BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES

Entrevista al programa Catalunya Sense Barreres (Ràdio Estel)

2011-03-15T11:26:00.005+01:00

Entrevista al programa "Catalunya Sense Barreres" (Ràdio Estel).

Fa uns dies, em van fer la següent entrevista a Catalunya Sense Barreres, un programa de Ràdio Estel. Sabeu una cosa? Vaig sortir encantat pel meravellós grup humà amb què em vaig trobar i, sobretot, satisfet, feliç i més orgullós que mai de la meva condició de persona amb discapacitat física.

Us preguntareu el motiu. Molt senzill. Totes les persones que configuren l'equip, pateixen una discapacitat. Però, durant el programa, mostren una vegada i una altra les capacitats que tenen. Tothom té capacitats que la societat no els ha deixat mostrar. Però hi són

1.- Coneixeu l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de BCN?

2.- Voleu tenir més informació? Sí?

Mireu, sabeu que us dic? Que és molt millor que escolteu l'entrevista. Hi trobareu tota la informació sobre l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Pitgeu al damunt del següent enllaç o al damunt de la foto:

Entrevista al programa "Catalunya Sense Barreres" (Ràdio Estel).

ELECCIONS 2011: INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT.

2011-01-29T17:32:00.007+01:00

LA TEVA CANDIDATURA!

TU TAMBÉ ETS BARCELONA, NO ET QUEDIS AL MARGE!

INFORMACIÓ ELECCIONS 2011 A L'INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT.

L'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) de Barcelona ha iniciat el procés de renovació del seu Consell Rector per incorporar-hi deu membres que representen la ciutadania amb discapacitats.

Qui pot votar?

Residents a Barcelona que estiguin afectats per alguna de les següents discapacitats: física, intel•lectual, auditiva, visual i discapacitat per trastorn mental.

Què he de fer per votar?

● Si ja sou al registre de l’IMD, rebreu tota la documentació necessària (comprovant d’inscripció, programes dels candidats, paperetes de votació, procediment per votar per correu, etc.) al vostre domicili el mes de febrer de 2011.

● Si no sou al registre de l’IMD, no podreu rebre l’esmentada documentació. Si esteu interessats a rebre-la poder votar, cal que us poseu en contacte amb el Servei d’Atenció al Públic de l’IMD:

- Presencialment: al c/ València, 344, planta baixa, al matí de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, o a la tarda de dilluns a dijous, en hores convingudes.

- Per telèfon: al telèfon 93 413 28 10

- Per fax: 93 413 28 00

- Missatges de text curt: 93 476 63 87

- Per correu electrònic: a l’adreça sap@bcn.cat

Calendari:

● 30 de gener de 2011: fi del termini per presentar candidatures, per escrit i a la seu de l’IMD (c/ València, 344).
● Del 24 de febrer al 25 de març de 2011: termini per votar per correu.
● Dissabte 2 d’abril de 2011, de 10 a 18 h: votació presencial a la seu de l’IMD (c/ València, 344).

TU TAMBÉ ETS BARCELONA, NO ET QUEDIS AL MARGE!

MANEL MORA

BARÇA: OBJECTIU ACONSEGUIT!

2010-12-26T12:30:00.003+01:00

OBJECTIU ACONSEGUIT!

La Junta Directiva va aprovar el proppassat dimecres la creació de 48 places per a cadires al Camp Nou. 24 a cada gol, a les quals s'han de sumar les 24 que corresponen als acompanyants.

En l'actualitat existeixen 27 llocs. Per tant, aquesta decisió històrica i sense precedents

Vídeo de l'entrevista de BTV Notícies

2010-10-18T12:13:00.013+02:00

Vídeo de l'entrevista del periodista de BTV, ALBERT MUÑOZ, a qui agraïm que se sumi a la difusió de la problemàtica de les persones en cadira de rodes dins el Camp Nou.

www.btvnoticies.cat

La mobilitat, fet transversal

2010-09-24T16:05:00.004+02:00

El proper octubre farà un any. Dotze mesos de lluita, de denuncia de la situació en què es troben les persones en cadira dins del Camp Nou. Lluita no només pel col•lectiu més oblidat de la història del Barça, sinó també per molts altres grups. La importància logística de l’estadi en el conjunt urbanístic de Barcelona l'obliga a un canvi de xip quant a mobilitat. No oblidem que el Camp Nou forma part de la fesomia turística de la ciutat i, per tant, s'ha convertit en un indret d'obligada visita per part de milers i milers de persones.

Per tant, a banda de solidaritzar-nos amb un grup de persones, tots hem de desitjar que les instal·lacions del FC Barcelona permetin una mobilitat absoluta, ja que l’estadi s’ha convertit en les senyes d’identitat del nostre país amb la consegüent atracció de visitants. No cal recordar que el museu del Barça forma part dels més visitats de tot l’Estat espanyol.

Les argumentacions exposades ens permeten donar una altra volta de rosca a favor de la lluita de Blaugranes en cadira en introduir alguns nous raonaments a la qüestió.

D’un cantó, la necessitat d’un estadi accessible per a tothom, atesa la quantitat de gent que visita les instal•lacions del club blaugrana. L’accessibilitat comporta beneficis econòmics, així com la millora de la imatge social del club i de la ciutat.

D’un altre, i aquí volíem arribar, la urgència del canvi del concepte mobilitat. El canvi d’idea resulta imprescindible i com a conseqüència ens hem de replantejar la definició de mobilitat reduïda. Evidentment, el col•lectiu primigeni de la denúncia, entra de ple en la denominació. La perífrasi, però, abraça moltes més persones, integra molts altres grups.

Posem uns quants exemples heterogenis que resultaran prou aclaridors. La mobilitat reduïda la pateixen les persones grans, l’única malaltia de les quals és simplement l’edat. Ens situem en el supòsit d’una persona gran que no tingui cap altre inconvenient que els anys. La longevitat de la societat també passa factura. Certament, la situació s’agreuja si, a més a més, té algun problema cardíac o respiratori.

I un cotxet de bebè? Una parella que decideix visitar l’estadi amb el seu nadó, tindran problemes de mobilitat? La resposta és un sí aclaparador. La raó resulta evident. La manca o la inutilitat de rampes -el Camp Nou es caracteritza per aquest fet- impedeix o dificulta els accessos de cotxets, cadires de rodes... La parella trobarà tants impediments que optarà per portar el nen a coll.

El desnivell de dues de les tres úniques rampes del Camp Nou és tan excessiu que freguen la perillositat i col•loquen en situació de risc els seus usuaris. Com a conseqüència, el trànsit per aquestes rampes és pràcticament impossible. Resulten un monument al cinisme atesa la inutilitat d’ambdues. Si us agraden els esports de risc, i us proveïu d’una cadira, podreu gaudir d’una bona pujada d’adrenalina en un descens més propi d’una muntanya russa que no pas d’una rampa.

En conseqüència, és que si el Barça ha de purgar Els cinc pecats venials, als quals al•ludíem en un altre article, si vol convertir-se en un referent mundial a tots els nivells relacionats amb la mobilitat.

Ho ha de fer, però, de manera intel•ligent, entenent la mobilitat com un fet transversal que afecta molta més gent i no exclusivament el col•lectiu que inicià la lluita per un estadi amb accessibilitat universal.

De moment, però, pel que fa a les rampes de l’estadi, cordeu-vos bé el cinturó.

Els experiments tàctics de Guardiola

2010-09-17T10:53:00.003+02:00

Fa temps que necessito respostes a una sèrie de qüestions. Interrogatives directes que m’han tornat a assaltar després dels dos últims partits. D’un cantó, la trista i gris versió del Barça enfront de l’Hèrcules d’Alacant i, d’un altre, l’homenatge que el Barça va retre a l’espectacle futbolístic la nit de la UEFA Champions League davant el Panathinaikòs.

L’assumpte no és cap altre que el següent: ¿Què ha variat a l’equip respecte al partit de l’Hèrcules perquè es produeixi un canvi tan radical?¿Els jugadors van alterar l’actitud o, per contra, Pep Guardiola va canviar el sistema tàctic? Com dirien els ortodoxos tradicionals, “pares tenen l’església” que poden respondre tots aquests interrogants molt millor que un servidor. No obstant això, intentaré fer-ho el més dignament possible.

Vagi per davant que admiro profundament en Pep. No només pels seus èxits esportius, sinó, i subratllo precisament, per la seva formació humanisticocultural. Amb Guardiola seria un plaer prendre un cafè, ja que podríem mantenir una conversa enriquidora, lluny de l’àmbit exclusivament futbolístic.

Dit això, humilment, crec que hem sacralitzat la figura de l’entrenador blaugrana, cosa en què hem col•laborat tothom. Això ha comportat que el considerem intocable. La seva paraula no admet crítiques. Tot això ho hem provocat els seguidors, perquè Pep està molt lluny d’aquesta línia de pensament. A més a més, estic completament convençut que no li fem cap favor i que Guardiola agrairia que el critiquéssim quan s’equivoca, ja que creixeria més com a esportista i com a persona. Per contra, tot són lloances.

El dia de l’Hèrcules, Guardiola s’equivocà. De la mateixa manera que ho va fer davant l’Ínter durant la semifinal de Champions de la temporada passada en variar el sistema tàctic. Tothom pensa en el robatori, però ningú no recorda que va ser tan agosarat com per jugar amb una defensa de tres formada per tres centrals i altres canvis tàctics que va introduir. Però com aquest partit ja és història, centrem-nos en el partit de lliga contra els d’Alacant.

Pep també errà a l’encontre de l’Hèrcules en col•locar quatre jugadors nous que no estaven acostumats a jugar amb la resta de companys i que encara no havien assimilat el sistema Barça –la forma de jugar del Barça té denominació d’origen. Els casos més notoris foren els d’Adriano i Mascherano. Sobretot aquest últim esdevingué el més decisiu, ja que deixà a la banqueta un esplèndid Busquets per alinear un jugador que havia fet quatre entrenaments amb el grup.

Em reservo per al final l’enèsim experiment nefast de Guardiola: la utilització d’Éric Abidal com a central esquerrà. El francès s’ha caracteritzat en multitud d’ocasions per ser un dels jugadors en millor forma física de l’equip. D’altra banda, ha demostrat que és un gran lateral. Però també ha certificat que, cada vegada que Pep la posicionat com a central, ha fracassat. Tothom va comprovar, també per enèsima vegada com Abidal té tendència a desplaçar-se cap a l’esquerra en busca de la seva posició natural.

No obstant això, Pep insisteix a explorar els indrets més recòndits del francès cercant el central que no porta dins. Potser, a força d’indagar, finalment el trobarà. Però que no ho faci en partits oficials. N’hi ha massa en joc.

En definitiva, responent als interrogants que plantejàvem, l’actitud dels jugadors no va variar. El que es va veure alterat fou el plantejament tàctic. De tant en tant, al nostre gran entrenador li agrada fer experiments que, de vegades, comporten derrotes o eliminatòries com va succeir als partits de l’Hèrcules i de l’Ínter.

És per aquest motiu, des del més absolut dels respectes, que li diem a Guardiola, els experiments en casa i amb gasosa.

Barcelonisme: llibertat de pensament, llibertat d’expressió...

2010-09-13T18:14:00.004+02:00

El FC Barcelona té una manera de funcionar única al món: la democràcia interna. Els seus socis i les seves sòcies, tot fent ús d’aquesta característica democràtica, van optar pel relleu. La voluntat popular decidí substituir el President Laporta pel President Rosell, així com els seus respectius equips. Stricto sensu les urnes van reflectir aquest desig i un cop finalitzades la campanya electoral i les votacions, únicament som, senzillament, barcelonistes. Si més no, així hauria de ser.

És per aquest motiu que a la societat blaugrana li hauria de preocupar una qüestió de fons. Qüestió que atempta, no només contra la llibertat de pensament, sinó també contra la llibertat d’expressió, dos dels pilars bàsics sobre els quals està cimentat el sistema democràtic en tots els àmbits, inclosa la comunitat blaugrana.

La democràcia, drets i deures, ha de presidir en tot moment la convivència. La democràcia comporta la permissibilitat del debat des del respecte i de la crítica constructiva. Consegüentment, és incompatible amb la pràctica d’algunes formes d’actuar. Un bon exemple significatiu de tot això el trobem en l'etiquetatge amb determinats “-ismes” malèvols que s'apliquen a les persones que gosen fer ús de la seva llibertat de pensament.

Ens hauria de preocupar i molt, ja que deixa entreveure que, per defecte, s'etiquetarà qualsevol seguidor del Barça que tingui la valentia d'opinar amb criteri propi o de dissentir lliurement. Personalment, aquest fet m’amoïna fins a la inquietud perquè rebutjo un Barça de pensament únic. Tanmateix, les passes tant dels seguidors de l’actual junta directiva, com dels de l’anterior s’encaminen cap a aquestes latituds, fent bona la dita qui non est mecum, est contra me.

Per tots aquests motius, la utilització no benèvola del terme "opositor", mot amb el qual es feia referència a un barcelonista que dissentia d’alguns aspectes del fitxatge de Mascherano, m’inquieta. I no molt, sinó moltíssim.

La llibertat de pensament es va aconseguir després d'una llarga lluita i un cost de vides molt alt. Per tant, des del moment que algú es converteix en personatge públic, ho fa amb totes les conseqüències. Els dirigents són prou conscients que no tothom compartirà les seves decisions, la qual cosa la tenen perfectament assumida . Per tant, tothom hem de dur a la pràctica l’assumpció de la llibertat de pensament i, consegüentment, d'expressió.

L’argument també és vàlid per als seguidors de qualsevol de les famílies existents en el si del club, algunes de les quals tendeixen a aquesta proclivitat.

També resulta preocupant la identificació "opositor" amb "laportista o rosellista", filla de la prepotència "bipartidista neoliberal" que parteix de la base que només existeixen dues línies de pensament. Afortunadament, d’un cantó, el procés electoral va evidenciar que hi havia més opcions i, d’un altre, que no tot girava al voltant de dues úniques candidatures. Precisament, la decisió de les urnes va reflectir la no existència de la suposada "bipolarització", la qual només formava part del full d’estil d’alguns mitjans de comunicació. Si més no, així ho varen transmetre als socis i a les sòcies.

Respectem la diversitat de pensament emanada de la gent blaugrana. Sens dubte, element capital del patrimoni del Barça. En última instància, però, si algú cau en la temptació d’etiquetar, que empri senzillament el terme barcelonista, molt més escaient, o que faci mutis pel fòrum.

Que llarg que se’m fa el viatge...!

2010-09-07T17:01:00.004+02:00

Estic enroscat en les tecles de l’ordinador buscant una sortida cap al mar. Somiant-me en un somni de vells fantasmes que, de tant en tant, em venç. Però què voleu si em sento un xic perdut em aquest viatge miserable que es troba en via morta per les velles rutines. Un camí que s’inicià poc menys d’onze mesos enllà.

No obstant això, no em sento vençut, malgrat que la vida sigui una festa a la qual ningú no s’ha molestat a convidar-me. No, no em sento batut perquè no estic sol. Vosaltres feu que s’obrin finestres a l’esperança. Vosaltres feu probable que la llum il·lumini l’habitació. Convertiu la incertesa de les nits buides en la flama d’un món possible. Feu factible l’alba dins del laberint.

Amb tot, se’m fa llarg el viatge. Massa llarg! En realitat, hauria de ser tot el contrari, atesa la fervent activitat de la temporada 2009-10. El Barça es convertí en el millor club del món en guanyar els sis títols a què optava. El dinou de desembre es proclamà campió del Mundialet de Clubs a Abu Dhabi –Emirats Àrabs. Del 5 maig fins al 13 de juny, convocatòria d’eleccions, campanya i diada de votacions.

Tot el procés finalitzà, teòricament, amb la presa de possessió del nou President del FC Barcelona el dia 1 de juliol. Dic teòricament, atesa l’actitud d’alguns que s’entesten a viure en una campanya electoral continua, així com en una oposició permanent. En aquest sentit, em quedo amb l’actitud responsable i intel·ligent del meu bon amic Agustí Benedito, segon més votat a les urnes i actual referent del barcelonisme amb seny. Un cop finalitzat tot, Agustí digué: “faré tot el possible, tot el que estigui a les meves mans per ajudar Sandro Rosell perquè el seu èxit serà l’èxit del Barça”. Saviesa i responsabilitat.

Certament, la quantitat d’estímuls, emocions, sentiments, esperances, solidaritats, suports, simpaties, complicitats, en un període de temps tan breu, hauria d’escorçar i alleugerir el nostre particular viatge. Res més lluny de la realitat. A mesura que ens acostem al final de la partida, se’m fa més pesat. Penso que tot m’és igual. Que estic fart de córrer i recórrer els carrers de Can Barça. Cansat de trucar a despatxos anònims pidolant drets de sentit comú. Coses que ahir no es van fer i demà ja és tard. Avorrit d’esperar la sortida d’un tren que està en via morta.

A mesura que s’acosta, se’m fa més llarg. Quan tremolo, però, el vostre somriure em retorna al sender del compromís. O recordo les paraules amb seny de l’Agustí. No em puc oblidar de les esperances dels meus companys i companyes. Tot plegat em fan pensar que les úniques batalles que no es guanyen, són les que s’abandonen. Un bon exemple, malgrat que pugui quedar una mica lleig que ho digui jo mateix, el trobem en Blaugranes en cadira de rodes. Malgrat les inconveniències, sempre hem afrontat la vida de cara. Els entrebancs no han estat prou obstacle per no abordar la lluita amb el convenciment que un altre món blaugrana és possible.

Tot i que el viatge se’m fa massa llarg, arribaré fins el final d’un trajecte que m’ha de permetre exercir, senzillament, de blaugrana. M’ha de deixar participar, d’una manera normalitzada, de la vida del club.

President, veure l’acabament tant a prop del viatge, aconsegueix que se’m faci encara més llarg. Assenyalem el final del trajecte de la dignificació de les persones de mobilitat reduïda. La història t’ha escollit per aconseguir aquesta fita.

Posem fil a l’agulla i finalitzem el camí, que ja se’m fa massa llarg!

Sodoma i Gomorra o Can Barça

2010-09-02T12:19:00.004+02:00

No hi ha pitjor falta que la corrupció. Aquesta va ser la causa per la qual, segons el Gènesi, Déu va destruir ambdues ciutats amb una pluja de foc i sofre, com a càstig del comportament dels seus habitants («vici contra natura»).

Des de la llunyania de la narració bíblica, i amb els distanciaments històrics que s’escaiguin, la paràbola es pot aplicar als anteriors habitants de la «ciutat barcelonista». Els Déus blaugranes manaren que marxessin, mentre enviaven una pluja de vots de càstig des de les urnes.

De confirmar-se les filtracions de la ‘due diligence’ que la junta del President Rosell ha sol·licitat a l’empresa KPMG, ens trobaríem un cop més davant del lloc comú “la realitat, supera la ficció”. La voràgine malbaratadora dels recursos del club per part dels anteriors dirigents depassaria amb escreix qualsevol aproximació a les “despeses” imaginables que comporten “els compromisos".

ONA FM ha tingut accés a l’auditoria que l’empresa KPMG està duent a terme sobre les despeses de la junta de Laporta durant l’últim any. Els aspectes econòmics denoten una actitud repugnant atesa la crisi econòmica que la societat catalana pateix. Resulta del tot incomprensible que molts catalans i catalanes no arribin a final de mes i, mentrestant, un grup de privilegiats campessin per la comptabilitat del Barça com els venia en gana.

Les xifres de la ‘due diligence’ que han transcendit a través de l’emissora de ràdio, dibuixen un panorama absolutament vergonyós. Els detalls de l’auditoria econòmica, publicats també pel diari SPORT, són incomprensibles, vergonyosos, intolerables, repugnants i tots els adjectius que vulgueu afegir-hi.

