anys anteriors, malgrat la nostra existència, prevalia la nostra invisibilitat.
La nostra voluntat que la corda no es trenqués, va fer que tiréssim endavant unes converses que ja sabíem com acabaríem i quina era la intenció de la Junta Directiva: ‘marejar la perdiu’.

Ah, i no cal dir que Laporta mai no ens va obrir la porta.

Primer pecat: Reubicació del lloc destinat a les persones que van en cadira de rodes.
Manca absoluta de visibilitat. Quan es produeix una jugada conflictiva, interessant o un gol, tothom s’aixeca, cosa normal, lògicament. Què succeeix aleshores? Doncs que les persones de les cadires que, òbviament, no es poden aixecar, sistemàticament es perden gran part del partit.

A banda de l’escassa visibilitat de tots els emplaçaments per a cadires, alguns en concret es troben al costat dels pilars que suporten el pes de la segona graderia. Atesa la seva amplada, en aquests casos queda dificultada la vista d’una part del camp des del principi, sense necessitat que ningú no s’aixequi.

Segon Pecat: Millora i ampliació del nombre de rampes que donen accés a l'interior de l'Estadi. Més concretament, a la nostra ubicació.
Escassetat de portes habilitades amb les corresponents rampes. Les poques que en tenen, són d'un desnivell tan excessiu que freguen la perillositat i ens col•loquen en situació de risc. Com a conseqüència, el trànsit per aquestes rampes és pràcticament impossible.

D'altra banda, per accedir al vestíbul de tribuna, hi ha una bona rampa d’accés. Ara bé, quan ens dirigim cap a la porta principal, topem amb l’espai de l’ascensor que dóna accés a les graderies superiors. A l’hora de construir-lo, van envair l’espai de la rampa, la qual cosa ens obstaculitza el pas. Sense comentaris.

Tercer Pecat: Llista diferenciada per ésser abonats del F. C. Barcelona.
Quan ens fem socis/ies, se’ns col•loca a la mateixa llista que la gent que no requereix cadira. Resulta evident que no té cap mena de sentit. Nosaltres no ocuparem mai un lloc de seient normalitzat!

Per tant, considerem que la nostra llista hauria de ser diferenciada i tenir en compte només els llocs disponibles per a cadires.

Per un altre cantó, considerem que els/les socis/abonats en cadira de rodes haurien de tenir la seva localitat assignada, exactament com la tenen la resta de les persones que ocupen seients “normalitzats”. En no tenir el seu “seient” assignat, es veuen obligats a venir amb molt de temps d’antelació per tal d’ocupar la millor posició. Aquest fet comporta una discriminació respecte a la resta d’abonats/ades dels seients “normals” que arriben quan volen.

Quart pecat: Utilització de les noves tecnologies per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu.



Pel que fa a la venda de les entrades per als llocs destinats a les cadires, exigim poder comprar-les a través dels mitjans utilitzats per la resta de la població:

a) Pàgina web del FC Barcelona.
b) A través de la web de l’entitat financera que col•labora amb el club.
c) Caixers de l’entitat col•laboradora del FC Barcelona.

Resulta que una persona no abonada de Reus que camina bé, disposa d'aquestes tres tecnologies i, immediatament, sap si n’hi ha de disponibles o no i de quina ubicació les vol. Per contra, un barcelonista o una barcelonista en cadira de rodes de Reus, no posseeix aquesta possibilitat pel que fa a les localitats específiques del lloc destinat a les cadires, havent-se de traslladar fins a l'estadi per aconseguir-les.

Atès que sovint ens ho hem trobat, farem el següent aclariment. Ens referim a entrades de la nostra ubicació. És clar que, a través de les vies exposades, podem adquirir entrades d’altres localitats. Però nosaltres, per què volem una entrada de seient “normalitzat? Nosaltres mai no anirem a un lloc d’aquests.

Per tant, allò que ens interessa saber és si queden entrades de la nostra zona, així com poder comprar-les com tothom. Sovint, després de desplaçar-nos fins el Camp Nou, ens han dit que s’havien exhaurit, cosa que queda demostrada que no és certa.