D’entrada, resulta injustificable el milió d’euros (1.000.000) que es van gastar a la final de la Champions League de Roma. Més del doble de l’assignació que la UEFA havia previst com a despeses de “compromisos”. No esdevé menys sagnant els 424.000 que la junta destinà a la compra de dos rellotges per a cada jugador pels títols aconseguits. ¿No cobren prou que se’ls ha de premiar per fer la seva feina?

La resta de xifres resulten, directament, repulsives: els diners en vols privats arribaren als 360.000 euros. Pel que fa a dinars amb les juntes directives que visitaven el Camp Nou la quantitat s’eleva als 500.000 euros, als quals s’han d’afegir 600.000 euros més en concepte de 'catering dels convidats a la llotja' els dies de partit.

En resum, 2.884.000 euros que l’actual junta directiva haurà de justificar per tal que els socis, veritables amos del Barça, tinguem un absolut coneixement de la situació de l’economia del club. Com a soci, no ho sol·licito, ho exigeixo. De la mateixa manera que demando la denúncia davant les autoritats competents, si s’escau, de qualsevol element punible des d’un punt de vista jurídic.

No sóc persona de jutjar abans d'hora. A més a més, ideològicament defenso el principi d'nnocència mentre no es demostri el contrari. Per tant, restaré molt atent que es facin públiques les xifres definitives per part dels auditors.

No obstant això, amb les dades de què disposem, i davant la greu crisi que patim, com a ciutadà català em sento víctima de la pluja de foc i sofre, consequència del núvol en forma de set dígits que enterboleix el cel de la nostra pàtria.

Com va viure el 13 J... Manel Mora? per Anna Maria Villalonga

2010-09-01T16:57:00.009+02:00

Prefaci a la narració d’Anna Maria Villalonga, escriptora, professora i investigadora de la Universitat de Barcelona, Com va viure el 13 J... Manel Mora?

Atès que volia mantenir l’equilibri entre objectivitat i afectivitat, li vaig demanar l’Anna que fes una radiografia de les emocions que em sobrevingueren durant la llarga jornada electoral.

És de tots conegut que ambdós termes esdevenen antagònics i, fins i tot, antònims psicològics, si em permeteu la nomenclatura.

No fer públics els llaços d’amistat amb un dels candidats no em va resultar gaire costós, malgrat l’etiquetatge hostil a què em sotmetien els seguidors d’algunes de les candidatures. Recíprocament, se’m rifaven. M’anava a dormir vinculat a X i, en llevar-me, pertanyia a Y. La roda girava amb bogeria en una interminable assignació. Sabia que no ho havia de dir, atesa la meva condició de Coordinador de l’Associació Blaugranes en cadira. L’Associació havia d’arribar impol·luta a l’endemà de l’elecció presidencial. Havia de mantenir intacte l’objectiu amb què vàrem començar: poder continuar negociant sortís elegit qui sortís.

He volgut evitar perdre l’equilibri entre objectivitat i afectivitat. D’aquesta manera eludiré que se’m vegi el llautó, expressió malèvola dels citats seguidors.

Protagonista en segona persona, l’Anna Maria Villalonga, explica:

Com va viure el 13 J... Manel Mora?

Després d’una colla de mesos treballant de manera frenètica en les reivindicacions dels Blaugranes en cadira de rodes, era de calaix que en Manel havia de viure de manera especial la jornada electoral. Especial perquè havia conegut personalment tots els implicats i els seus companys de candidatura. Especial perquè per fi s’arribava al final de l’escalada en la nova etapa a Can Barça. Especial perquè s’aproximava la resolució (per bé o per mal) de les circumstàncies plantejades al voltant de les persones amb problemes de mobilitat. És cert que la resolució física havia de tardar més, però com a mínim, en conèixer la nova Junta, també es podia intuir per on anirien els trets. En resum, un dia, a tots els efectes, singular.

En Manel es va llevar i va marxar cap a Badalona. Tenia el cor dividit. Volia i dolia. D’una banda, a Badalona s’hi jugava la final de la lliga catalana de bàsquet en cadira de rodes. El Barça-UNESS s’enfrontava al Joventut, a la Penya. D’una altra, al Camp Nou estaven passant moltes coses. Amb tot, el seu compromís amb els companys del bàsquet es va mantenir. Malauradament, el Barça va perdre. La Penya aconseguí venjar-se de la derrota que el Barça li infligí en la lliga espanyola (on, en guanyar, va eludir la baixada de categoria) unes setmanes abans.

A la tarda, ben aviat, tot fou diferent. En Manel va poder encaminar-se a l’estadi. L’excitació arreu del país era gran. Tots els mitjans se’n feien ressò. La campanya havia estat tan sonada que les eleccions van convertir-se en un esdeveniment inusitadament mediàtic. Quan arribà al Camp Nou, es trobà amb els companys de l’associació, els amics de la premsa i les persones de les diverses candidatures. L’ambient era increïble. Multitudinari i festiu. Feia goig comprovar com els socis acudien a les urnes en compliment del seu dret (i deure!) de participar activament en la tria dels nous dirigents.

En Manel s’encaminà a la zona on estaven ubicades les llotges de les quatre candidatures. Agustí Benedito, amb qui havia fet al llarg de la precampanya i la campanya una gran amistat, l’havia convidat a visitar-los. Tothom estava nerviós i exultant. Era una gran jornada per al barcelonisme. La ciutat, el país, abocats pel seu equip.

En Manel va viure amb molta gent moments inoblidables. Compartí amb Benedito i el seu equip la major part del temps. També va poder saludar el personal de Rosell, entre els quals Pilar Guinovart, molt contenta, li va assegurar que tot el problema de les cadires s’arreglaria. Passaven els minuts. La nit, a priori, no s’augurava tan llarga. Tanmateix, el recompte, malgrat que ràpid, fiable i expeditiu, requeria un mínim de temps.

La victòria de Sandro Rossell ja va ser avançada pels sondeigs abans que es tanquessin les urnes, però tothom (sobretot els suposats guanyadors) volien assegurar el resultat. Les emocions i les celebracions, amb tot, estaven a flor de pell. Tant per als triomfadors (Benedito inclòs, ja que la seva ascensió fou meteòrica i molt il•lusionant) com per als perdedors (Ingla i Ferrer), amb qui en Manel també va creuar algunes paraules.

Quan finalment en Manel marxava i els resultats eren a punt de ser anunciats, va trobar-se amb Rosell. En Sandro, ja guanyador de facto, s’aturà i el saludà amablement. Es preocupà per la seva situació: com estàs?

En Manel, sempre fidel a la seva línia reivindicativa, li va fer un petit somriure de picardia: Molt bé, Sandro, però espero demà estar molt millor!

El SuperBarça guanya la Supercopa

2010-08-22T16:29:00.004+02:00

El rei de copes guanya la novena supercopa, la qual cosa el converteix en l’equip que més vegades ha obtingut aquest torneig. El primer títol de la temporada es queda a casa gràcies al fabulós joc que va desplegar un Barça superdotat. Un grup de joves que la toca prodigiosament com cap altre equip del món.

Un Xavi incommensurable va fer anar la batuta amb una autoritat impecable. El “profe” es va treure de la txistera un passi magistral gràcies al qual Messi va aconseguir el segon gol del Barça (1-0, Konko pp). L’eliminatòria estava encarrilada.

No obstant això, les ganes de jugar i de marcar més gols per part del Barça no afluixaven. Movia la pilota com sempre ho ha fet, jugant-la des del darrera. Amb la paciència que caracteritza l’equip de Guardiola. Mai no la va rifar ni una sola vegada. Fruit de la superioritat en tots els aspectes del joc, arribà el millor gol de la nit. Internada d’Alves per la dreta, centre a Messi i el millor jugador del món, amb la seva cama “dolenta", la pica davant la sortida de Palop. El tercer del Barça i el segon del seu compte particular.

El tercer de Messi, quart per al Barça, va arribar per l’esquerra en una excel·lent jugada d’Iniesta. El manxec li va servir en safata a l’argentí el primer hat-trick de la temporada. Amb els tres d’ahir, el 10 barcelonista ja suma 130 gols, xifra amb la qual es col·loca setè, juntament amb amb Eto'o i Rivaldo, en la classificació dels golejadors de tota la història blaugrana.

A aquesta plèiade de magnífics jugadors s’hi va sumar Villa qui va mostrar bones maneres en el seu debut. Va deixar entreveure coses prou interessants que auguren un bon rendiment i, sobretot, un bon enteniment amb Leo. Poden arribar a formar una bona parella de ball.

Guardiola va ser molt explícit amb el plantejament tàctic contra el Sevilla. Primer de tot, que el quartet atacant el té ben decidit: Villa – Messi (com fals 9) – Bojan / Pedro. En segon lloc, li va enviar un missatge ben entenedor a Ibrahimovic: o jugues d’aquesta manera o no compto amb tu. Finalment, va deixar molt clar que continua confiant en la gent de casa. L’onze inicial, amb les absències de Puyol i Iniesta, no diferia gaire de la formació que va aconseguir el títol de lliga. Ni tàcticament ni futbolísticament.

Resulta fàcil d’entendre, però, ja que les senyes d’identitat que els nostres jugadors van mostrar sobre la gespa del Camp Nou, només està a l’abast dels elegits. Senyes que l’han dut a ser el millor equip del món.

Que els Déus de l’Olimp ens els guardin durant molts anys!

Ibrahimovic, sí o sí, ha de continuar al Barça

2010-08-14T22:44:00.011+02:00

L’any passat per aquestes dates, el fitxatge de l’estiu s’havia convertit ja en una realitat. Laporta i Moratti havien tancat el traspàs d’Ibrahimovic al Barça la mitjanit del 16 de juliol.

Ibrahimovic era l’objectiu prioritari del FC Barcelona i el davanter desitjat per Guardiola, ja que veia en el suec l’ariet de referència que necessitava per al seu esquema de joc.

Les xifres que es van manegar per dur a terme l’operació, dificultaren que s’arribés a un acord, però els esdeveniments al voltant de Villa i de Samuel Eto’o van provocar que els contactes amb l’Ínter es reprenguessin.

Aquest era l’estat de la qüestió fa un any. Què ha passat al llarg dels tretze mesos que ens separen d’aquesta imatge? Com és possible que ara el suec no sigui útil ni com a suplent?

Vagi per endavant que Zlatan m’agrada i molt. És un jugador amb unes qualitats futbolístiques impressionants i potentíssim físicament.

En dues paraules, esportivament estic enamorats del suec. Si no, ¿a canvi de què el posaria jo de davanter centre a la meva consola? Bromes a part. Ibrahimovic té una habilitat prodigiosa amb la pilota als peus. Va molt bé de cap, amb la qual cosa s’aprofiten molt més bé els fabulosos centres des de les bandes. Físicament, és un portent. Tan sols la seva presència intimida les defenses contràries.

Tots els motius exposats, no tenen el meu ADN. La paternitat de les argumentacions anteriors pertanyen a Guardiola. Causa per la qual s’accentua la meva incomprensió davant del fet que passi d’objecte del desig a una joguina inservible.

Fem una avaluació rigorosa. És cert que el suec no ha fet una gran campanya. No cauré en el parany del seguidor obcecat. Però no és menys cert que Ibrahimobic iniciava la seva singladura blaugrana amb una sèrie d’handicaps.

Ibrahimovic no arribava a un equip perdut en la boira de la desorientació. Ibra desembarcava al tricampió del món. En definitiva, al millor club de la història del futbol internacional, la qual cosa quedaria ratificada amb la conquesta de tres títols més, Mundialet de Clubs inclòs.

Tota aquesta argumentació es va obviar en tot moment. Tots li vàrem exigir el màxim des del primer dia: periodistes, socis, seguidors... Tant se val que vingués a un club campió, amb uns esquemes de joc assumits, amb un estil de jugar mamat des de ben petit. Tant era que arribés a una lliga tan diferent de la italiana. Com tampoc no tenia cap importància que jugués recent intervingut de la mà. Resumint, quina importància tenia si ja s’havia adaptat o no futbolísticament i emocionalment.

Malgrat tot, Ibra complí. En aquest punt, és on comença a fallar la memòria col·lectiva. El primer terç de la lliga del suec va ser de matrícula: en deu jornades, nou gols. Tothom estava eufòric. Ibra...! Ibra...!, bramava el Camp Nou. “Ibracadabra”, en deien, no?

Desgraciadament, quan semblava que tot rutllava a les mil meravelles, l’ariet es va lesionar. Encara no estava recuperat i la pressió tornà a aparèixer. I amb la pressió, l’angoixa per part del jugador. A més pressió, més angoixa. Malgrat tot, va ser l’autor del gol contra l’Stuttgart que va permetre que el Barça passés de ronda a la Champions.

El cercle semblava no tancar-se mai. Pressió-angoixa-pressió. I arribaren les xiulades, típiques d’una afició, en aquest aspecte hem de ser autocrítics, poc acostumada a aixecar la moral i els ànims dels jugadors quan van maldades. La situació resulta ben diferent si el jugador en qüestió marca tres gols. Aleshores, l’afició el puja al cim dels altars.

Per part meva, consells, els mínims. Però jo continuo creient que va ser un molt bon fitxatge per a l’hexacampió. És cert que té un sou molt elevat. Possiblement, no acaba d’entendre’s al camp amb Messi. També diuen que es incompatible amb Villa. Desconec les vegades que els han vist jugar junts per fer tal afirmació. Jo cap ni una.

La competició és molt llarga i costosa. Pep haurà d’elaborar més d’un trident atacant. Bojan, Messi, Pedro i Villa només sumen quatre.

L’única cosa que m’atreveixo a assegurar és que, si recuperem anímicament el suec; si li donem tot el nostre suport i el nostre afecte, pot esdevenir una altra vegada el gran fitxatge de l’estiu.

En tot cas, però, en cas de marxar el suec, no cal buscar un altre “9”. Ja el tenim. Diametralment oposat en corpulència a Ibra, que no pas en qualitat futbolística, salvant les distàncies d’edat i d’experiència. Si el “9” queda buit, qui l’ha d’omplir no és un altre que Bojan Krkić. Crec que la temporada passada va quedar prou contrastada la seva vàlua.

El Baby-Barça, cap a Sevilla

2010-08-14T16:00:00.013+02:00

El filial, amb la col•laboració d’alguns dels jugadors del primer equip, inicia d’aquesta manera la temporada oficial 2010-11. Sevilla serà l’escenari en què un Barça debilitat per les absències de “los internacionales españoles”, intentarà encarrilar el primer títol de la temporada. El partit esdevé un veritable examen per als components del Baby-Barça que començarà a “tocar-la” aquesta nit a l’estadi Ramón Sánchez Pizjuán.

D’un cantó, tot aquest afer ha estat conseqüència de mala programació del calendari per part de la RFEF. Em nego a pensar que hagi estat malintencionada. Segur que els màxims mandataris futbolístics “españoles” no volien lesionar els interessos blaugranes, malgrat haver col·locat el partit d’anada del primer títol oficial en una data tan dolenta.

Aquest fet, però, em fa pensar que “la caverna” mai no té l’objectiu d’anar contra els interessos del nostre club. Sobretot, quan el Barça va sol·licitar el trasllat de la data de l’encontre, així com la possibilitat que es jugués a partit únic. Ambdues coses, li van ser denegades. Paradoxalment, però, dues demandes del club andalús sí que van ser ateses.

D’un altre, està el fet que el Sr. Del Bosque convoqués a mitja plantilla del Barça per a un partit de “costellada”, per molt bicentenari asteca que sigui. Realment feia falta emportar-se’ls? Tres dies abans? No, Sr. Del Bosque, no és això. Ha de ser una mica, només una mica, més imparcial. Abans de fer una convocatòria de “peineta y castañuela” hauria de procurar no perjudicar cap club. I vostè, il·lustre membre de la “caverna”, ho ha fet i molt. Que no té present el calendari? O, simplement, l’ignora per tal que el Barça no continuï creixent com a Club? Vostè i la resta de components de la RFEF, Hierro, Butragueño i companyia, han d’anar paint que vostès representen el gloriós passat en blanc i negre per la “gracia de Dios” i que el Barça és el present ple de colors per mèrits propis. Els temps canvien, Sr. Del Bosque!

Finalment, vull introduir un element autocrític que ningú no s’atreveix a tractar. Doncs, jo sí que ho faré. Me’ls estimo molt, però ho faré. Els aprecio molt, però no són intocables. Em refereixo als vuit jugadors del primer equip del Barça que no han dubtat ni un segon a marxar amb la “roja” a l’altra banda de l’oceà, malgrat l’important partit que el seu club ha de jugar aquesta nit.

Des del meu estimat capità Puyol, fins a Pedrito, també recau en ells una part de la responsabilitat. Que aquesta nit Guardiola hagi de tirar del “baby-Barça, també és responsabilitat dels vuit. Hi ha algun jugador que li hagi dit a Del Bosque que preferia no anar a Mèxic? Que s’estimava més quedar-se per poder entrenar amb el seu equip tal com ho ha fet un jugador d'un altre equip? Per què no han fet el mateix els jugadors del Barça? Quina raó tan poderosa els ha impedit dir no al seleccionador del país veí? De debò que no ho puc entendre per molt que me’ls estimi.

Tant se val, els xavals del Barça Atlètic, nomenclatura que hem de recuperar, posaran tot el seu ADN Barça, tota la genètica de la Masia sobre la gespa andalusa i encarrilarà el títol. La copa ja l’aixecaran, injustament, les absents figures del primer equip. Espero que Guardiola no permeti tal injustícia.

The X ‘FÁBREGAS’ file

2010-08-09T16:15:00.010+02:00

El fitxatge de Cesc sempre ha estat en mans d’algú. La pretemporada 2009-10, depenia que l’Arsenal acceptés el bielorús Hleb, un dels molts fitxatges bluf de l’era Txiqui. L’actual pretemporada l’honor de l’intercanvi recaigué en Yaya Touré. Evidentment, en ambdues ocasions, s’havia d’afegir una quantitat ‘florentina’ a més dels jugadors.

Fa anys que intentem portar Cesc. Tot un ‘The X Fábregas file’, ja que finalment quelcom estrany acaba abduint el capità dels ‘gunners’. Fet que, pel que hem pogut comprovar, l’obliga a continuar vestint la samarreta dels ‘canoners’.

El Barça, per tant, hauria de plantejar-se de forma definitiva dues qüestions: la primera és si desitja fitxar Cesc; la segona, si necessita realment la incorporació del jugador. Això sí, sense fer cap bogeria pel seu fitxatge, tal com diu el President Rosell.

Si el vol amb absoluta certesa, el FC Barcelona hauria de començar a planejar l’estratègia per fer realitat un dels vells somnis de l'afició –d’una part, més aviat, diria jo–: tornar a vestir Cesc de blaugrana.

El migcampista d'Arenys, format a les categories inferiors del club blaugrana, és un culer declarat i en alguna ocasió ha reconegut el seu desig de tornar algun dia al Camp Nou.

El club hauria de tenir preparada l’estratègia a seguir –amb una sorprenent oferta inclosa- per evitar que el d'Arenys es converteixi en un cromo més de “Don Floren’ o del ‘tito Floren’, com més us estimeu. Cosa que no es presumeix fàcil, atès que l'Arsenal el considera una figura clau i mai no estaria disposat a traspassar-lo per menys de 40 o 45 milions de lliures (més de 50 milions d'euros). Un preu gairebé obscè pels temps de crisi en què vivim.

Una cosa ha quedat ben clara. Tal com demostren els fets, el Barça no ha escatimat esforços i, qüestió ben important, estava decidit a invertir en el fitxatge d’aquest jugador una bona part dels diners de què disposa per a la compra de jugadors.

No obstant això, el Barça també s’ha de qüestionar la necessitat d’adquirir Fábregas. No ha de mirar si Cesc tindria lloc a l’equip perquè els grans jugadors sempre hi caben, a qualsevol equip. No, no és pas aquesta la qüestió a la qual prestar atenció, sinó simplement a la necessitat d’incorporar un jugador pel qual s’ha de fer una bogeria per contractar-lo.

Realment, necessitem Fábregas dins l’esquema del Barça? Humilment, crec que no. Només cal fer una mirada als ‘nens’ de la Masia i en trobarem més d’un capaç de jugar en aquesta demarcació. Simplement, ens hem de creure que estan preparats.

Parlem de xavals crescuts a la Masia, xavals perfil Barça, amb l’ADN Barça. Nanos que necessiten jugar quelcom més que un partit de ‘costellada’. Per mèrits propis, es mereixen donar el salt i passar tot un curs futbolístic al costat del primer equip. Requereixen un temps mínim per demostrar la seva vàlua, la qual mai no s’evidenciarà si només juguen entre ells. Han de fer-ho al costat de Xavi, Iniesta, Busquets o Keita. És a prop d’aquests jugadors que ells també creixeran.

No se m’acut millor manera per tal que les joves promeses evolucionin i es converteixin en realitat. Però per acabar d’aprendre i de formar-se, se’ls ha de donar minuts de manera regular. No n’hi ha prou que un dia juguin de titular i que no tornin a aparèixer a l’alineació fins passades tres o quatre setmanes. Aquesta circumstància és constatable. Bojan l’ha hagut de viure en més d’una ocasió. Després d’un gran partit, suplent perenne. Aprofito aquest comentari per llençar un avís per a navegants. Continuarà tenint la rellevància amb què va finalitzar la lliga? O el premi a la bona temporada que realitzà, serà el retorn a la suplència? Ningú no em podrà negar que la constant ha estat sempre la mateixa.

Un altre bon exemple ens el proporciona Cesc. Sense haver jugat mai un partit amb el primer equip, a l'octubre del 2003 va ser fitxat per l'Arsenal FC quan encara tenia 16 anys i no tenia contracte professional amb el Barça.

La reflexió és evident. La mateixa situació no l’han de viure els joves migcampistes. Tenim recursos de suficient qualitat per cobrir la demarcació, recursos que ens permeten orquestrar un equip campió. Només és qüestió de donar-los confiança; de saber gestionar el que tenim a casa. No hem d’esperar que marxin, es facin figures i, aleshores, anar a pagar corre cuita un jugador que era nostre i format a casa.

De tota manera, no voldria acabar sense exposar el malestar que l’actitud de Fábregas m’ha produït. Sense desmerèixer-se’l com a jugador, m’ha provocat dubtes i recel pel que fa al suposat desig de tornar a casa.

Diuen que el jugador ha fet tot els possibles per acostar-se al Camp Nou. Això diuen. Jo, però, en tinc una altra visió. Si Cesc volia tornar a casa de veritat (no només per Nadal), com és que l’any passat va signar una ampliació de contracte? Resulta evident que aquest fet significava una declaració d’amor envers els ‘gunners’ i cap a Arsène Wenger, el seu pare futbolístic.

No resulta menys obvi que l’ampliació allunya la carta de llibertat. Per tant, com es poden entendre les ganes de tornar i la signatura que el lliga uns quants anys més a l’Arsenal?

Si tantes ganes té de vestir-se de blaugrana, com és que no utilitza la via que van fer servir altres jugadors de la ‘premier league’? Jugadors que volien abandonar els clubs anglesos per venir a jugar la lliga BBVA i ho van aconseguir?

Massa interrogants sense resposta, massa misteri. Tot plegat converteix aquest fitxatge en un autèntic “The X Files Fábregas”, ja que costa més fitxar Cesc que trobar la germana d'en Mulder.

Messi es mima i... no es toca

2010-08-05T17:53:00.006+02:00

El Barça afrontà ahir un nou ‘compromís internacional’ contra una selecció dels millors jugadors de la lliga coreana amb l’objectiu d’agafar el ritme i l’acoblament de les últimes incorporacions a l’equip blaugrana.

El partit forma part dels “bolos” d’estiu. Moda que s’ha instaurat en el món del futbol d’uns anys ençà. Una pràctica irracional que obliga jugadors i cos tècnic a fer milers de quilòmetres amb la suposada creença que els jugadors agafaran la forma física necessària per encarar el primer títol de la temporada, la “Supercopa d’España” i l’inici de la campanya 2010-11.

A ningú no se li escapa, però, que en realitat la finalitat és fer caixa. A canvi d’uns centenars de milers d’euros, els dirigents de torn signen aquests encontres de costellada que obliga els jugadors a passar pel ‘via crucis’ d’un constant ‘jet-lag’ tan estúpid com innecessari. Particularment, m’agradaria saber què en pensa Pep Guardiola.

El cas més significatiu que va patir les conseqüències del “transcendental” partit d’ahir al migdia, és Messi. El talismà blaugrana, al qual s’ha de tractar amb força cura, va haver de jugar obligatòriament el partit per una clàusula contractual acceptada per la il·luminada ment de qui la va signar a canvi de diners.

La ment preclara va obviar que Messi jugava el Mundial de Sud-àfrica 2010. Tampoc no va tenir present la data de la seva incorporació i, per tant, li va importar ben poc que Messi viatjaria de Buenos Aires a Barcelona i de la Ciutat Comtal a Corea.

Benvolguda Junta Directiva del FC Barcelona: no cal que us recordi que a Messi se l’ha de mimar. Us ho dic amb tot l’afecte i respecte. No cometeu els mateixos errors dels anteriors inquilins de Can Barça.

Messi es mima i... no es toca.

Ens hi deixarem la pell

2010-07-31T12:34:00.009+02:00

El Barça inicia una nova singladura. No pas esportiva, la qual gaudeix d’una molt bona salut com apuntàvem a l’últim article publicat, sinó des del punt de vista de les diferents àrees que configuren l’organigrama del club.

Tot just demà farà un mes que es renovaren tots els càrrecs directius. El més important per a nosaltres, però, és la Vicepresidència de l’àrea social, amb el Sr. Jordi Cardoner al capdavant. No ens desinhibim dels altres aspectes del club. També ens interessen. Però resulten evidents els motius pels quals ens centrem en l’apartat social del club.

Com a socis en cadira de rodes que lluiten des de fa un any per la dignificació de la nostra situació en el si del club blaugrana, resulta del tot lògic que, ara com ara, només ens fixem en les persones que ocupen els llocs estratègics de l’Àrea social i en la nova etapa que inicien.

La renovació dels directius ens toca de ple, ja que suposa, per a les persones amb mobilitat reduïda, la renovació d’una frustrada il·lusió per part de l’anterior Junta Directiva. Frustració i decepció defineixen a la perfecció l’estat anímic de les persones en cadira seguidores del Barça. Ho estem perquè, fent servir un dels lemes de l’equip de futbol, ‘ens hi vàrem deixar la pell’. No obstant això, ningú no ho sap.

La immensa majoria de la societat blaugrana desconeix que vàrem “dialogar” amb l’anterior junta fins a sis vegades a les oficines de Can Barça. Ningú no sap que vàrem presentar tres propostes de reubicació, amb els corresponents estudis de visibilitat, que van dur a terme de manera desinteressada els arquitectes Höerter+Trautmann+Catania.

La seva principal preocupació va consistir que la nostra lluita no tingués ressonància. Encara es mantenen fresques a la memòria les paraules de l’anterior Director General del club, Joan Olivé -26 de novembre 2009: “[...] tot això portem-ho amb discreció [...]”.

No és d’estranyar, doncs, que la nova singladura, amb el corresponent canvi de noms, ens interessi i molt. Nosaltres la iniciem amb una renovada esperança, ja que desitgem que cristal·litzi en la resolució d‘una situació que, si no és de marginalitat, la frega.

La renovació de la il·lusió queda absolutament justificada davant la rapidesa amb què ha actuat la nova Junta. Encara no fa un mes que van prendre possessió i ja ens ha convocat el nou Director General de la Fundació del FC Barcelona, Sr. Josep Cortada. La reunió tindrà lloc el proper dijous 5 d'agost a les 11 hores a les oficines del FC Barcelona.

L'objectiu és tractar els 5 punts del Manifest que l'Associació li va plantejar a la Candidatura del President Rosell, qui ens va rebre com a candidat i esperem que ens rebi com a president. Aquest fet evidenciaria el canvi d’actitud envers el nostre col·lectiu.

Sense caure en triomfalismes decebedors, com en èpoques anteriors, fem una valoració molt positiva d'aquest primer contacte, atesa la bona predisposició mostrada inicialment per la Junta Directiva del FCB.

La nostra actitud com a entitat serà la de donar tot el suport que calgui a la Junta del President Rosell i li tornarem a oferir l’ajuda necessària amb l’objectiu de resoldre la nostra problemàtica el més aviat possible.

Us ben assegurem que ‘ens hi deixarem la pell’.

VOTA'NS, SI US PLAU!

El ‘Barça’ 2010-2011 comença a caminar.

2010-07-30T14:20:00.004+02:00

El ‘Barça de Guardiola-Luis Enrique’ guanya de manera contundent el primer partit de la pretemporada. 2-4 davant el Valerenga.

Pep utilitzà dues formacions diferents. L’estil, però, en ambdós casos continuava mostrant l’ADN de la Masia. Estil Barça: primer toc, mobilitat dels jugadors cercant espais...

Un estil que s’ha imposat arreu del món. Fins i tot, a la selecció veïna, la de l’altra banda de l’Ebre, li ha permès guanyar el mundial de Sud-àfrica 2010. És evident que es tracta d’un sistema que es basa en els onze jugadors utilitzats, independentment del dorsal que portin. L’estil mana; no pas els noms.

Una bona prova del que diem, és que la Masia va predominar al llarg de tot l’enfrontament. És per aquest motiu que hem començat parlant del ‘Barça de Guardiola-Luis Enrique’, ja que poques cares del ‘primer equip’ es van veure al llarg del partit. Prevalien els nois de la pedrera. I la imatge que van donar, va ser magnífica. Van aprofitar a la perfecció l’oportunitat que l’entrenador els va donar.

El Barça 2010-2011 no podia començar millor. Primera victòria i un claríssim missatge per a navegants. El futur del Barça radica a la Masia.

Com va viure el 13 J... Quim Bonet?

2010-07-24T18:09:00.009+02:00

Una nova entrega de Com va viure el 13 J...? Sèrie de col·laboracions especials a càrrec de Candidats, periodistes, escriptors... grans amics i millors persones.

Quan un no té res a guanyar ni a perdre, es miren els esdeveniments amb certa distància. Aquesta vegada, però, no ha estat així. Tenia amics a alguna de les candidatures i, per sobre d'això, els interessos dels Blaugranes en Cadira. Haver seguit tant de prop el naixement i evolució d'una associació amb una causa tant justa, va fer que seguís la campanya electoral amb lupa pel que fa al projecte social de les candidatures.

El dia de les eleccions tot estava dat i beneït. Dins meu només un dubte: qui quedarà segon? Benedito o Ingla? I en veure els resultats vaig pensar una altra cosa: ha guanyat el candidat que no era present ni a la presentació de l'Associació ni a la signatura del Pacte Blaugrana per la Mobilitat. Això em va portar a més preguntes: farà el que calgui per adequar les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda i de visió limitada, complirà amb la seva paraula donada o tota la il·lusió creada es quedarà en no res després de les eleccions?

Mai he estat pertidari dels “ismes” i aquesta vegada no serà menys. Estic convençut que el president Rosell complirà i que la feina del Manel Mora perdurarà en el temps.

Això sí, per fi s'ha acabat el procès electoral.

QUIM BONET (Periodista de Catalunya Ràdio del programa 'EL SUPLEMENT'.

Articles relacionats:

Com va viure el 13 J... Matthew Tree? (Escriptor i periodista).
Com va viure el 13 J... Alfons Godall? (Candidatura de Marc Ingla a les eleccions FCB).
Com va viu re el 13 J... Josep Piqué? (Periodista i empresari).

VOTEU-NOS, si us plau! Gràcies

Què, com i... quan?

2010-07-23T11:43:00.011+02:00

Passaven pocs minuts de les nou, quan el presentador i director de 'Els Matins' de TV3, Josep Cuní, va fer la gran pregunta. Una pregunta que les persones en cadira de rodes hem trobat a faltar durant el llarg procés electoral.

Sembla del tot incomprensible que no la fes ni una sola vegada cap dels moderadors dels diferents debats televisius en què es van trobar tots els caps de llista. Els debats eren el marc perfecte per parlar de la insostenible situació que pateixen dins el club blaugrana les persones amb mobilitat reduïda.

Hem hagut d'esperar que el Sr. Cuní entrevistés novament Sandro Rosell per tractar la qüestió de manera directa després que una component de l'Associació Blaugranes en cadira de rodes, Maria Pascual, la plantegés a través del facebook del programa. Massa temps per realitzar-la. Villa és important. Cesc, també ho és. Però obviar que tot un col·lectiu frega la marginació, ens costa molt entendre que no tingui cap interès periodístic.

La pregunta de Maria Pascual feia referència a la manera que la nova Junta Directiva pensa resoldre la nostra situació. El nou president del Barça, Sandro Rosell, assegurà que "d'entrada, crearem 250 llocs per a cadires i, quan es dugui a terme la remodelació de l'estadi, doblarem aquesta xifra".

La citació no és literal. El més important, però, s'ha de buscar en la qüestió plantejada, així com en la resposta del nou mandatari blaugrana. Resposta que coincidí amb les promeses fetes al llarg de les diverses reunions que hem mantingut i amb les diferents declaracions que sobre el tema ha fet.

Dos-cents cinquanta nous llocs. La resposta ens complau. Si els crea en els indrets concertats, encara ens plau més. El què i el com, ja el ceneixem. Ara només falta saber... el quan? Però estem segurs que serà tan plaent com les altres afirmacions.

D'aquí el nostre interès en la trobada que durem a terme els propers dies.

El Barça no pot tornar a perdre el tren de la mobilitat

2010-07-20T19:26:00.010+02:00

Ahir, vàrem rebre una bona notícia. La jornada va esdevenir un dia d'aquells que se't posen bé! Que acaben bé i que et sents feliç!

Cap el migdia, llegíem un correu del Vicepresident de l'Àrea Social del FC Barcelona, Sr. Jordi Cardoner, en què ens comunicava que en breu tindrem una trobada amb el nou Director de la Fundació FC Barcelona.

L’escrit responia a la nostra sol•licitud de dur a terme una reunió per tractar la problemàtica que afecta ignominiosament les persones en cadira de rodes quan volen accedir al Camp Nou per ‘intentar veure’ un partit de futbol. En definitiva, per donar resposta al manifest de cinc punts bàsics sobre les carències històriques del Barça envers el col•lectiu de persones amb mobilitat reduïda.

Unes mancances que el millor club del món no se les pot permetre. Qüestions tan senzilles com l'assignació d'una localitat (entrades i abonaments que especifiquin quin lloc concret hem d'ocupar), poder comprar l'entrada a través de la xarxa i caixers i la mobilitat dins les instal·lacions del Barça han d’estar a l’alçada del primer equip i del seu entrenador.

La major part de clubs europeus ja fa temps que han donat resposta a tots aquests aspectes. Per contra, el FC Barcelona està a anys llum de la normalització que les persones amb mobilitat reduïda gaudeixen al continent europeu. El Barça juga a Europa i, malgrat que no se’ns vegi, hi som. De la mateixa manera que hi són els seguidors del club visitant. Pocs, atesa l'actual ubicació. Però en seran més tan bon punt les persones en cadira puguin veure el partit dignament en comptes del mur d'esquenes que ens ho impedeixen. Certament, en vindran més i se n’aniran encara més satisfets.

És urgent esborrar de la memòria dels seguidors en cadira dels clubs del vell continent la imatge que se'n duen del Camp Nou. Una imatge no gens grata que es dibuixa en els seus rostres en forma de sentiment de repulsa cap el club. Reacció absolutament comprensible si tenim present la manera ‘exquisida’ amb què, clubs com el Manchester United o l’Sttuttgart, els tracten.

Resulta evident que els temes de mobilitat s’han de prioritzar, com ens comunicava el Sr. Cardoner, per acabar amb el dèficit que el FC Barcelona té amb les persones en cadira des de fa massa anys.

D’aquí que la confirmació de la reunió esdevingués un moment feliç. No negarem, però, la por a un nou ‘déjà vu’ com el que visquérem ara fa vuit mesos. Por i nerviosisme, malgrat el diferent tarannà de l’actual Junta Directiva.

Però tot i saber que el president Rosell complirà el compromís adquirit en una anterior reunió a l’antiga seu de la Candidatura, tenim por i nerviosisme. El president ho entendrà. Venim d’un recorregut de vuit mesos de ‘marejar la perdiu’, cosa a la qual es dedicà l’anterior Director General, i de molts anys d’oblit. No dubtem que ho entendrà.

Tot apunta a pensar que ha arribat l’hora de saldar el deute històric envers el col•lectiu de mobilitat reduïda. El Barça no pot tornar a perdre el tren de dignificar la situació de la gent blaugrana en cadira.

Com va viure el 13 J... Josep Piqué?

2010-07-16T19:42:00.009+02:00

Una nova entrega de Com va viure el 13 J...? Sèrie de col·laboracions especials a càrrec de Candidats, periodistes, escriptors... grans amics i millors persones.

La setmana de les eleccions em va enganxar fora de casa. Estava en un viatge de feina previst de feia temps. Però no va ser excusa per no seguir, via Internet, els debats electorals. No havia de tornar fins dimarts 15 de juny, però el vaig avançar al diumenge per arribar a temps per anar a votar a les instal•lacions del FC Barcelona.

Recordo desembarcar de l’avió, procedent de Nàpols i, corre-cuita, anar directament entre les portes 79-86 (davant el camp de la Masia) per exercir el meu dret a vot, junt amb la meva família. Posteriorment em vaig dirigir a la Sala París amb un doble objectiu: d’un cantó, saludar els col•legues de la plataforma Èxit Blaugrana, que vam cobrir conjuntament la jornada electoral; d’un altre, començar a emetre informació en temps real, tant al meu bloc ‘EleccionsFCB.cat’ com a les xarxes socials.

Mitjançant twitter, vaig seguir des d’Itàlia les primeres hores de la jornada en sintonia amb els amics d’Èxit Blaugrana, amb el departament de premsa del club i amb les quatre candidatures, les qual van utilitzar aquesta xarxa social per mantenir informats els socis. Com ho vaig agrair! Allò em va anar molt bé per viure les primeres hores electorals, per estar-ne assabentat al segon, encara que fos des del desordenat aeroport de Nàpols. Va ser una connexió apassionant a sis bandes, ens ho vam passar d’allò més bé twiteijant!

Quan vaig arribar al Camp Nou a primera hora de la tarda, després de votar, vaig començar a treballar conjuntament amb els d’Èxit Blaugrana. Al cap d’una estona, vaig rebre una trucada d’uns amics del facebook, molt culés i voluntaris d’algunes de les candidatures (de l’Agustí Benedito i d’en Marc Ingla) per anar a prendre alguna cosa. Vaig accedir encantat. Sempre és bo saludar els amics. Sobretot, quan es tracte d’una trobada amb molt “fair play”. Vam travessar la bulliciosa esplanada del Camp Nou i vam accedir a la Sala Roma per petar la xerrada una estona tranquil•lament. Després vaig tornar al meu lloc, a la Sala París, per assabentar-me de les últimes novetats de la jornada. L’exsecretari del FC Barcelona, el sr. Cubells, i l’exdirector general del club, el sr. Oliver, ens hi anaven informant, hora a hora, del desenvolupament i de les novetats del dia.