Cinquè Pecat: Un Estadi sense barreres.
Poder gaudir de l'Estadi, no només des del vessant esportiu, sinó també com a espai lúdic en el qual s’hi fan diversos espectacles: concerts musicals, etc.

Tant de bo, la Junta Directiva sorgida de les urnes el 13 de juny trenqui en pedaços la història de mandats anteriors i es desmarqui de les seves maneres de fer.

És per aquest motiu que li desitgem al President Rossell que tot li vagi molt bé. Reiterem el nostre compromís, com ja indicàvem al Manifest, de col•laboració i de treball per tal que tingui les condicions òptimes per treballar en la resolució dels problemes en general i de la nostra problemàtica en particular.

I fem una crida a la responsabilitat de tot el barcelonisme. Les eleccions ja s’han celebrat i la sobirania popular ha decidit majoritàriament qui ha de ser el nou President.

Per tant, tot fent un exercici de responsabilitat, li hem de fer costat i li hem de desitjar que tot li vagi bé. Si al nou President li van bé les coses, serà un bon indicador que al Barça li van bé les coses.

diumenge, 20 de juny del 2010

Posada de llarg de l'Associació amb nota

Sota el lema "La nostra dignitat NO POT TENIR BARRERES" el 5 de maig de 2010 vàrem fer la presentació en societat de l’Associació Blaugranes en cadira de rodes.

L’acte va assolir un gran èxit, tant pel que fa a l’assistència de públic en general com de personalitats. L’esdeveniment, sens dubte, fou un fet històric, on es van trobar per primera vegada, en el transcurs d’unes eleccions, les set Precandidatures que optaven a la Presidència del FC Barcelona. Mai no havia succeït fora d’un plató de televisió.

D'altra banda, la data del 5 de maig de 2010 passarà als anals de la història blaugrana com el dia en què tots els presidenciables havien estat capaços d’arribar a un punt de trobada: la signatura del PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT. Totes 7 Precandidatures van acordar que el complirien, independentment de la llista guanyadora. La feina de sis mesos de reunions amb els diferents caps de llista, a excepció del Sr. Jaume Ferrer i del Sr. Alexis Plaza, els quals mai no ens van rebre, havia donat els seus fruits. Hem de deixar ben clar que la Precandidatura del Sr. Sandro Rossell, tot i no sortir a la foto de família, també hi era present, representada pel Dr. Joan Bladé, destacat membre de la Precandidatura, i per Sergi Rossell, germà del Sr. Rossell.



El President Pasqual Maragall fou un dels il·lustres assistents. Ho va fer en silenci. No havia confirmat l'assistència. I, sobtadament, es presentà a l'Auditori de Cotxeres de Sants. Va ser la sorpresa de la tarda. Una grata sorpresa.


El President no va dubtar ni un segon a posar-se la samarreta commemorativa de l’acte de presentació. En arribar, les seves primeres paraules van ser: "vinc a l'acte en solidaritat amb ells perquè estan malalts com jo".

La mesa Presidencial. Dos grans escriptors i una magnífica periodista: Núria Ferré (Padrina de l'Associació), Matthew Tree (el Padrí) i Màrius Serra.
Tots tres ocuparan un lloc molt important als nostres cors.


Núria Ferré, directora i presentadora de "El Suplement" de Catalunya Ràdio. La Núria i el seu equip, en especial Quim Bonet, van ser els primers en fer-se'n ressò, de la nostra causa. Gràcies a la primera entrevista que ens varen fer, els nostres problemes arribaven a milers de persones.

Sempre recordarem aquell diumenge 15 de novembre. Va ser la primera experiència radiofònica. Però per damunt del mitjà, tot i la importància que tenia per donar a conèixer els 5 punts bàsics del nostre Manifest, ens vàrem trobar amb un equip d’una dimensió humana incommensurable.

Com la Núria diu, aquell dia fou una de les experiències més entranyable i especial de la nostra vida.

Tan bon punt van conèixer la nostra causa, un corrent de complicitat recíproca s’establí entre nosaltres que perdurarà per molt de temps.