Durant el transcurs d’aquelles hores, abans de tancar-se les urnes a les 21 hores, vam estar fent un seguiment a través de les xarxes socials i a través de les estadístiques del club sobre el nombre de socis que havien exercit el seu dret a vot. La meva satisfacció, i la de tots els companys de la sala, era evident. Els socis havíem respost a la crida.

A dos quarts de nou, amb un dels redactors del diari ‘El 9 Esportiu’ i amb un dels co-fundadors de la plataforma Èxit Blaugrana ens vam desplaçar als boxes dels candidats, situades al lateral gol sud de l’Estadi, per viure les primeres sensacions del resultat d’una enquesta força fiable que anunciava TV3 i dels intensos moments dels primers resultats de l’escrutini. Hi havia nervis, però tothom veia clar que la candidatura de Sandro Rosell guanyaria, però ningú sabia per quan, amb quin percentatge. Quan TV3 va anunciar els resultats de l’enquesta, que donaven com a virtual guanyador a Rosell, jo em trobava davant del box de la candidatura de l’Agustí Benedito i es va sentir un “olé” poderós que provenia de l’altra banda, del box de Rosell i companyia. Al box d’en Benedito també es van alegrar pels resultats de l’enquesta de TV3, que els situava en segona posició, per davant d’Ingla i Ferrer.

Van ser moments molt intensos, emotius, amb carreres amunt i avall d’uns i altres, amb els quatre candidats saludant-se, amb en Laporta agraint als aspirants... Jo, personalment, vaig saludar totes les candidatures, ja fossin a membres o als mateixos candidats. Després de tot plegat, ens vam desplaçar novament a la Sala París per viure el moment en què Sandro Rosell era proclamat pel Sr. Cubells, secretari del club, nou president del FC Barcelona.

Aprofito aquestes línies que m’ha demanat el nostre amic Manel per agrair-li, a ell i a tots els candidats, la seva col•laboració i contribució per fer que aquestes eleccions fossin un exercici de democràcia i una festa absoluta del barcelonisme.

Per la nostra part, amb la tasca 100% independent que vàrem dur a terme, vam procurar fer el que bonament vàrem poder. Sense gaire recursos; però amb molta il•lusió. I el més important, vam gaudir molt, moltíssim de l’experiència i vam poder conèixer a gent collonuda. Això és el millor, segur.

Gràcies Manel i Visca el Barça!

Josep Piqué, periodista i empresari.

Com va viure el 13 J... Alfons Godall?

2010-07-10T13:58:00.005+02:00

El 13 J Alfons Godall el va viure...

El 13 de Juny de 2010 era un dia diferent. Tocava llevar-se d’hora per arribar al Camp Nou a quarts de nou. Era dia d’eleccions. Després d’uns mesos de precampanya i campanya, el dia de les votacions ets sents força alleugerit. Arriba un moment en què ja tens ganes que acabi tot i saber com peta la cosa.

De fet, la nit anterior vaig dormir d’allò més bé. Les enquestes eren molt fiables i no ens donaven cap possibilitat. Per tant, ja vaig anar amb la convicció que no guanyaríem i amb l’alliberament de no haver de patir gaire.

L’ambient a l’Estadi era impressionant ja de bon començament. La gent anava venint a un ritme força intens i constant que sols va davallar a l’hora de dinar. Feia molta calda. El primer que vaig fer va ser saludar els companys de candidatura, el candidat, els de l’equip de suport...

Poc després vam començar la primera volta pel recinte i per les taules que estaven disposades al voltant de l’Estadi, tot seguint el passadís de la 2ª graderia. Anava saludant tots els components de les diferents meses electorals i els agraïa l’esforç de passar-se allí un diumenge assolejat i calorós com aquell.

L’ambient era força agradable en general. Amb en Marc Ingla, en Ferran Soriano i l’Albert Vicens vam fer tot el tomb al voltant del Camp Nou. Molta gent ens demanava que ens retratéssim amb ells i ho fèiem amb molt de gust.

A mig matí i al vespre, la gentada feia por. Per l’ambient anaven corrent els rum rums. Confirmàvem el que ja sabíem. Perdíem les eleccions i les guanyava en Sandro. Ja ho teníem coll avall i ens hagués agradat haver estat els segons. En Benedito, amb la seva retòrica populista, més pròpia d’un predicador, ens prengué la plaça cobejada. En Jaume se la va fotre amb tot l’equip. La gent volia girar pàgina i així ho va fer.

La nostra aparició tardana i el nostre estil agressiu no ens van funcionar. Ara a veure com li va a Rosell. Que tingui sort. Li'n caldrà...

Alfons Godall

Document original del Pacte Blaugrana per la mobilitat

2010-07-06T15:08:00.019+02:00

El document únic i històric. L’original del Pacte Blaugrana per la Mobilitat. Sovint, ens heu sentit citar-lo. N’hi ha imatges en tots els suports en què s’hi veuen desfilar, una darrera l’altra, totes i cadascuna de les set precandidatures que el signaren. Inclosa la de l’actual president del FC Barcelona.

Allò que us mostrem, es tracta del final del discurs que vàrem fer el 5 de maig durant la presentació de l’Associació blaugranes en cadira de rodes.

Certament, qui no hi assistís o, per contra, no hagi llegit el Manifest de l’Associació, el pot interpretar com una sol·licitud ingènua. Per tant, s’ha de contextualitzar dins el marc de les nostres reivindicacions, exposades tant al discurs de la presentació com al Manifest de la nostra entitat.

Dit això, la realitat tangible, sorgida de la tarda del cinc de maig, és el compromís moral, no pas jurídic –no voldríem quedar com uns benèits, de donar solucions a la insostenible situació en que es troben les persones en cadira de rodes dins el Camp Nou.

D’altra banda, volem subratllar el fet que es tracta d’un compromís moral i no pas legal. Aquesta afirmació, però, també ens permet subratllar que els compromisos morals, quan s’han pres de manera lliure i notòria, adquireixen un plus ètic que impulsa l’obligatorietat del seu compliment per part dels sotasignants.

Compliment eticomoral que el president Rosell va adquirir i, per tant, complirà. No tenim cap mena de dubte que al durà a la pràctica i que desenvoluparà el seu contingut en els termes que s’hi descriuen '[...] segons l'ordre de prioritats i el calendari que pactarem'[...].

Queda sobradament sobreentès que el 'pacte' s'ha de dur a terme entre la Junta Directiva elegida el 13 de juny i l'Associació Blaugranes en cadira de rodes, la qual compta entre els seus associats el 80% dels usuaris del Camp Nou. Usuaris que pateixen des de fa anys una situació del tot inadmissible la qual requereix solucions immediates sense haver d'esperar la necessària remodelació del Camp Nou, qüestió expressada al Manifest i assumida en la signatura del Pacte.

Nosaltres, que vàrem tenir la sort de conèixer la persona més enllà del personatge, sabem que el soci 12556 complirà el manament ètic del Pacte.

Faig meves les paraules que et digueren els nens i les nenes del Campus Sport: 'no ens fallaràs, oi Sandro?'

Documents relacionats:

Com va viure el 13 J... Matthew Tree? Col·laboració especial.

2010-07-04T13:26:00.008+02:00

Matthew Tree inicia un cicle de col·laboracions especials sobre el 13 de juny, dia de les eleccions al FC Barcelona.

Juntament amb Matthew Tree, alguns Candidats a la Presidència, així com destacades personalitats del món de la cultura i del periodisme, han tingut l'amabilitat de participar en aquesta secció del bloc de Blaugranes que hem titulat 'Com va viure el 13 J... ?'

'No sóc soci del Barça i per tant no hi tinc ni veu ni vot, però sempre val la pena seguir les eleccions presidencials del club; en part perquè existeixen, cosa que no es pot dir, ni molt menys, de gaires clubs més; i en part perquè en aquestes eleccions s'hi solen barrejar tres conceptes tan aparentment oposats com ara els diners: no hi ha cap precandidat que hagi fet campanya amb un esclop i una espardenya; i la política: no hi ha cap precandidat del qual no sapiguem les tendències partidistes; i, finalment, el futbol: no hi ha cap precandidat que sigui futbolista o exfutbolista professional, però vet aquí que esperem que sàpiga portar un munt de futbolistes de primera categoria (i altres esportistes ídem en altres esports) a tots els cims futbolístics i esportius disponibles.

He de confessar, en tot cas, que el 13 J, només em preocupava una cosa: si el regne brillant de Laporta, en què política, diners i futbol van trobar una encaixada mútua que va resultar tan triomfal, tindrà continuïtat. La resposta, em temo, és que no'.

Barça, final i inici d'una etapa: Sandro Rosell (II)

2010-07-01T13:01:00.013+02:00

Avui, 1 de juliol torna a començar una nova etapa històrica marcada pel recolzament popular que va tenir el President Rosell a les urnes.

Aquest és el fet diferencial del Barça respecte altres clubs del món. Els seus socis i les seves sòcies tenen la potestat de decidir qui vol que els governi. La sobirania popular va decidir que el President del millor club del món sigui Sandro Rosell.

Avui entrem en un període en què hem de deixar treballar al nou president. No és moment de pals a les rodes ni d’oposicions irracionals. Alguns han d’entendre que ha estat una àmplia voluntat popular la que així ho ha volgut. Per tant, en un exercici de responsabilitat democràtica blaugrana, hem de procurar tots plegats que el President Rosell tingui unes òptimes condicions que el permetin treballar de la millor manera possible.

Un comportament diferent vulneraria la sobirania popular barcelonista.

Les propostes del President Rosell quant a mobilitat.

Moltes persones m’atureu al carrer o m’interrogueu per correu: i ara què..? Com tenim la cosa?. Amb sinceritat, us haig de dir que bé. No ho diria si no n’estès convençut. Personalment, espero molt del president Rossell pel que fa a la problemàtica que patim els diversos col·lectius blaugranes, sigui quina sigui la malaltia.

N’espero molt. De debò. N’hem d’esperar. Se li ha de donar un vot de confiança. Crec, i així ho hem de creure tots plegats, que complirà el seu programa, el seu compromís, les seves propostes...

Pel que fa a tres dels punts que li vàrem exposar (compra d’entrades, assignació de localitats i realització d’un cens de la gent blaugrana amb problemes de diverses tipologies) la seva postura va ser d’una absoluta recepció i sensibilitat envers la problemàtica de les persones que anem en cadira.

D’un altre costat, el punt que tothom considerava més punyent, excepte el Sr. Agustí Benedito, tot s’ha de dir, es va manifestar de manera contundent: vosaltres proposeu una reubicació al lateral, davant les llotges o la supressió de les llotges que ningú no utilitza. Crec que la millor solució passa per ubicar-vos a les llotges. No hem de moure ningú i, a més a més, no té sentit l’existència d’aquells espais buits, digué. Jo mateix en tenia una llogada i la vaig deixar, continuà dient. A les nostres propostes, el President Rosell va afegir-ne una més: darrere les banquetes n’hi ha una zona noble que s’utilitza per compromisos, tot assenyalant el plànol del Camp Nou i fent cometes amb la punta dels dits: compromisos estil l’amic de l’amic. Jo ja li he dit a la meva família”, expressà el president, no espereu que us aconsegueixi cap ni una entrada.

Recordo que vàrem fer broma sobre aquest tema: Sandro, em vols com a amic? Ja m’hi aconseguiràs entrades, no?, li vàrem dir. I ell sentencià: doncs no et facis amic meu ja que com a amic no n'aconseguiràs cap.

Per tant, si fa falta espai per a la reubicació mentre esperem la reforma de l’estadi, la qual no tindrà lloc abans de 4-5 anys, tenim la certesa que utilitzarà la zona noble.

En definitiva, us faig un crit a la tranquil•litat ja que, n’estic convençut, repeteixo, donarà solució a l’absurda i irracional situació en què ens trobem, com a conseqüència de la irresponsable insensibilitat d’una Junta Directiva sorgint envers els seus consocis.

Al loro, que no estem tan bé!, des del punt de vista de la mobilitat. Per tant, qualsevol decisió positiva per al nostre col•lectiu, comportarà un gran avenç.

Certament, n'espero molt del president. Hi confio i estic segur que complirà la seva paraula. La química que va brollar entre nosaltres així m'ho indica.

Articles relacionats: Barça, final i inici d'una estapa: Joan Laporta

Barça, final i inici d'una etapa: Joan Laporta (I)

2010-07-01T12:31:00.012+02:00

Avui es produirà el relleu a les oficines de Can Barça. Una nova etapa amb què finalitza un període decebedor des del punt de vista institucional.

L’època laportista, si volem ser equànimes, l’hem de dividir en dos blocs ben diferenciats.

D’una banda, una primera fase plena de llum i d’esperança. El Laporta del primer tram del seu mandat posava fi a una etapa en què el Barça s’hi trobava sumit en un absolutisme obscurantista que dugué al club a una total crisi institucional i esportiva. El Laporta del primer quinquenni suposà un canvi il•lusionant durant el qual vingueren els èxits esportius i la regeneració institucional del FC Barcelona.

D’una altra banda, el segon mandat de Laporta ve marcat per la moció de censura i per una regressió dels valors aconseguits.

Quant a la primera, va esgrimir els mateixos arguments que Jan va criticar en el moment en què l'Elefant Blau presentà la històrica moció a la Junta que ell va rellevar el 2003.

Una altra cosa a analitzar la determina la necessitat de presentar una moció a un president amb data de caducitat. Fet diferencial de la presentada per l'Elefant Blau.

Pel que fa a la regressió de valors, salta a la vista. El comportament de Laporta fa que home i “estat” tornin a confondre’s tal com ha succeït moltes vegades al llarg de la història: “l’etat c’est moi”, estil Louis XIV. Els interessos personals i les aspiracions polítiques predominen per damunt dels del Barça.

En aquest tram el comportament del mandatari blaugrana no ha estat un model a seguir precisament. Dista molt de les maneres que s’espera d’un president que representa una entitat tant important com el FC Barcelona. Un president amb igual, o fins i tot més, representativitat que el de la Generalitat de Catalunya; si més no, des del punt de vista mediàtic i de força popular.

Recordo que, en una de les entrevistes que vàrem mantenir amb membres de la Junta sortint, davant les constants negatives a les propostes que els presentàvem, els vaig fer la comparació la següent comparació: “no digueu que no podeu perquè de poder us sobra. Vosaltres sou El Vaticà blaugrana respecte els poders polítics. No cal salvar els aspectes religiosos si donem per bo que el barcelonisme constitueix en sí mateix una religió amb matisos laïcistes”.

El President Laporta és l’únic responsable, amb la irresponsabilitat que ha regnat durant el segon període del seu mandat, de no retirar-se com el millor president de la història del Barça i s’ha de conformar amb el premi de consolació, que no és petit, d’haver estat el president del millor Barça de la història.

Ell mateix ha estat el primer a impedir-ho amb la seva conducta. Ell sol ho ha evitat i ha fet oposicions per no aconseguir-ho i ha malbaratat el crèdit de què disposava.

Articles relacionats: Barça, final i inici d'una etapa: Sandro Rosell (I)

El TC “esmena” la decisió sobirana del poble català.

2010-06-29T10:20:00.007+02:00

(Manel Mora. Barcelona, 29/06/10) La sentència declara inconstitucionals 14 articles i en reinterpreta 27 més, alhora que retalla aspectes bàsics del text en llengua, justícia i finançament.

Alguns poden pensar que no li corresponen pas a aquestes pàgines tractar la sentència del TC espanyol en considerar-les un bloc esportiu, cosa de la qual discrepo amb tot el respecte -abandono el plural majestàtic conscientment. No perquè no sigui esportiu, sinó perquè d’antuvi la meva senya d’identitat ha estat reivindicativa. No trobaré, a priori, cap altre tema que em motivi més per a manifestar-me, com és la ressolució del TC que vulnera la decisió de la ciutadania del meu país.

El lema que ha presidit la meva lluita pels drets de la gent blaugrana, conflueix amb els drets de la sobirania del poble català: LA NOSTRA DIGNITAT NO POT TENIR BARRERES. Si ens abstraiem, el lema es pot aplicar a la setència atesa la gravetat de la vulneració de la voluntat popular catalana.

Quatre anys més tard, aquest pronunciament retalla substàncialment la llei orgànica, definició que hem de perdre de vista, aprovada pel Parlament, confirmada per Las Cortes Generales i refrendada pel poble de Catalunya el 2006.

El resultat de la setència anul•la 14 articles, en reinterpreta 23 més i rebutja jurídicament les al•lusions a Catalunya com a nació o realitat nacional que es fan al Preàmbul de la nostra Carta Magna.

Els articles declarats inconstitucionals es refereixen bàsicament al capítol de la justícia, que pràcticament tothom donava per perduts per la impossibilitat d'evitar el corporativisme del tribunal, i a la figura del Síndic de Greuges, les decisions del qual no poden ser independents del Defensor del Poble.

Davant d’aquests lamentables fets cal donar resposta tant al carrer com al Parlament. Una resposta contundent. Potser assumim que España no es mourà ni un milímetre de la concepció d’estat que té: España es una e indisoluble. Potser va essent hora que els catalans i le catalanes comencem a fer ús del dret a decidir que tenim com a poble i que demostrem que “la nostra dignitat no pot tenir barreres”.

Firentitats 2010: la nostra problemàtica arriba a la ciutadania

2010-06-26T12:17:00.012+02:00

La nostra és una Associació sense ànim de lucre, que pretén dur a terme una tasca de sensibilització ciutadana canalitzant les propostes a través del teixit associatiu de la nostra ciutat.

BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES vol posar de manifest la problemàtica de les persones de mobilitat reduïda que decideixen accedir a les instal·lacions del Camp Nou, tant per assistir a un partit del FCBarcelona com a qualsevol altre acte que tingui lloc en aquestes instal·lacions.

Estem treballant amb il·lusió per tal de millorar les nostres condicions de vida quotidiana en tots els aspectes: social, urbà, esportiu... A través de la participació ciutadana, intentarem incidir en allò que considerem un cas claríssim de greuge comparatiu dels/de les barcelonistes en cadira de rodes respecte de la resta de barcelonistes.

Raó per la qual participem en diversos actes associacionistes. La finalitat que ens mou, no és cap altra que la de tirar endavant tots plegats les nostres iniciatives, les quals afecten un col·lectiu cada cop més nombrós. Aquestes iniciatives les considerem del tot justes i necessàries en la societat actual.

Fent difusió de les nostres reivindicacions entre la ciutadania. Els 5 punts bàsics del Manifest o, com hem afirmat en d'altres entrades del bloc, els CINC PECATS VENIALS del Barça quant a mobilitat.

Cap dels cinc punts no s'haurien de produir en una època en què els avenços tecnològics han assolit un nivell tan important.

2010, any d’eleccions a la Presidència del FC Barcelona, vàrem tenir l’honor que dues de les Candidatures s'acostessin a la nostra carpa.

Ens referim a la Sra. Pilar Guinovart (Candidatura del Sr. Sandro Rossell i al Sr. Albert Latorre (Candidatura del Sr. Agustí Benedito), als quals volem agrair que compareixexin solidàriament per tal de fer-nos costat.

Com a conseqüència de la visita d’ambdues Candidatures, malgrat l’insuportable calor, es va dur a terme una tertúlia molt interessant. Tant la Pilar com l’Albert van respondre a tots els dubtes referents als seus projectes de mobilitat.

Hauria estat bé, tot i no tractar-se de cap convocatòria nostra, sinó del Secretariat d’Entitats, que les altres dues Candidatures haguessin estat presents. És clar, que dues mai no s’han molestat a rebre’ns: l’encapçalada pel Sr. Jaume Ferrer i la del Sr. Alexis Plaza.

Potser el 2016 ens rebran. O no. Qui sap què pot passar d'aquí al 2016!

Pilar Guinovart, persona extraordinària, deixeu-nos dir-ho, responent les preguntes que se li formulaven.

Jordi Villalonga, Albert Latorre i Pilar guinovart durant l'improvisat "debat" que, malgrat no figurar al programa, es va dur a terme com a conseqüència de la visita de Pilar i d'Albert.

Jordi Villalonga, Vicepresident de l'Associació, sol·licitava que expliquessin ambdues Candidatures els seus imputs sobre certs dubtes que tenia.

Albert i Pilar van seguir amb molta atenció les nostres explicacions, malgrat que aquestes Candidatures les coneixien en profunditat ja que ens hem reunit diverses vegades amb totes dues.

Deixeu-nos comentar una curiositat. Aquesta foto reprodueix a la perfecció l'inici de "campanya" i el final de la mateixa. D'aquesta manera vàrem començar.

Primer contactàrem amb el Sr. Agustí Benedito, amb qui hem treballat un gran nombre d'hores. Ens hem reunit moltíssimes vegades, en silenci, sense focus ni càmeres. Amb una discreció a l'abast només dels cavallers.

Quin contrast amb d'altres Candidatures que anaven boges per fer-se fotografies amb nosaltres o dur a terme muntatges de vídeo de promoció de la seva opció a la Presidència i imatges televisives sense el nostre consentiment. Més tard o més d'hora, ho havíem de dir. Això, però, forma part d'una altra història...

Posteriorment, cap a la primera setmana de novembre, ens va rebre un alt càrrec de la Candidatura del Sr. Sandro Rossell a la seu que posseïen al carrer de Déu i Mata.

Sempre recordarem l'entrevista amb aquella persona, el nom de la qual, si no us fa res, no mencionarem en no tenir el seu permís. Va estar una entrevista enriquidora, tant des del punt de vista de l'Associació com des del personal.

La Candidatura del Sr. Rossell també ens ha rebut força vegades, en una de les quals va participar l'actual President electe a qui hem d'agrair la seva discreció. Alguns membres de Camp Nou Accessible per a tothom, de tendència rossellista, que n'eren presents, volien fer unes fotos de la trobada. El President Rossell digué 'fotos? No. Millor, no'.

La vida, al cap i a la fi, és una seqüència de cicles. Aquest va cabar com s'inicià.

Rita, Presidenta de l'Associació de Disminuïts Físics de Sants, planteja una qüestió als nostres convidats.

Joaquim Molins, membre d'UN CRIT VALENT, grup que formava part de la Precandidatura del Sr. Santi Salvat.

Malauradament, no van passar el tall de les 2095 signatures necessàries per ésser proclamat Candidat a la Presidència del FC Barcelona.

Joan Gomà segueix les explicacions amb molta atenció. ¿Per què els polítics només són propers durant la celebració d'actes importants?

Juanma, membre de l'Associació, Antonio, Vicepresident d'ECOM i del Barça-UNESS i Elies, tresorer de l'Associació.

Juanma estava com un nen amb la nova samarreta del Barça. Porta el seu barcelonisme al cor.

Els cinc Pecats Venials del Barça sobre mobilitat

2010-06-25T20:12:00.011+02:00

Barça nostre, que estàs en els cels, Blaugrana és el teu nom;
Deixa entrar el teu regne
Els col•lectius discriminats.
I dóna el que pertoca
A les persones que pateixen
Alguna discapacitat.
No demanem res
que ja no gaudeixin els nostres germans.
No ens deixis
En la mateixa situació
Que arrosseguem des del segle XX;
adapta les teves instal•lacions
i posa’t a l’alçada de l’equip.

Encapçalem amb aquest Pare Nostre, no cal dir que totalment improvisat, per plasmar els 5 Pecats Venials del Barça, la responsabilitat dels quals no ha de recaure pas sobre la institució. El FC Barcelona com a institució no ha de quedar embrutida per una nefasta actuació, quant a mobilitat, d’uns directius que no ha sabut estar a l’alçada de l’equip. Ans el contrari, nosaltres que ens els coneixem prou bé, estem en condicions d’afirmar que no han tingut la voluntat política de resoldre la situació. Srs. Ex directius, malgrat anar en cadira de rodes hem estat prou capaços d’adonar-nos quan i qui ens ha volgut prendre el pèl.

Els únics ‘responsables irresponsables’ han estat les diverses Juntes Directives de l’última dècada, tot donant per bo que els anys anteriors, malgrat la nostra existència, prevalia la nostra invisibilitat.
La nostra voluntat que la corda no es trenqués, va fer que tiréssim endavant unes converses que ja sabíem com acabaríem i quina era la intenció de la Junta Directiva: ‘marejar la perdiu’.

Ah, i no cal dir que Laporta mai no ens va obrir la porta.

Primer pecat: Reubicació del lloc destinat a les persones que van en cadira de rodes.
Manca absoluta de visibilitat. Quan es produeix una jugada conflictiva, interessant o un gol, tothom s’aixeca, cosa normal, lògicament. Què succeeix aleshores? Doncs que les persones de les cadires que, òbviament, no es poden aixecar, sistemàticament es perden gran part del partit.

A banda de l’escassa visibilitat de tots els emplaçaments per a cadires, alguns en concret es troben al costat dels pilars que suporten el pes de la segona graderia. Atesa la seva amplada, en aquests casos queda dificultada la vista d’una part del camp des del principi, sense necessitat que ningú no s’aixequi.

Segon Pecat: Millora i ampliació del nombre de rampes que donen accés a l'interior de l'Estadi. Més concretament, a la nostra ubicació.
Escassetat de portes habilitades amb les corresponents rampes. Les poques que en tenen, són d'un desnivell tan excessiu que freguen la perillositat i ens col•loquen en situació de risc. Com a conseqüència, el trànsit per aquestes rampes és pràcticament impossible.

D'altra banda, per accedir al vestíbul de tribuna, hi ha una bona rampa d’accés. Ara bé, quan ens dirigim cap a la porta principal, topem amb l’espai de l’ascensor que dóna accés a les graderies superiors. A l’hora de construir-lo, van envair l’espai de la rampa, la qual cosa ens obstaculitza el pas. Sense comentaris.

Tercer Pecat: Llista diferenciada per ésser abonats del F. C. Barcelona.
Quan ens fem socis/ies, se’ns col•loca a la mateixa llista que la gent que no requereix cadira. Resulta evident que no té cap mena de sentit. Nosaltres no ocuparem mai un lloc de seient normalitzat!

Per tant, considerem que la nostra llista hauria de ser diferenciada i tenir en compte només els llocs disponibles per a cadires.

Per un altre cantó, considerem que els/les socis/abonats en cadira de rodes haurien de tenir la seva localitat assignada, exactament com la tenen la resta de les persones que ocupen seients “normalitzats”. En no tenir el seu “seient” assignat, es veuen obligats a venir amb molt de temps d’antelació per tal d’ocupar la millor posició. Aquest fet comporta una discriminació respecte a la resta d’abonats/ades dels seients “normals” que arriben quan volen.

Quart pecat: Utilització de les noves tecnologies per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu.

Pel que fa a la venda de les entrades per als llocs destinats a les cadires, exigim poder comprar-les a través dels mitjans utilitzats per la resta de la població:

a) Pàgina web del FC Barcelona.
b) A través de la web de l’entitat financera que col•labora amb el club.
c) Caixers de l’entitat col•laboradora del FC Barcelona.

Resulta que una persona no abonada de Reus que camina bé, disposa d'aquestes tres tecnologies i, immediatament, sap si n’hi ha de disponibles o no i de quina ubicació les vol. Per contra, un barcelonista o una barcelonista en cadira de rodes de Reus, no posseeix aquesta possibilitat pel que fa a les localitats específiques del lloc destinat a les cadires, havent-se de traslladar fins a l'estadi per aconseguir-les.

Atès que sovint ens ho hem trobat, farem el següent aclariment. Ens referim a entrades de la nostra ubicació. És clar que, a través de les vies exposades, podem adquirir entrades d’altres localitats. Però nosaltres, per què volem una entrada de seient “normalitzat? Nosaltres mai no anirem a un lloc d’aquests.

Per tant, allò que ens interessa saber és si queden entrades de la nostra zona, així com poder comprar-les com tothom. Sovint, després de desplaçar-nos fins el Camp Nou, ens han dit que s’havien exhaurit, cosa que queda demostrada que no és certa.

Cinquè Pecat: Un Estadi sense barreres.
Poder gaudir de l'Estadi, no només des del vessant esportiu, sinó també com a espai lúdic en el qual s’hi fan diversos espectacles: concerts musicals, etc.

Tant de bo, la Junta Directiva sorgida de les urnes el 13 de juny trenqui en pedaços la història de mandats anteriors i es desmarqui de les seves maneres de fer.

És per aquest motiu que li desitgem al President Rossell que tot li vagi molt bé. Reiterem el nostre compromís, com ja indicàvem al Manifest, de col•laboració i de treball per tal que tingui les condicions òptimes per treballar en la resolució dels problemes en general i de la nostra problemàtica en particular.

I fem una crida a la responsabilitat de tot el barcelonisme. Les eleccions ja s’han celebrat i la sobirania popular ha decidit majoritàriament qui ha de ser el nou President.

Per tant, tot fent un exercici de responsabilitat, li hem de fer costat i li hem de desitjar que tot li vagi bé. Si al nou President li van bé les coses, serà un bon indicador que al Barça li van bé les coses.

Posada de llarg de l'Associació amb nota

2010-06-20T12:28:00.035+02:00

Sota el lema "La nostra dignitat NO POT TENIR BARRERES" el 5 de maig de 2010 vàrem fer la presentació en societat de l’Associació Blaugranes en cadira de rodes.

L’acte va assolir un gran èxit, tant pel que fa a l’assistència de públic en general com de personalitats. L’esdeveniment, sens dubte, fou un fet històric, on es van trobar per primera vegada, en el transcurs d’unes eleccions, les set Precandidatures que optaven a la Presidència del FC Barcelona. Mai no havia succeït fora d’un plató de televisió.

D'altra banda, la data del 5 de maig de 2010 passarà als anals de la història blaugrana com el dia en què tots els presidenciables havien estat capaços d’arribar a un punt de trobada: la signatura del PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT. Totes 7 Precandidatures van acordar que el complirien, independentment de la llista guanyadora. La feina de sis mesos de reunions amb els diferents caps de llista, a excepció del Sr. Jaume Ferrer i del Sr. Alexis Plaza, els quals mai no ens van rebre, havia donat els seus fruits. Hem de deixar ben clar que la Precandidatura del Sr. Sandro Rossell, tot i no sortir a la foto de família, també hi era present, representada pel Dr. Joan Bladé, destacat membre de la Precandidatura, i per Sergi Rossell, germà del Sr. Rossell.

El President Pasqual Maragall fou un dels il·lustres assistents. Ho va fer en silenci. No havia confirmat l'assistència. I, sobtadament, es presentà a l'Auditori de Cotxeres de Sants. Va ser la sorpresa de la tarda. Una grata sorpresa.

El President no va dubtar ni un segon a posar-se la samarreta commemorativa de l’acte de presentació. En arribar, les seves primeres paraules van ser: "vinc a l'acte en solidaritat amb ells perquè estan malalts com jo".

La mesa Presidencial. Dos grans escriptors i una magnífica periodista: Núria Ferré (Padrina de l'Associació), Matthew Tree (el Padrí) i Màrius Serra.

Tots tres ocuparan un lloc molt important als nostres cors.

Núria Ferré, directora i presentadora de "El Suplement" de Catalunya Ràdio. La Núria i el seu equip, en especial Quim Bonet, van ser els primers en fer-se'n ressò, de la nostra causa. Gràcies a la primera entrevista que ens varen fer, els nostres problemes arribaven a milers de persones.

Sempre recordarem aquell diumenge 15 de novembre. Va ser la primera experiència radiofònica. Però per damunt del mitjà, tot i la importància que tenia per donar a conèixer els 5 punts bàsics del nostre Manifest, ens vàrem trobar amb un equip d’una dimensió humana incommensurable.

Com la Núria diu, aquell dia fou una de les experiències més entranyable i especial de la nostra vida.

Tan bon punt van conèixer la nostra causa, un corrent de complicitat recíproca s’establí entre nosaltres que perdurarà per molt de temps.

Matthew Tree va ser la primera persona amb qui vàrem contactar per l’organització de la Presentació de l’Associació. Necessitàvem personatges coneguts. L’èxit passava per aconseguir uns quants col·laboradors, per què no dir-ho, famosos.

Érem coneixedors de la humanitat solidària d’en Matthew. Pagava la pena provar-ho. Al cap de molts pocs dies de demanar-li que hi participés, ens digué que seria un honor. Honor! Matthew, per a nosaltres ho és.

Recordes que ens preguntares quines funcions duia a terme un Padrí d’Honor? A hores d’ara ja te n’hauràs adonat: fer moltes coses a canvi de no res. Tan sols, de la nostra gratitud.

Màrius Serra, escriptor, periodista, màgic dels mots però, sobretot, lluitador incansable per la causa dels QUIETS. Amb el seu permís li agafarem prestada una frase i l’adaptarem a la nostra causa: la força que li transmet Llullu des de l’estel des del qual ens il·lumina, ens l’ha donat Màrius sense tenir consciència de fer-ho.

En aquest cas, el joc de paraules era ben senzill: paraula de dues lletres que s'utilitza, entre d'altres coses, en els juraments seguida del signe d'exclamació en determinades circumstàncies. La resposta, tan fàcil com la pregunta: SÍ!

In Memoriam.

El 24 de juliol de 2009 morí el seu fill Lluís Serra. Patia una encefalopatia severa. Màrius, en el seu llibre QUIET, explica les vivències amb el seu fill. El tema que no vam saber abordar, el traiem ara com un modest homenatge a Llullu.

La presència de totes les Precandidatures va esdevenir l'èxit amb què somiàvem des del moment que vàrem prendre la decisió de realitzar la Presentació pública. Totes set van confirmar l'assistència i compliren la paraula: (de dreta a esquerra) Jaume Guixà, Agustí Benedito, Jordi Portabella -President del Grup Municipal d'ERC, el President Maragall, Jordi Villalonga -Vicepresident de l'Associació, Alfons Godall, Pep Mata, el Sr. Perrín, Jaume Ferrer i Alexis Plaza. La Precandidatura de Santi Salvat queda fora d'imatge. I reiterem una vegada més: la Precandidatura del Sr. Rossell també hi era present. Els seus representants arribaren quan ja havia començat l'acte i, per no molestar, van seure a les files del darrere, tot i tenir el seu lloc reservat a primera fila com la resta de Precandidatures.

SIGNATURA DEL PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT.

Alfons Godall signant el document en nom del Sr. Marc Ingla.

La Candidatura encapçalada pel Sr. Marc Ingla ha representat una de les múltiples decepcions del procés electoral a la Presidència del FC Barcelona. Es varen posar en contacte per dur a terme la concreció dels punts que figuraven al PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT: elaborar un ordre de prioritats i el calendari d'aplicació.

La imatge no pot ser més clara. El Sr. Alfons Godall el signà en nom del Sr Ingla. Malgrat tot, després de dues hores de reunió, el principi d'acord mai no va arribar a les nostres mans.

Aquet fet, però, forma part d'una altra història...

Alexis Plaza, de la Precandidatura que ell mateix encapçalava, "Somni Blaugrana".

Malgrat que li vàrem demanar que ens rebés per tractar la situació en què es troben al Camp Nou les persones amb mobilitat reduïda, mai no ho va fer. Durant l'acte va ser l'única i l'última vegada que el veuríem.

Sr. Plaza li ho diem amb tot el carinyo i respecte: amb aquestes maneres de fer, difícilment es complirà el seu "somni".

Jaume Guixà amb qui vàrem mantenir una molt bona relació.

Armand, una de les grans persones que hem conegut al llarg de la Precampanya. La relació Precandidatura-Associació es convertí en la gran amistat que mantenim.

L'Armand signava en nom de Santi Salvat, cap de llista de "La tercera via". Santi Salvat i tot el seu equip en cada reunió de treball ens obsequiava amb un tracte exquisit.

Hem dit anteriorment que el President Maragall havia estat la sorpresa de la tarda. Però en realitat no va ser exactament d'aquesta manera. N'hi havia una altra. La presència del Sr. Jaume Ferrer.

Sorprenentment, el Sr. Ferrer, va comparèixer. Si diem que va ser una sorpresa i de les grosses, ens estem cenyint plenament a la realitat. Mai no ens havia respost a cap correu demanant-li que ens rebés. No només mai no ens va respondre, sinó que tampoc mai no ens va rebre. Ens va sotmetre a la més absurda de les ignoràncies. En la mateixa línia que ho havia vingut fent la Junta Directiva del President Laporta.

El Sr. Ferrer tampoc mai no es va dignar a respondre les nombroses invitacions que li havíem enviat per tal que assistís a la Presentació. Mai! Ni una de sola, tot i que l’havíem “comentat” a través de missatges al facebook “que la foto estava servida”. Atès que havíem cursat nombroses invitacions, vàrem decidir que reservaríem les localitats amb els nom de les respectives Precandidatures. Ni cas! Malgrat el comentari, va tirar de prepotència i no va obrir boca fins el dia de l’acte.

Bé, sí que ens va respondre una vegada. Volem ser sincers. A través d’una persona de la seva llista, si més no es va identificar com a tal –guardem el missatge. Per tant, existeix l’evidència- es va manifestar per primera i única vegada per acusar-nos de fer ús “de les estridències” en la defensa dels nostres drets.

Malgrat “que la foto estava servida”, primera i última vegada en posar-se en contacte amb nosaltres. Les trucades per no res que ens feia un altre representant de la seva Candidatura, no compten. Diem per no res perquè, encara avui dia, ens repetim la mateixa pregunta: per què ha trucat el Sr. X?

Malauradament, una de les Precandidatures (per elegància, no direm quina) van interpretar que aquesta expressió anava dirigida a ella. Què equivocada que anava, tant en aquesta com en d’altres qüestions, de les quals també conservem les proves.

Sr. Ferrer, no dubtem que sigui una bellíssima persona però, com a dirigent del Barça, mai no ha estat a l’alçada de l’equip. Sobretot, des que va ser designat dofí del President Laporta.
Potser, tot el que hem explicat, Sr. Ferrer, també li semblen “estridències”. Però li ben asseguro que, li parlo com a lingüista, el DIEC ho defineix com a exposar uns fets sense faltar a la veritat.

Agustí Benedito, L'Alternativa A B. Ens vàrem conèixer la primera setmana del més de novembre de 2009. Van bastar un parell de reunions perquè sorgís quelcom més que una relació de treball. La simpatia mútua es convertí en una no dissimulada però discreta amistat. La causa s'ho val.

Ha estat la Candidatura amb què més hores hem treballat la mobilitat a l'interior del Camp Nou. No obstant això, tot i les nombroses trobades que hem dut a terme, la discreció i l'absència de càmeres ha presidit la nostra relació. Guardarem per sempre més a la nostra colecció de frases de les eleccions la que constantment ens deia l'Agustí: "Manel, la vostra causa és massa important. Vosaltres esteu pel damunt de qualsevol Precandidatura. Preserveu-vos que se us identifiqui amb cap".

Resulta evident el plus de cavallerositat que es desprèn de la seva persona.

Foto de família: Sr. Guixà, Sr. Benedito, Sr. Godall, Sr. Plaza, Sr. Ferrer, Sr. Armand Sanz, Sr. Portabella...