Matthew Tree va ser la primera persona amb qui vàrem contactar per l’organització de la Presentació de l’Associació. Necessitàvem personatges coneguts. L’èxit passava per aconseguir uns quants col·laboradors, per què no dir-ho, famosos.

Érem coneixedors de la humanitat solidària d’en Matthew. Pagava la pena provar-ho. Al cap de molts pocs dies de demanar-li que hi participés, ens digué que seria un honor. Honor! Matthew, per a nosaltres ho és.
Recordes que ens preguntares quines funcions duia a terme un Padrí d’Honor? A hores d’ara ja te n’hauràs adonat: fer moltes coses a canvi de no res. Tan sols, de la nostra gratitud.

Màrius Serra, escriptor, periodista, màgic dels mots però, sobretot, lluitador incansable per la causa dels QUIETS. Amb el seu permís li agafarem prestada una frase i l’adaptarem a la nostra causa: la força que li transmet Llullu des de l’estel des del qual ens il·lumina, ens l’ha donat Màrius sense tenir consciència de fer-ho.

En aquest cas, el joc de paraules era ben senzill: paraula de dues lletres que s'utilitza, entre d'altres coses, en els juraments seguida del signe d'exclamació en determinades circumstàncies. La resposta, tan fàcil com la pregunta: SÍ!
In Memoriam.

El 24 de juliol de 2009 morí el seu fill Lluís Serra. Patia una encefalopatia severa. Màrius, en el seu llibre QUIET, explica les vivències amb el seu fill. El tema que no vam saber abordar, el traiem ara com un modest homenatge a Llullu.

La presència de totes les Precandidatures va esdevenir l'èxit amb què somiàvem des del moment que vàrem prendre la decisió de realitzar la Presentació pública. Totes set van confirmar l'assistència i compliren la paraula: (de dreta a esquerra) Jaume Guixà, Agustí Benedito, Jordi Portabella -President del Grup Municipal d'ERC, el President Maragall, Jordi Villalonga -Vicepresident de l'Associació, Alfons Godall, Pep Mata, el Sr. Perrín, Jaume Ferrer i Alexis Plaza. La Precandidatura de Santi Salvat queda fora d'imatge. I reiterem una vegada més: la Precandidatura del Sr. Rossell també hi era present. Els seus representants arribaren quan ja havia començat l'acte i, per no molestar, van seure a les files del darrere, tot i tenir el seu lloc reservat a primera fila com la resta de Precandidatures.


SIGNATURA DEL PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT.

Alfons Godall signant el document en nom del Sr. Marc Ingla.

La Candidatura encapçalada pel Sr. Marc Ingla ha representat una de les múltiples decepcions del procés electoral a la Presidència del FC Barcelona. Es varen posar en contacte per dur a terme la concreció dels punts que figuraven al PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT: elaborar un ordre de prioritats i el calendari d'aplicació.

La imatge no pot ser més clara. El Sr. Alfons Godall el signà en nom del Sr Ingla. Malgrat tot, després de dues hores de reunió, el principi d'acord mai no va arribar a les nostres mans.

Aquet fet, però, forma part d'una altra història...


Alexis Plaza, de la Precandidatura que ell mateix encapçalava, "Somni Blaugrana".

Malgrat que li vàrem demanar que ens rebés per tractar la situació en què es troben al Camp Nou les persones amb mobilitat reduïda, mai no ho va fer. Durant l'acte va ser l'única i l'última vegada que el veuríem.
Sr. Plaza li ho diem amb tot el carinyo i respecte: amb aquestes maneres de fer, difícilment es complirà el seu "somni".

Jaume Guixà amb qui vàrem mantenir una molt bona relació.

Armand, una de les grans persones que hem conegut al llarg de la Precampanya. La relació Precandidatura-Associació es convertí en la gran amistat que mantenim.
L'Armand signava en nom de Santi Salvat, cap de llista de "La tercera via". Santi Salvat i tot el seu equip en cada reunió de treball ens obsequiava amb un tracte exquisit.



Hem dit anteriorment que el President Maragall havia estat la sorpresa de la tarda. Però en realitat no va ser exactament d'aquesta manera. N'hi havia una altra. La presència del Sr. Jaume Ferrer.