Una imatge per a la història.

NOTA FINAL

Malgrat no haver constància gràfica de la seva presència, tot fent un exercici de transparència i honestedat, qualitats que han estat sempre les nostres senyes d’identitat, hem de dir que la Precandidatura del Sr. Sandro Rossell va estar representada a l'acte pel Sr. Joan Bladé i pel Sr. Sergi Rossell, els quals van arribar un cop duta a terme la fotografia. D'altra banda, hem de dir que també va signar el PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT així que van arribar.

D’altra banda, hem de dir que el Sr. Rossell ens telefonà durant l’acte, just després de signar en el seu nom el Dr. Joan Bladé, per tal d’excusar la seva presència.

TEMES RELACIONATS:

Vídeo signatura PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT

Signatura PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT

2010-05-30T19:47:00.013+02:00

El proppassat dimecres 5 de maig de 2010 es va dur a terme la signatura del PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT, en el qual les set Precandidatures a la Presidència del FC Barcelona es comprometien a resoldre la situació de les persones amb mobilitat reduïda, fos qui fos la guanyadora de les Eleccions FC Barcelona 2010.

Les set Precandidatures aspirants a la Presidència del FC Barcelona i l'Associació Blaugranes en cadira de rodes el van signar davant unes 250 persones, entre les quals s'hi trobaven l'Expresident de la Generalitat de Catalunaya Molt Honorable Sr. Pasqual Maragall, el Portaveu del Grup Municipal d'ERC Sr. Jordi Portabella, l'Alcalde d'Arenys de Munt Sr. Carles Móra i una llarguíssima llista de personalitats més.

També hi eren present Núria Ferré -Padrina de l'Acte, periodista i directora del programa de Catalunya Ràdio "El Suplement", Màrius Serra -escriptor (autor de QUIET) i periodista, Matthew Tree -Padrí de l'Acte, escriptor i periodista... entre altres assistents del món de la cultura.

De moment, tal com figurava al Pacte, només dues de les set Precandidatures, la del Sr. Santi Salvat i la del Sr. Agustí Benedito, han contactat amb l'Associació Blaugranes en cadira per tal d'establir l'ordre de prioritats, així com la temporització d'aplicació de les reformes necessàries per aconseguir l'equiparació de drets del nostre col·lectiu. Ambdues Precandidatures, ens han fet saber que es posaran a treballar el mateix dia 1 de juliol, data de presa de possessió del nou President del FC Barcelona.

A més a més, en declaracions fetes a Elecciones FC Barcelona, web que segueix de molt a prop tot el procés electoral, el Sr. Benedito ha afirmat: Benedito proposa millores immediates al Camp Nou (Feu clic aquí).

Complir les promeses és de cavallers. Totes dues han complert. Tant de bo, aconsegueixin les signatures suficients que els permeti debatre la nostra problemàtica, així com tots els altres temes que, com a socis del FC Barcelona, realment ens interessa.

Tant de bo, ho aconsegueixin. Per la manera de tractar la nostra problemàtica, pel respecte que ens han tingut com a persones i com a institució i pel seu compromís transparent i seriós envers nosaltres, que al cap i a la fi és el que ens interessa, s'ho mereixen.

FC Barcelona-Uness vs Econy Gran Canaria.

2010-05-25T13:06:00.008+02:00

Diumenge, 23 de maig. 14,30 hores.
Bàsquet en Cadira de Rodes. Palau d'Esports de Sant Feliu de Ll.
FC Barcelona-UNESS vs. Econy Gran Canaria.

Un duel vital és el que va jugar l'equip de bàsquet en cadira de rodes FC Barcelona-UNESS contra el Econy Gran Canària.

El Barça-Uness es jugava la permanència en la Divisió d'Honor. En les dues jornades anteriors, el Barça va guanyar al Joventut a casa i a Alcalà a domicili.

La visita dels insulars era un duel entre dos equips amb prismes diferents. Mentre els catalans lluitaven per continuar a la Divisió d’Honor, el Gran Canària era setè i en les últimes temporades sempre ha estat en la part alta de la classificació.

No obstant això, els blaugranes van demostrat caràcter i van guanyar a l’Econy Gran Canaria 67 – 66. La qual cosa els permet continuar en l'elit del bàsquet en cadira de rodes.

Felicitats, nois! Heu fet una molt bona feina. Imagineu-vos el que podríeu fer amb recursos i el recolzament del FC Barcelona. Recolzament com a qualsevol altra secció, el qual enguany no s’ha produït.

No heu tingut el recolzament institucional ni econòmic, malgrat ser una secció no professional del FC Barcelona. No l’heu rebut, malgrat que també sou BARÇA.

Però no només no l’heu obtingut de l’actual Junta Directiva, sinó tampoc dels diferents aspirants a Presidents. Tan sols 3, tres de set, Precandidatures han passat per les nostres instal·lacions de Sant Feliu a preocupar-se per la nostra situació: Sr. Agustí Benedito, Sr. Marc Ingla i Sr. Santi Salvat (la Precandidatura del Sr. Santi Salvat ha estat present en els 2 partits jugats a casa).

La gran pregunta que ens fem no pot ser cap altra que:
què succeirà una vegada siguin Presidents? Ens continuaran ignorant?

Nosaltres ens limitem a constatar fets. Ara, estimats lectors, jutgeu vosaltres.

Manel Mora (Responsable de l’Àrea Social i de Comunicació del FC Barcelona-UNESS).

COMUNICAT OFICIAL

2010-05-10T14:50:00.005+02:00

***COMUNICAT OFICIAL ***

Contacte:
blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

Més informació: http://blaugranesencadiraderodes.blogspot.com/

L'ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES I AMB PROBLEMES DE MOBILITAT NEGA ROTUNDAMENT QUALSEVOL SIGNIFICACIÓ AMB CAP PRECANDIDATURA A LA PRESIDÈNCIA DEL FUTBOL CLUB BARCELONA

NI LA PRESIDÈNCIA NI I ELS MEMBRES DE L'ASSOCIACIÓ DONARAN SUPORT OFICIAL A CAP PRECANDIDAT

Barcelona, 10 de maig de 2010. Davant els rumors i afirmacions apareguts recentment, l'Associació Blaugranes en Cadira de Rodes i Problemes de Mobilitat i el seu President, Manel Mora i Sánchez, es veuen en l'obligació d'efectuar el següent comunicat oficial.

1.- En primer lloc neguem rotundament els rumors sobre l'adhesió de l'Associació o del seu President a cap de les precandidatures a les eleccions del Futbol Club Barcelona.

2.- Segon. Recordar que, com associació que és, Blaugranes en Cadira de Rodes i Problemes de Mobilitat no és cap plataforma electoral. El nostre objectiu és el d'aconseguir dur a terme el compliment del Pacte Blaugrana per la Mobilitat, signat el 5 de maig per les precandidats o els seus representants, sigui quin sigui el guanyador de les eleccions a la Presidència del Futbol Club Barcelona.

3.- Tercer. Manel Mora i Sánchez, com a President de l'Associació, ha mantingut i mantindrà les reunions necessàries, tant de manera privada com pública, amb tots aquells precandidats que l'hagin convidat i el convidin a fer-ho. Recordem que la nostra intenció no és la d'afavorit ni perjudicar ningú, només volem reivindicar el que és just.

4.- Quart. Malgrat haver rebut ofertes per integrar-se a diferents precandidatures, ni l'Associació ni el seu President, estan disposats a fer-ho. L'equidistància ha estat el nostre actiu més important, juntament amb al suport desinteressat de tots els barcelonistes que recolzen la nostra tasca. La importància d'equiparar els drets de les persones amb problemes de mobilitat amb la resta està per sobre de qualsevol interès electoral.

5.- Cinquè i últim. Demanem als precandidats, mebres de les precandidatures i simpatitzants d'aquestes, que s'abstinguin d'utilitzar les plataformes digitals vinculades a l'Associació Blaugranes en Cadira de Rodes i Problemes de Mobilitat per atacar-se les unes a les altres. No es pot embrutar el nom, la causa ni la voluntat dels milers de persones que, solidàriament, ens donen suport.

Finalment volem agrair a tots els precandidats a les eleccions del FC Barcelona el seu interès per la nostra causa, el suport rebut en l'acte de presentació i la voluntat expressa de solucionar la problemàtica que a tots ens uneix. Novament fem una crida a tothom, recordant la lletra del Cant del Barça: “Tots units fem força, tant se val d'on venim”

Gràcies per la vostra atenció. Visca el Barça.

Assocació Blaugranes en Cadira de Rodes.

ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES I AMB PROBLEMES DE MOBILITAT
CIF: G65229312
Adreça: Guadiana, 29, baix 1a., escala A. 08014. Barcelona.
Contacte: blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

5 de maig, PRESENTACIÓ Associació Blaugranes en Cadira de Rodes

2010-05-03T23:41:00.004+02:00

ACTE DE PRESENTACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES I AMB PROBLEMES DE MOBILITAT.

PER PRIMERA VEGADA TOTS ELS PRECANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA JUNTS EN UN ACTE.

Sota el lema: CAP BARRERA NO POT OBSTACULITZAR LA NOSTRA DIGNITAT, l'Associació Blaugranes en cadira de rodes es presenta en societat per donar a conèixer els problemes d'aquest col·lectiu al Camp Nou, així com d'altres que s'hi han afegit per donar suport: Penya Barcelonista amb problemes auditius (CERECUSOR), Penya Barcelonista amb problemes de visió B1+B2+B3 i el FC BARCELONA-UNESS, secció de bàsquet en Cadira de Rodes del FC Barcelona.

L'acte comptarà amb el suport de tots els precandidats a la presidència del Barça, els quals han confirmat assistència en la seva totalitat (falta per confirmar la Precandidatura del Sr. Ferrer): Sr. Agustí Benedito, Sr. Jaume Guixà, Sr. Sandro Rossell i Sr. Santi Salvat.

L'acte ludicoreivindicatiu té lloc a l'Auditori de les Cotxeres de Sants (C/ Sants, 79), aquest dimecres 5 de maig a les 19.00 hores (per a la premsa obrirem a les 18,30).

Es prega als mitjans interessats que confirmin la seva assistència:

blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

L'acte:

Barcelona, 1 de maig de 2010. L'Associació Blaugranes en Cadira de Rodes i Problemes de Mobilitat us convida a assistir a la seva presentació en societat en un acte que tindrà lloc dimecres, 5 de maig, de 2010, a les 19 hores, a l'Auditori del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants (C/ Sants, 78-83. Barcelona).

A l'acte hi assistiran els precandidats a les eleccions del FC Barcelona*: Agustí Benedito (precandidat), Jaume Guixà (precandidat), Santi Sanz (precandidat), Sandro Rosell (precandidat), Yago Salvat (Precandidat) i Alfons Godall (Assisteix en representació de la Precandidatura de Marc Ingla).

L'acte de presentació serà apadrinat per Núria Ferré (periodista) i Matthew Tree (escriptor). Comptarà amb les intervencions de Manel Mora (president de l'Associació Blaugranes en Cadira de Rodes i Problemes de Mobilitat) i de Màrius Serra (escriptor i periodista).

També hi actuaran artistes com ara Cesk Freixas, Els Baratos, Eysa Eybec amb Bernat Compte, Jordi Gomara, Albert Corbacho, el poeta David Caño i La Companyia Elèctrica Dharma.

Sobre l'Associació:

L'Associació de Blaugranes en Cadira de Rodes i Problemes de Mobilitat neix amb la intenció de denunciar, fer visible i solucionar la problemàtica que pateixen les persones de mobilitat reduïda, des del mateix moment que decideixen accedir a les instal·lacions del Camp Nou per veure un partit del FC Barcelona.

Contacte:
blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

La intenció de l'Associació és la de consensuar, bé amb l'actual junta directiva del FC Barcelona o bé amb la junta que surti elegida el 13 de juny, una sortida a les qüestions que constitueixen un greuge comparatiu respecte de la resta de barcelonistes.

Més informació de l'Associació a: http://blaugranesencadiraderodes.blogspot.com/
ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES I AMB PROBLEMES DE MOBILITAT

CIF: G65229312 Adreça: Guadiana, 29, baix 1a., escala A. 08014. Barcelona.
Contacte: blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

* Nota: En el moment de la redacció d'aquest document resta pendent la confirmació d'assistència de Jaume Ferrer.

AGRAÏMENT AL VOLUNTARIAT ANÒNIM. VOSALTRES FEU POSSIBLE L’ACTE.

2010-04-08T15:26:00.010+02:00

El nostre profund reconeixement a tot el voluntariat que, de manera anònima i desinteressada, estan treballant per a què l’Acte esdevingui un èxit organitzatiu i de participació.

No tenim prou paraules per descriure les sensacions que ens transmeteu. L’empeny, la solidaritat i la sensibilitat amb què us entregueu, ens generen un nombre de sensacions tan immens que desborda les possibilitats de l’adjectiu en intentar descriure-les.

La vostra generositat en totes les tasques que esteu duent a terme, us converteix en els i en les veritables protagonistes de les fites que s’estan aconseguint. I de les que s’aconseguiran!

La vostra solidaritat esdevé, sens dubte, la nostra força. Amb gent com vosaltres assolirem els objectius. Gràcies a tots els voluntaris i voluntàries.

Abans de presentar-vos al grup de gent que intervindran en el decurs de l’acte, permeteu-nos que citem de manera especial el “nostre Quim Bonet”. El laïcisme ens impedeix reconèixer que un àngel se’ns creuà al camí. Quim ens obrí la porta més difícil: la primera. A continuació, tot un cel de portes començaren a obrir-se. Gràcies Quim.

I un llarguíssim aplaudiment de gratitud per als que intervindran durant l’acte:

Núria Ferré (Padrina d'Honor), Matthew Tree (Padrí d'Honor), Màrius Serra, Cesk Freixas, Eysa Eybec, Bernat Compte, Jordi Gomara, Juli Nevot, Albert Cobacho, David Caño (en David recitarà un poema de Daniel Ferrer escrit per a l’ocasió) i... GERARD QUINTANA!

Hem de subratllar, però, que Gerard ens ho ha de confirmar. No volem utilitzar “el seu nom en fals”. Ha de resoldre qüestions d’agenda però, per poc que pugui, el tindrem entre nosaltres. Si hem decidit incloure’l, és perquè la seva llum ens il•lumina l’interior i ens anuncia la seva presència .

Com heu pogut comprovar, cultura, música i poesia en moviment per l'equiparació de drets de la gent blaugrana amb problemes de mobilitat i pel dret universal d'accessibilitat.

El nostre agraïment a les persones, entitats, organitzacions i Precandidatures a la Presidència del FC Barcelona que solidàriament col•laboraran i assistiran.

JUNTS ES MOUEN CONTRA LA MARGINACIÓ!

ASSISTÈNCIA CONFIRMADA:
Agustí Benedito (Precandidat), Sebastià Serrano, Alfons Godall, Jaume Guixà (Precandidat), Sergi Rosell i Jordi Cardoner Casaus (Candidatura Sandro Rossell)...

Com veieu hi ha representació de quasi totes les Candidatures. Durant unes hores deixen de banda les diferències programàtiques i s'identifiquen amb la filosofia que presideix l'acte: la reivindicació d'un Barça on tothom tingui un lloc. Un Barça que desterri els greuges històrics. En definitiva, un Barça referent mundial per la manera d'afrontar i de resoldre els problemes de les persones amb mobilitat reduïda.

SUPORTS AL MANIFEST:
Companyia Elèctrica Dharma, Gerard Quintana, Sebastià Serrano, Agustí Benedito, Alfons Godall, Matthew Tree, Màrius Serra, Cesk Freixas, Eysa Eybec, Bernat Compte, Jordi Gomara, Daniel Ferrer, David Caño, Núria Casademont, Jordi Llord, Olga López Sánchez, Isabel Méndez Chiva i... 1050 signatures més!

ENTITATS I ORGANITZACIONS:
Agustí Benedito (Precandidatura Presidència FCB), Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, CC.OO (CONC), Casal Independentista de Sants...

Si voleu donar suport a la nostra causa, envieu un correu amb el NOM, COGNOMS, I DNI a: blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

MARGINACIÓ NÚMERO 1 DELS/DE LES BARCELONISTES EN CADIRA.

2010-04-06T19:54:00.004+02:00

Avui hauré de veure el Barça-Arsenal per tv. He estat víctima d'una de les qüestions per les quals lluitem: nosaltres no podem comprar una entadra per internet o pels caixers.

Sí, heu llegit bé, no podem. NO ESTEM CONTEMPLATS a cap programa informàtic. És per això que ens obliguen a anar a l’estadi a comprar-les. I segons el partit de què es tracti, ni així aconseguim entrada. D’aquesta marginació ja ha estat informada la Junta Directiva. Però...

Atès que el primer dia de compra per als socis sense abonament era el dia 1 d’abril, i estàvem de vacances a l’Empordà, vaig decidir fer-ho telefònicament, malgrat que sabia que no serviria de res. Ja ho havia provat altres vegades des de Barcelona i... res de res!

Efectivament, no em vaig equivocar. El pobre empleat que em va atendre, només sabia dir-me que no apareixien entrades per a cadires de rodes al sistema informàtic de venda; que per a altres ubicacions, sí. Alhora, sentia com l’amabilíssim empleat demanava ajuda als seus companys. La resposta va ser que no em podien atendre. Que ho lamentaven molt.

Mentre jo intentava comprar l’entrada, atès que ja sabia el que passaria, el meu sogre feia cua a les taquilles del Camp Nou. I encara és més greu el que us explicaré: a les 9 hores ja era a les taquilles per intentar comprar-me una entrada. Abans que obrissin, ja hi era. Doncs bé, després d'una hora i trenta minuts de cua, LI VAN DIR EL MATEIX!

Estem MARGINATS O NO!

El club, que continua al•legant que les dificultats es produeixen per tractar-se de l'Arsenal (ofenen la meva intel•ligència), em va oferir una entrada quan els vaig informar de tot el que havia passat (a les diverses reunions que hem mantingut, ja els havíem explicat).

Per descomptat, l’entrada no l’he acceptada. Perquè no es tracta d'un problema puntual. El problema és que les nostres entrades no hi figuren al programa informàtic de vendes. Per tant, no les podem comprar ni telefònicament, ni als caixers, ni al web del Barça...

Deixeu de posar excuses i treballeu per donar solucions! Qualsevol persona amb mobilitat reduïda ha de poder comprar entrades des de qualsevol part del món com ho fan la resta de persones.

Si qualsevol soci/a pot comprar-les a través d’internet o a través del ServiCaixa, per què nosaltres no? I que no diguin més que es tracta d'un problema puntual, carai! Que passaria el mateix contra el Xerez! A més, tant l'empleat que va atendre el meu sogre com el que em va atendre a mi mateix EN CAP MOMENT ENS VAN DIR QUE NO QUEDESSIN ENTRADES. El cordial empleat va estar més de 15 minuts mirant i remirant.
El pobre ja no sabia on ficar-se. I...
RES DE RES! QUE NO ENS TENIU PRESENTS!

Tenim dret a fer servir les noves tecnologies per comprar les nostres entrades: caixers, internet... Tenim dret a la informació de saber si queden entrades o no. A saber si s’han exhaurit. En definitiva, tenim dret als mateixos drets que la resta de la família blaugrana.

Quina mena d'irracionalitat habita les oficines del nostre club?!

PROU MARGINACIÓ! NO SOM INVISIBLES, ÉS QUE NO ENS VOLEU VEURE!

Continuem sumant adhesions: després del Sr. Agustí Benedito, reunió amb la Precandidatura del Sr. Jaume Guixà...

2010-04-01T19:17:00.010+02:00

(Barcelona, 01/04/10).

Després de l’entrevista amb el Sr. Agustí Benedito, el proppassat dimarts 23 de març el segon Candidat en rebre Blaugranes en Cadira de Rodes ha estat el Sr. Jaume Guixà. En el decurs de l’entrevista, se li lliurà al Sr. Jaume Guixà l’ESTUDI PER A LA REUBICACIÓ DE LES PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA, dut a terme per l’estudi d’arquitectes H T + C (Hörter+Trautmann+Catania).

Va ser un primer contacte. Però molt profitós. Intens i molt dinàmic. Els representants de la Precandidatura del Sr. Jaume Guixà, el Sr. Eugeni Casas i el Sr. Albert Sinfreu, escoltaren atentament la nostra exposició i es creà un clima d’empatia recíproc. Vàrem quedar per a una posterior trobada després de les vacances de Pasqua, un cop estudiades les nostres propostes.

La reunió amb les dues persones de la Precandidatura del Sr. Guixà va tenir lloc a la seu d’ECOM, la principal Federació de Catalunya de persones amb diferents malalties i de la qual forma part “de facto” la nostra Associació. ECOM Engloba 400 entitats de persones amb diferents tipus de disfuncions físiques i psíquiques.

És per aquest motiu que no entenem que el Sr. Jaume Ferrer comentés al mur del nostre grup de facebook que havia parlat amb tres de les principals Federacions. Deia que compartia i entenia les nostres demandes, però que ja estava treballant amb totes tres per trobar solucions. Possiblement, n’estigui parlant. Però no n'ha parlat amb ECOM, “amb nosaltres no s’ha posat en contacte el Sr. Jaume Ferrer” –ens comentà la Presidenta de la Federació, a qui se li ha preguntat sobre el tema. I tampoc no n'ha parlat amb la nostra Associació, de la qual formen part la majoria de les persones amb problemes de mobilitat que assisteixen al Camp Nou. Per tant, nosaltres mantenim intacta la nostra vocació de diàleg constructiu amb tothom que estigui per la labor de treballar en “pro” del nostre col•lectiu.

D’altra banda, aprofitem per a informar-vos que el proper dia 9 d’abril durem a terme una reunió amb un altre grup que també defensa els drets de les persones amb problemes de mobilitat. La trobada tindrà un doble objectiu: d’una banda, arribar a un acord de col•laboració i de cooperació amb la finalitat de sumar esforços per aconseguir la fita comú “el dret universal a l’accessibilitat” dins l’estadi del FC Barcelona; d’una altra, preparar la més que possible reunió conjunta amb el Sr. Sandro Rossell. Estem convençuts que trobarem molts més punts de concomitància que no pas desacords. N’estem segurs. Sumarem i sumarem... Unirem esforços per un Camp Nou de tots i de totes, sense cap tipus d’exclusió.

Blaugranes continua fent la feina. Bé i amb força. Diàleg, proposta d’idees i col•laboració. I continuarem amb la mateixa filosofia. Continuarem fins aconseguir allò que ens pertoca a dreta llei. Que ningú no oblidi que nosaltres no tenim data de caducitat com, ho diem amb tot respecte, totes les Precandidatures que no guanyin les eleccions a la Presidència FCB. Nosaltres l'endemà hi serem. Si no acompleixen els acords, hi serem i exigirem. I si no hi ha hagut acord previ, continuarem lluitant. Amb respecte com sempre hem fet, però lluitant fins aconseguir eliminar la marginació del Camp Nou.

Ara els toca treballar a qui els correspon i que tenen la potestat de materialitzar els acords. Ara han de tirar endavant els que tenen la possibilitat de donar solucions i de crear les condicions necessàries per a l'aplicació de la Llei Estatal (LIONDAU) 51/2003, d'obligat compliment per part de qualsevol entitat, pública o privada, que garanteix el dret d'oportunitats, de no discriminació i d'accessibilitat universal a les persones discapacitades (el fet de citar literalment la Llei, ens obliga a utilitzar aquest mot discriminatori per se). Drets que recull també l’Article 13 del Tractat constituïu de la Comunitat Europea que s’ocupa del principi d’igualtat i de no discriminació per motius de discapacitat...

1. Acabarem totes les entrades del bloc amb aquest final, atès que recull l’essència de la nostra lluita.

Blaugranes en Cadira de Rodes comença la segona ronda de converses amb força!

2010-03-20T16:00:00.012+01:00

(Barcelona, 20/3/10). El Sr. Agustí Benedito ha estat el primer dels Candidats en rebre Blaugranes en Cadira de Rodes. En el decurs de l’entrevista, se’l va lliurar l’ESTUDI PER A LA REUBICACIÓ DE LES PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA que l’Associació ja va presentar a la Junta Directiva del FC Barcelona representada pel Vicepresident de l’Àrea Social Sr. Alfons Godall.
Blaugranes també es reunirà amb membres de la Candidatura del Sr. Jaume Guixà (dimarts 23) i amb la Candidatura del Sr. S. Rossell a qui ja se li ha sol•licitat data, Blaugranes en Cadira espera la resposta del Candidat, per tal de mostrar-li la proposta. Altres trobades previstes: Sr. Jaume Ferrer i amb la Candidatura del Sr. Ferran Soriano.

Després de les primeres converses amb totes les Candidatures, que serviren per donar el tret de sortida per tal de lluitar contra la deplorable situació en què es troben les persones amb mobilitat reduïda dins del Camp Nou i donar-les a conèixer als socis/ies i a les diferents Candidatures, el proppassat dijous 18 de març vàrem iniciar la segona volta d’entrevistes amb els Srs. Candidats.

La vam començar amb el Sr. Agustí Benedito, el qual ens va rebre personalment a la seu de la seva Candidatura ubicada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Al llarg de la conversa, el Sr. Benedito ens explicà que el seu equip havia estudiat el conjunt de les nostres reivindicacions, a les quals dóna el seu absolut suport. El Candidat afirmà que les assumia en la seva totalitat, alhora que manifestava el seu compromís de donar sol•lucions a la problemàtica que afecta la gent blaugrana en cadira de rodes.

D’altra banda, Blaugranes en Cadira de Rodes li lliurà al Sr. Benedito l’estudi arquitectònic de REUBICACIÓ PROVISIONAL PER A LES PERSONES AMB PROBLEMES DE MOBILITAT. La proposta, que consta de plànols, estudi de visibilitat i costos econòmics, l’ha duta a terme, de manera gratuïta i solidària, l’estudi d’arquitectes H T + C (Hörter+Trautmann+Catania).

El Sr. Agustí Benedito, així com les persones de la Candidatura que l’acompanyaven, va seguir amb molt d’interès els detalls de les explicacions tècniques d’en Clemens Hörter, component del solidari estudi d’arquitectes. La resposta de la Candidatura fou altament satisfactòria en manifestar la viabilitat, tant arquitectònica com econòmica, del projecte de REUBICACIÓ PROVISIONAL.

D’altra banda, Blaugranes en Cadira de Rodes espera la resposta de la Junta Directiva del FC Barcelona, a la qual se li lliuraren els plànols i l’estudi de visibilitat el 17 de febrer de 2010. Els responsables tècnics del FC Barcelona estudien la proposta. El Vicepresident Alfons Godall, l'acollí positivament.

Blaugranes ha fet la feina. Ara els toca fer-la aquells a qui els correpon i que tenen la potestat de materialitzar-la. Ara han de treballar els que tenen la possibilitat de donar solucions i de crear les condicions necessàries per a l'aplicació de la Llei Estatal (LIONDAU) 51/2003 (PDF), d'obligat compliment per part de qualsevol entitat, pública o privada, que garanteix el dret d'oportunitats, de no discriminació i d'accessibilitat universal a les persones discapacitades (el fet de citar literalment la Llei, ens obliga a utilitzar aquest mot discriminatori per se). Drets que recull també l’Article 13 del Tractat constituïu de la Comunitat Europea que s’ocupa del principi d’igualtat i de no discriminació per motius de discapacitat...

Alea iacta est.

Sabeu que una persona en cadira no pot viatjar als trens de RODALIES?

2010-03-03T13:12:00.000+01:00

Estació 2010, una Odissea a l’estació de Sants d’una persona en cadira per a intentar agafar la xarxa de Rodalies.

Carta oberta a l’opinió pública i a tothom que la vulgui llegir.

Benvolguts/udes,
el fet de posar-me en contacte amb vosaltres és per denunciar la lamentable situació que patim les persones en cadira de rodes pel que fa a la xarxa ferroviària de RODALIES.

De tots i de totes és conegut que la major part de les estacions de Rodalies no estan adaptades, la qual cosa ens impedeix agafar el tren com a qualsevol altra persona, ja sigui per anar a la feina (qui tingui) ja per desplaçar-te a un indret en una jornada lúdica.

La qüestió que tothom considera una injustícia, estacions no adaptades, és “pecata minuta” davant el que us explicaré tot seguit. El problema principal rau, directament i senzillament, en la impossibilitat d’agafar els trens de manera normalitzada perquè no tots els combois estan adaptats. Per passejar, per anar a la feina, al metge, a la platja... Un col•lectiu que necessita una bona infraestructura de mobilitat per a la seva integració social i laboral, queda exclòs de l’ús de la principal xarxa de mobilitat del país. Un col•lectiu, la mobilitat absoluta del qual és fonamental per al seu creixement com a persona, resulta que té barrat el pas a la xarxa de rodalies.

Amb el vostre permís, us el relataré el més breument possible Estació 2010, una Odissea a l’estació de Sants.

Des que vaig patir la malaltia, una maleïda embòlia que em deixà en la cadira ara fa 7 anys, el proppassat dimarts 2 de març de 2010 em vaig veure amb cor, tinc reconeguda la gran invalidesa i per tant era un repte personal, d’atrevir-me a “viatjar” sol en tren. Si més no, és el que em pensava que succeiria.

La idea era anar a visitar a un amic que viu a Montgat, estació que afortunadament està adaptada. Em dirigí cap a l’estació Barcelona-Sants tot emocionat. Era la primera vegada que no depenia de ningú! La meva cadira i jo podríem anar més enllà de les fronteres del districte i, a més a més, completament sol!

En entrar al vestíbul, vaig trobar un taulell d’informació al client. No volia cap contratemps. Ho volia fer tot tan bé, que vaig demanar tota mena d’informació. Tots el combois estan adaptats? Havia d’agafar un cotxe en concret? Ningú no tenia ni idea. Vaig treure el bitllet i vaig tornar a preguntar a la persona de la finestreta. Tampoc no ho sabia. Em remetia a atenció al client, d’on jo provenia. Ho vaig deixar córrer.

Malgrat tot, l’emoció continguda continuava. Em dirigí cap al torno, li dono el bitllet a la persona que atenia i pregunto una vegada més. Mateixa resposta. El deixo córrer un altra vegada. M’acosto a l’ascensor i baixo a la via 8.

-“ding-dong, propera arribada via 8 tren direcció Mataró”. Ostres, quina sort, arribar i moldre.

El tren obre les portes i em trobo amb tres graons d’uns 40 cm. en total. Tant se val, 10 que 40. No hauria pogut pujar igualment. La meva cadira és elèctrica i pesa massa. Atès el que tenia al davant, vaig pensar que devia haver un cotxe adaptat.

Esquivant gent que pujava i baixava, vaig recórrer tota l’andana a la recerca del tan desitjat cotxe que em permetés pujar-hi. Cap ni un! Ni un sol cotxe estava adaptat! Me l’havia passat? No! N’estava segur que no. El comboi tancà les portes i s’allunyà deixant-me envoltat d’una sensació molt estranya. Només era capaç d’articular unes quantes paraules: “no pot ser! És surrealista”. Atès el meu monòleg, la gent em mirava com si hagués embogit.

Torno al vestíbul i li explico a la mateixa persona que m’havia agafat el bitllet el que acabava de passar.

- Que no he pogut pujar-hi! Que el tren ha marxat i no he pogut pujar-hi!

- Miri, -em digué en un to absurdament paternalista- no sé com funciona (vaja de fet parlava en espanyol. Tothom que em va atendre, ho feia en aquesta llengua malgrat que jo em dirigia en català). No tinc ni idea. Vagi a aquell passadís i a la dreta trobarà l’Oficina Central d’Atenció al Client” O potser era al viatger.

M’hi arribo, torno a explicar la mateixa història. Mateixa resposta. Tampoc no tenien ni idea!

- ¿Dónde dice que va usted, caballero. ¿A Montgat? Espérese un momentito, por favor” – en la mateixa absurditat paternalista.
El funcionari agafà el telèfon, va fer unes gestions...

- Ya, ya, ya... de acuerdo.
Va penjar. Per la mirada vaig comprendre que les notícies no eren massa bones.

- Mire usted, caballero. Ehhh... verá es que no todos los trenes están adaptados. Cada 2 0 3 que pasan, 1 lleva un coche adaptado. Usted tiene suerte porque el próximo no, el siguiente que llegará, podrá cogerlo”

Malgrat el que deia el funcionari, no em sentia massa feliç. Tot i la meva fortuna!

- Pero, ¿¡qué me dice!? ¿¡Y a la vuelta!? ¿Me está diciendo que igual me he de esperar una 1 hora o más hasta que llegue un coche adaptado?

- Correcto, caballero. Cuando llegue a la estación llamarán por teléfono y les informarán cuándo llega el tren adaptado.

- ¡Pero esto es surrealista! Ni Kafka lo habría descrito mejor.

El meu somni d’agafar el tren per primera vegada en cadira de rodes finalitzà al vestíbul de Sants-estació. No tenia esma ni per demanar el full de reclamacions. Estava desconcertat. Intentava digerir el que m’acabava de passar.

La qüestió que tothom considera una injustícia, estacions no adaptades, era “pecata minuta”, tal com us deia al començament. El problema principal rau, directament i senzillament, en la impossibilitat d’agafar els trens de manera normalitzada perquè no tots els combois estan adaptats. Per passejar, per anar a la feina, al metge, a la platja...

Un col•lectiu que tant necessita una bona infraestructura de mobilitat per a la seva integració social i laboral... per al seu creixement com a persona, resulta que té barrat el pas a la xarxa de rodalies.
Us adoneu de la situació tan rocambolesca. No hi ha usuaris en cadira, perquè no podem pujar als trens. I, si no podem pujar-hi, mai no n’hi haurà usuaris en cadira de rodes.

I, mentrestant, els responsables polítics de la ciutat de Barcelona i del nostre país tenen com a màxima preocupació “fer pedagogia del Jocs Olímpics”.

PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L'ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES.

2010-02-27T11:22:00.000+01:00

GRÀCIES A TOTHOM QUE, AMB SOLIDARITAT, AMB SENSIBILITAT I AMB GRAN DEDICACIÓ, HA CONTRIBUÏT A DEFENSAR ELS DRETS DEL NOSTRE COL·LECTIU.

US SENTIM AL NOSTRE COSTAT!

És per aquest motiu que, a banda de donar-vos les gràcies, us volem retre un homenatge en forma de festa ludicoreivindicativa.

US ESPEREM EL DIA DE LA PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L'ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES.

TINDRÀ LLOC:

Dia: dimecres 5 de maig de 2010.

Hora: 19,30 - 21,30 hores

Lloc: AUDITORI del CENTRE CÍVIC COTXERES DE SANTS, C/ Sants, 79 08014 Barcelona (molt ben comunicat: Renfe Sants, metro, autobusos.).

VOLEM CONVIDAR-VOS ELS/LES PRIMERS/ERES JA QUE SERAN PLACES LIMITADES. Una vegada us reservem l'assistència, les places restants les farem públiques i només podran entrar-hi les persones acreditades.

CONFIRMEU ASSISTÈNCIA A: blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

INTERVENEN:

CESK FREIXAS, MÀRIUS SERRA, MATTHEW TREE (Padrí d'honor), DAVID CAÑO (POETA), JORDI GOMARA (CANTAUTOR), ALBERT COBACHO I... MOLTES MÉS SORPRESES!

Una vegada més la societat civil catalana s'ha de moure per defensar l'equiparació de drets, respecte la resta de la ciutadania, d'un dels col·lectius històricament més castigats.

ENS MOU... LA MOBILITAT!

Us volem demostrar el nostre agraïment amb aquest poema d'en Lluís Llach de Verges 2007.

S'està bé plegats a Verges
sota un cel teixit de sentiments,
els anys i acords.
S'està bé perquè junts volem
fer el ritual d'un adéu d'amor.
És senzill
si jo puc,si tu vols.
Està bé plegats a Verges
m'has deixat encendre en el teus ulls
estels de llum,
sols això és el que et puc donar,
tot això és el que ara me'n enduc.
Tant senzill si tu vols, jo sí vull.
I és tan gran, gran i màgic
quan plegats alcem el cant
i aixeca el vol
fins al somni
d'un demà
que ara junts
només podem imaginar
però amb la certesa
de que els que arriben
les viuran.
S'està bé plegats a Verges.
S'està bé plegats a Verges
mentre fem de les cançons i enyors
un bell camí
que si bé ens acosta a l'adéu
ha deixat escrit en el cor:
"molta sort,
que tingueu molta sort".
Que si bé ens acosta a l'adéu
ha deixat escrit en el cor:
"molta sort,
que tinguem molta sort".
S'està bé aquí junts a Verges.

CARTA OBERTA ALS SRS. CANDIDATS PRESIDÈNCIA FC BARCELONA

2010-02-16T17:47:00.000+01:00

Benvolguts Candidats a la Presidència del FC Barcelona,

Durant les converses que hem mantingut amb tots vosaltres, en les quals ens heu tractat de manera exquisida, heu manifestat el vostre propòsit de treballar per una UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU per als/a les barcelonistes en cadira de rodes, abans no es dugui a terme la remodelació del Camp Nou.

De tots és sabut que aquest fet requereix la SOLIDARITAT dels socis i de les sòcies. SOLIDARITAT I SENSIBILITAT. Tothom sap, però, que ambdues qüestions van de bracet del coneixement. Resulta molt difícil ésser SOLIDARIS I SOLIDÀRIES envers una qüestió que no es coneix a fons.

És per aquest motiu que ens posem en contacte amb vosaltres per tal de plantejar-vos, amb el vostre permís, la següent reflexió:

L’ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES considera que és del tot necessari que els Candidats a la Presidència feu PEDAGOGIA sobre la problemàtica dels/de les blaugranes en cadira de rodes. Hauríeu d’explicar, no només la nostra realitat des del mateix moment que prenem la decisió d’anar a veure jugar el millor club del món, sinó també les respectives sol•lucions programàtiques que permetin canviar-la, així com les implicacions que comporten. No n’hi ha prou que ens les hàgiu explicat als membres de l’ASSOCIACIÓ.

Si s’ha de demanar SOLIDARITAT I COMPROMÍS PROVISIONAL als socis i a les sòcies, se’ls ha d’explicar clarament les causes d’aquesta necessitat:

CONEIXEMENT DE CAUSA = SOLIDARITAT – SENSIBILITAT – COMPROMÍS.

Gràcies per la vostra atenció.

Atentament,

Manel Mora,
President ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES I AMB PROBLEMES DE MOBILITAT

Departament Justícia Generalitat de Catalunya.
Registre d'Entitats Jurídiques.
CIF: G65229312

Correu electrònic: blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

CONVERSES AMB LA JUNTA DIRECTIVA DEL BARÇA I AMB EL SR. FERRER

2010-02-08T10:31:00.000+01:00

El que esteu veient del camp, és el que veu una persona en cadira de rodes.