Sorprenentment, el Sr. Ferrer, va comparèixer. Si diem que va ser una sorpresa i de les grosses, ens estem cenyint plenament a la realitat. Mai no ens havia respost a cap correu demanant-li que ens rebés. No només mai no ens va respondre, sinó que tampoc mai no ens va rebre. Ens va sotmetre a la més absurda de les ignoràncies. En la mateixa línia que ho havia vingut fent la Junta Directiva del President Laporta.

El Sr. Ferrer tampoc mai no es va dignar a respondre les nombroses invitacions que li havíem enviat per tal que assistís a la Presentació. Mai! Ni una de sola, tot i que l’havíem “comentat” a través de missatges al facebook “que la foto estava servida”. Atès que havíem cursat nombroses invitacions, vàrem decidir que reservaríem les localitats amb els nom de les respectives Precandidatures. Ni cas! Malgrat el comentari, va tirar de prepotència i no va obrir boca fins el dia de l’acte.

Bé, sí que ens va respondre una vegada. Volem ser sincers. A través d’una persona de la seva llista, si més no es va identificar com a tal –guardem el missatge. Per tant, existeix l’evidència- es va manifestar per primera i única vegada per acusar-nos de fer ús “de les estridències” en la defensa dels nostres drets.

Malgrat “que la foto estava servida”, primera i última vegada en posar-se en contacte amb nosaltres. Les trucades per no res que ens feia un altre representant de la seva Candidatura, no compten. Diem per no res perquè, encara avui dia, ens repetim la mateixa pregunta: per què ha trucat el Sr. X?

Malauradament, una de les Precandidatures (per elegància, no direm quina) van interpretar que aquesta expressió anava dirigida a ella. Què equivocada que anava, tant en aquesta com en d’altres qüestions, de les quals també conservem les proves.

Sr. Ferrer, no dubtem que sigui una bellíssima persona però, com a dirigent del Barça, mai no ha estat a l’alçada de l’equip. Sobretot, des que va ser designat dofí del President Laporta.
Potser, tot el que hem explicat, Sr. Ferrer, també li semblen “estridències”. Però li ben asseguro que, li parlo com a lingüista, el DIEC ho defineix com a exposar uns fets sense faltar a la veritat.

Agustí Benedito, L'Alternativa A B. Ens vàrem conèixer la primera setmana del més de novembre de 2009. Van bastar un parell de reunions perquè sorgís quelcom més que una relació de treball. La simpatia mútua es convertí en una no dissimulada però discreta amistat. La causa s'ho val.

Ha estat la Candidatura amb què més hores hem treballat la mobilitat a l'interior del Camp Nou. No obstant això, tot i les nombroses trobades que hem dut a terme, la discreció i l'absència de càmeres ha presidit la nostra relació. Guardarem per sempre més a la nostra colecció de frases de les eleccions la que constantment ens deia l'Agustí: "Manel, la vostra causa és massa important. Vosaltres esteu pel damunt de qualsevol Precandidatura. Preserveu-vos que se us identifiqui amb cap".

Resulta evident el plus de cavallerositat que es desprèn de la seva persona.


Foto de família: Sr. Guixà, Sr. Benedito, Sr. Godall, Sr. Plaza, Sr. Ferrer, Sr. Armand Sanz, Sr. Portabella...

Una imatge per a la història.

NOTA FINAL

Malgrat no haver constància gràfica de la seva presència, tot fent un exercici de transparència i honestedat, qualitats que han estat sempre les nostres senyes d’identitat, hem de dir que la Precandidatura del Sr. Sandro Rossell va estar representada a l'acte pel Sr. Joan Bladé i pel Sr. Sergi Rossell, els quals van arribar un cop duta a terme la fotografia. D'altra banda, hem de dir que també va signar el PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT així que van arribar.

D’altra banda, hem de dir que el Sr. Rossell ens telefonà durant l’acte, just després de signar en el seu nom el Dr. Joan Bladé, per tal d’excusar la seva presència.

TEMES RELACIONATS:

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010
Premiat pel jurat com a MILLOR BLOC en llengua catalana.