MEMÒRIA DE LES GESTIONS DELS MESOS GENER-FEBRER 2010.
Benvolguts/udes associats/ades,
Ens és grat comunicar-vos les següents gestions realitzades per la Junta Directiva de l’ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES:
1. ENTREVISTA AMB EL CANDIDAT Sr. JAUME FERRER.
A finals de gener de 2010, ens vàrem reunir amb el Sr. Borràs, President del Barça B i destacat membre de l’equip del Candidat a la Presidència del FC Barcelona, el Sr. Jaume Ferrer.
La reunió va discórrer en un ambient sensible i solidari. El Sr. Borràs va escoltar atentament les qüestions referents a la nostra problemàtica.
Vàrem quedar que li transmetria tota la informació al Sr. Ferrer i que, una vegada valorada, ens hi tornaríem a reunir.
2. REUNIONS AMB LA JUNTA DIRECTIVA DEL FC BARCELONA.
Com recordareu, ja havíem dut a terme dues reunions amb la Junta Directiva del FCB: el 26 de novembre de 2009 i el 3 de desembre de 2009. En aquestes reunions vàrem fixar un calendari de noves trobades.
Per diversos motius, tal com us vàrem informar via facebook, les reunions es van interrompre sense que ningú no ens donés cap mena d’explicació. Com a conseqüència d’aquest fet, un membre de la nostra ASSOCIACIÓ es va personar a la presentació de la Candidatura del Sr Alfons Godall. El nostre associat va aconseguir parlar-hi i li va comunicar la situació en la qual ens trobàvem i que volíem que es reprenguessin les converses d’una manera seriosa i definitiva.
L’entrevista amb el Sr Godall ha donat els seus fruits i s’han reprès les converses amb la Junta Directiva del FC Barcelona tal com el Sr. Godall li va prometre al nostre company. A més a més, en un correu que ens va enviar, el Sr. Godall ens ha comunicat la seva voluntat de signar el document definitiu amb els acords als quals s’arribin. En definitiva, un CONVENI de col•laboració entre la Junta Directiva del FC Barcelona i l’ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES I AMB PROBLEMES DE MOBILITAT, en el qual hi constarà per escrit tots els acords i el calendari d’aplicació. És a dir, tot per escrit i signat.
Dijous 4 de febrer / 10 a les 13 hores.
Ens hem tornat a reunir amb el Sr. Joan Oliver i el Sr. González-Milà. Hem de dir que la reunió d’avui ha estat molt positiva. Ha estat del tot evident que alguna cosa ha canviat respecte les últimes reunions.
Hem repassat tots els punts del nostre Manifest i hem entrat en un període de reunions de cara a arribar a un acord final de cara a la temporada 2010-2011.
La propera reunió la durem a terme el proper dimecres 10 de febrer de 2010. En ella, els nostres arquitectes exposaran la nostra proposta de reubicació.
Tal com preveuen els Estatuts de la nostra entitat, us mantindrem informats periòdicament. No volem acabar, però, sense fer-vos una crida a col•laborar activament amb els membres de la Junta Directiva de la nostra ASSOCIACIÓ. S’acosten temps de molta feina i us estaríem molt agraïts si ens donéssiu un cop de mà. Cadascú/una segons les seves possibilitats.
Atentament,

ÚLTIMES GESTIONS REALITZADES

2009-11-30T11:16:00.000+01:00

GESTIONS RECENTS:

Nota prèvia:

AGRAÏM TOTS ELS MISSATGES DE FELICITACIÓ QUE ESTEM REBENT, PERÒ RECORDEU QUE ENCARA NO HEM GUANYAT RES. ENCARA NO HEM ACONSEGUIT NI UN SOL DELS OBJECTIUS. PER TANT, ARA HEM D'ESTAR MÉS ALERTA QUE MAI.

LES ALEGRIES ARRIBARAN EN EL MOMENT EN QUÈ LA DIRECTIVA ACTUAL DEL BARÇA APROVI, SI MÉS NO, els punts de la COMPRA D’ENTRADES i el de la LLISTA DIFERENCIADA PER ÉSSER ABONATS DEL FCB.

A hores d'ara, d'una banda El CALENDARI proposat per la Directiva està essent valorat per part de la COORDINADORA PERMANENT de BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES.

D'una altra, estem estudiant la possibilitat de presentar el grup en públic. Ja ha madurat prou i creiem que ha arribat l'hora de la seva presentació en societat.

Us mantindrem informats.

Temes relacionats: TEXT ADREÇAT A TOTES LES PRECANDIDATURES I AL FC BARCELONA

--------------------------------------------------------------

Benvolguts/benvolgudes, us informo sobre LES ÚLTIMES GESTIONS REALITZADES davant la DIRECTIVA DEL FC BARCELONA.

(ATENCIÓ, SI US PLAU, ÉS UNA MICA LLARG EL MISSATGE, PERÒ PER LA IMPORTÀNCIA DEL SEU CONTINGUT ÉS IMPORTANT QUE NO US DEIXEU NI UNA COMA PER LLEGIR. EN FINALITZAR LA LECTURA ENVIEU-ME LES VOSTRE OPINIONS AL CORREU DEL GRUP:

blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com)

ÚLTIMES GESTIONS: DIJOUS 26 de novembre / 09

Tal com us he anat informant a través del mur, les negociacions amb el FC Barcelona ja han començat. El passat dijous dia 26/11/2009, a les 12 hores, vàrem mantenir una reunió entre L’ACTUAL DIRECTIVA DEL FC BARCELONA i BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES.

La DIRECTIVA del FC Barcelona estava representada per:
- Sr. ALFONS GODALL, Vicepresident Primer i Portaveu del FCB.
- Sr. JOAN OLIVER, Director General del FCB.
- Sr. JAUME GONZÁLEZ-MILÀ, Director de Patrimoni i Projectes Urbanístics.

Per part de BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES, hi eren:

- Sr. JULI NEVOT, Vicepresident de Poesia Viva i col•laborador assidu de Blaugranes en Cadira...
- Sr. MANEL MORA, Coordinador i portaveu de Blaugranes en Cadira de rodes.

Primer de tot, la valoració que fem d’aquesta reunió, és altament positiva. És veritat que tan sols es tracta d’un primer contacte personal. Però recordeu que hem mantingut diverses comunicacions per correu amb els Vicepresidents Sr. ALFONS GODALL i Sr. XAVIER SALA i MARTÍN, el qual ens va comunicar el 20 de novembre / 09 que la Comissió Delegada havia aprovat una zona especial per a la ubicació provisional de les persones en cadira de rodes. Per tant, ja havíem començat a posar fil a l’agulla.

Hem de subratllar el tracte exquisit que vàrem rebre per part dels Directius del FCB. També hem de fer esment del fabulós ambient de diàleg que presidí en tot moment la reunió, així com les ganes de donar respostes per part de tots els directius a les qüestions plantejades al nostre MANIFEST, una còpia del qual va ser lliurada al Director General, Sr. JOAN OLIVER, i una altra al Director de Patrimoni, Sr. JAUME GONZÁLEZ.

Tot i que a la reunió ens vàrem centrar primordialment en els punts que fan referència als ACCESSOS i a la UBICACIÓ, vam fer partícips als Srs. Directius de la urgència i de la gravetat dels punts de la COMPRA D’ENTRADES i de la LLISTA DIFERENCIADA PER ÉSSER ABONATS DEL FCB, així com altres qüestions que no us detallo ja que les podeu consultar al MANIFEST penjat al nostre Bloc:

http://blaugranesencadiraderodes.blogspot.com/

En una propera reunió, sol•licitarem als Senyors directius del FCB establir un terminis per tal de solucionar el més aviat possible aquests greus problemes que patim els/les barcelonistes que anem en cadira de rodes.

El FCB va presentar una proposta de CALENDARI D’ACTUACIÓ per dur a terme la reubicació de les cadires: 1. Abans de final d’any tancar definitivament la proposta conjunta. 2. Presentació al març. 3. Les obres es durien a terme en finalitzar la temporada.

A hores d'ara, d'una banda El CALENDARI està essent valorat per part de la COORDINADORA PERMANENT de BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. D'una altra, estem estudiant la possibilitat de presentar el grup en públic. Ja ha madurat prou i creiem que ha arribat l'hora de la seva presentació en societat. Us mantindrem informats.

No voldríem oblidar-nos de la fantàstica predisposició de la Directiva del FCB per posar al nostre abast tot el material que calgui (plànols, pressupost, etc.) per tal de poder dissenyar i/o aportar els nostre parer pel que fa a la reubicació.

Des d’aquí volem donar les gràcies a tota la Directiva i, en especial, al Sr. JAUME GONZÁLEZ, al qual hem demanat que ens rebi, conjuntament amb els/les arquitectes que col•laboren amb BLAUGRANES EN CADIRA... (si no es presenten contratemps d’última hora) el proper dijous 3 de desembre. També van posar a la nostra disposició accedir el dijous 3/12 per comprovar sobre el terreny les possibles propostes per part nostre sobre la MILLORA D’ACCESSOS i la REUBICACIÓ.

Des d’aquí el nostre reconeixement a tota la Junta Directiva del FCB, tot desitjant que continuem treballant amb el mateix clima de cordialitat i diàleg com ha estat fins ara. Sense el vostre suport, res d’això no hauria estat possible.

Gràcies a tots i a totes pel vostre suport.

Una forta abraçada per a tothom,

Manel Mora

TEXT ADREÇAT A TOTES LES PRECANDIDATURES I AL FC BARCELONA

2009-11-28T23:13:00.000+01:00

BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU

TEXT ADREÇAT A TOTES LES CANDIDATURES I AL FC BARCELONA

A TOTS ELS CANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA:

Manel Mora i Sánchez, amb DNI XXXXXXXX i veí de Barcelona 08014, carrer xxxxxxxxx, com a portaveu de BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU, atentament exposa:

tinc un problema de mobilitat reduïda que m’obliga a traslladar-me en cadira de rodes i, a través del Facebook, he format un grup per treballar en la millora de la situació del nostre col•lectiu. Es tracta del grup BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU. En aquests moments, ja hem assolit la xifra de 4828 adhesions (17,30 h., 25/11/09), des del dia 17 d'octubre de 2009 que el vàrem crear. En aquests moments ja som: 4954 in pujant.

1. Introducció.
L'interès principal del grup rau en lluitar per tal de donar sortida a les diferents qüestions que ens afecten, atesa la nostra condició de persones amb mobilitat reduïda.

En aquest moments estem treballant en l’ampliació d’aquest punt, ja que també volem recollir la problemàtica d’altres col•lectius: persones amb visió limitada, persones grans, asmàtics, etc.

En tot cas, però, aquestes altres qüestions les tractarem amb l’Equip Directiu que resulti elegit en les properes eleccions a la Presidència del FC Barcelona, ja que entenem que tenen una solució complexa, de la mateixa manera que comprenem que per aconseguir un Camp Nou accessible per a tothom, hem d’esperar a la remodelació del nostre vell estadi.

El motiu pel qual ens adrecem, a vostès, així com a tots els/les membres de lactual Equip Directiu del FC Barcelona, per tant, està relacionat, d'una banda amb l’accessibilitat i, d'una altra, amb les diferents problemàtiques amb què topen les persones en cadira de rodes a les instal•lacions del Camp Nou.

Els problemes són diversos i ens agradaria detallar-los amb la finalitat que, els actuals responsables del FC Barcelona, així com els Candidats a la Presidència del FCB, s'acostin a les circumstàncies que envolten el nostre col•lectiu:

2. Les nostres demandes giren al voltant 5 eixos fonamentals:

2.1. Millora i ampliació del nombre de rampes que donen accés a l'interior de l'Estadi. Més concretament, a la nostra ubicació.

2.2. Reubicació del lloc destinat a les persones que van en cadira de rodes.

2.3. Llista diferenciada per ésser abonats del F. C. Barcelona.

2.4. Lloc específic per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu.

2.5. Un Estadi sense barreres no només per actes esportius.

2.1. Millora i ampliació del nombre de rampes que donen accés a l'interior de l'Estadi. Més concretament, a la nostra ubicació.

Només hi ha un lloc adaptat a través del qual podem accedir a les "nostres localitats". Concretament, ens referim a la porta 57. Això implica que, en funció de la porta exterior (Arístides Mallol, cementiri, etc.) per la qual la persona en cadira hagi accedit, es veu obligada a fer la volta completa a l'Estadi, fins arribar a la porta de què parlem.

Un altre tema que influeix en aquesta qüestió, és l'escassetat de portes habilitades amb les corresponents rampes i, d'altra banda, les poques que en tenen, són d'un desnivell tan excessiu que freguen la perillositat i ens col•loquen en situació de risc. Cosa per la qual, tenint present el tipus i/o les característiques de la cadira (n’hi ha de molt variades, així com també és molt variada la gamma de malalties que pot sofrir l’usuari), el trànsit per la rampa és pràcticament impossible.

D'altra banda, per accedir al vestíbul de tribuna, hi ha una bona rampa d’accés. Ara bé, quan ens dirigim cap a la porta principal, topem amb una columna que ens obstaculitza el pas. No podem sobrepassar-la, atès que les cadires no hi caben.

2.2. Reubicació del lloc destinat a les persones que van en cadira de rodes.
Quant a la ubicació un cop a l’interior, superats els entrebancs que hem detallat, el lloc habilitat per a les cadires es troba als gols nord i sud, darrere de les porteries. No escapa a ningú que la visibilitat és nul•la, perquè, a més, les cadires van situades a la darrera fila.

Però el problema és molt més complicat. Quan hi ha una jugada conflictiva, interessant o un gol, tothom s’aixeca, cosa normal, lògicament. Què succeeix aleshores? Doncs que les persones de les cadires, que, òbviament, no es pot aixecar, sistemàticament es perd gran part del partit i, per descomptat, tots els moments importants.

A més de l’escassa visibilitat en tots els casos, alguns dels llocs reservats estan al costat dels pilars que suporten el pes de la segona graderia, amb la qual cosa, atesa la seva amplada, queda dificultada la vista d’una part del camp. Depenent de si la columna és a la dreta o a l’esquerra, no veus una bona part dels laterals.

No acaba aquí, però, aquesta situació. En diversos partits, es col•loquen pancartes o banderes de grans dimensions que, ja des del començament, tapen la visibilitat del públic en general, però sobretot, la de les persones que va en cadira. Un exemple demostratiu fou el partit entre la Selecció Catalana i la Selecció Argentina. Els afeccionats argentins van penjar unes llarguíssimes banderes que obstaculitzaven totalment la visió d’allò que tenia lloc al terreny de joc.

Com a conseqüència dels fets exposats, ens agradaria conèixer el "Pla d'actuació" que té previst l'actual Equip Directiu del F. C. Barcelona, així com la resta de les Candidatures, per tal de normalitzar la nostra situació. També ens agradaria veure el "Pla d'actuació" materialitzat sobre plànols, així com els estudis tècnics duts a terme, que han de solucionar definitivament el deute històric del club amb el nostre col•lectiu pel que fa a la nostra ubicació i, d'aquesta manera, aconseguir una millor qualitat de vida que ens permeti veure i viure amb dignitat l'excel•lent espectacle que ens ofereixen els nostres jugadors.

En definitiva, deixar de ser "el furgó de cua de la societat" blaugrana, tal com diu M. Serra.

Mentrestant, demanem estudiar amb els actuals gestors del nostre Club una solució transitòria. A ningú no se li escapa, que la reforma Foster tardarà força temps, abans no es dugui a terme.

Per tant, demanem, fins arribar a la solució definitiva, una reubicació provisional per tal que el nostre col•lectiu pugui gaudir de l'espectacle futbolístic com qualsevol altre/a seguidor/a més.

2.3. Llista diferenciada per ésser a bonats del F. C. Barcelona.
Hi ha una qüestió una mica diferent, però igualment important. El nostre col•lectiu està integrat per gent blaugrana, catalanista i que s’estima el Barça. Molts de nosaltres, voldríem ser abonats de l’entitat. Tanmateix, se’ns col•loca a la mateixa llista que a la gent que no requereix cadira, la qual cosa no té sentit, ja que nosaltres no ocuparem mai un lloc de seient normalitzat. Per tant, considerem que la nostra llista hauria de ser diferenciada i tenir en compte només els llocs disponibles per a cadires.

D’altra banda, considerem que els/les socis/abonats en cadira de rodes haurien de tenir la seva localitat assignada, exactament com la tenen la resta de les persones que ocupen seients “normalitzats”. En no tenir el seu “seient” assignat, es veuen obligats a venir amb molt de temps d’antelació per tal d’ocupar la millor posició. Aquest fet comporta una discriminació respecte a la resta d’abonats/ades dels seients “normals”, els quals, si volen, poden arribar una vegada començat el partit i, en el supòsit que trobin el seu seient ocupat, només ensenyant el seu carnet, la persona que l’ocupava marxa sens més. Cosa que no passa amb els/les socis/es que van en cadira de rodes, les quals s’han de conformar amb el lloc que queda lliure, si és que en queda cap.

2.4. Lloc específic per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu.

Pel que fa a la venda de les entrades per als llocs destinats a les cadires, proposem la creació d'un lloc específic per poder-les comprar. No té cap sentit que patim llarguíssimes cues quan les nostres entrades estan diferenciades de la resta.

A més a més, exigim el mateix dret que la resta de persones per poder-les comprar a través dels mitjans que la resta de la població: telentrada, internet, caixers d'una coneguda entitat.

Resulta que un barcelonista o una barcelonista de Reus, p. ex., que camina bé, pot triar qualsevol tipus d'entrades a través d'aquestes tres vies, i saber, immediatament, si en queden o no. Per contra, un barcelonista o una barcelonista en cadira de rodes de Reus, no en té aquesta possibilitat pel que fa a les localitats específiques del lloc destinat a les cadires, havent-se de traslladar fins l'estadi per aconseguir-les. Ans al contrari. Quan s'exhaureixen les entrades de les localitats de les persones que caminen bé, ens hem trobat amb el rètol de "Entrades exhaurides" i totes les finestreta tancades. Per la qual cosa, ens hem quedat sense poder comprar entrades amb la gravetat que ens consta, per testimonis directes, que quedaven llocs lliures dins la nostra ubicació.

Voldríem destacar també, amb tot el respecte, 2 punts molt importants:

a) Diversos testimonis que van en cadira, procedents de diferents llocs del Territori, ens han comentat que, tot i ser de fora de Barcelona (Girona, Mataró...), no només es veuen obligats a traslladar-se a l’Estadi, sinó que ho han de fer personalment. És a dir, aquestes persones han preguntat si pot anar-hi un familiar, atès que no resideixen a Barcelona capital, i els/les empleats/ades del club els han dit que no. Aquests/tes simpatitzants han d’anar personalment a l’Estadi si volen tenir dret a una entrada.

Sense voler saber més que ningú/na, la solució és ben fàcil i estem disposats a compartir les nostres propostes amb l’Equip Directiu del FC Barcelona.
Creiem que aquest fet és del tot inadmissible.

b) Formar i informar adequadament al personal, tant del FC Barcelona com de les entitats a través de les quals es poden comprar les entrades. Sempre que hem intentat comprar una entrada a través del sistema telentrada, ens hem trobat que, la persona que ens atén, no només no troba l’opció oportuna, sinó que, a més a més, reconeixen que no saben de què els estem parlant.

Per tant, considerem que totes les persones relacionades amb la venda d’entrades haurien de rebre la formació i la informació adequada, sense menyspreu de la seva professionalitat. Ans al contrari, sempre ens han atès d’una manera amabilíssima. Però el fet contundent és que no hem pogut comprar la nostra entrada.

Per tant, exigim:
1. Compra per internet.
2. Compra telentrades.
3: Compra caixers entitat col•laboradora FC Barcelona.
4. Informació transparent de quantes localitats hi ha a la venda, si estan exhaurides o el nombre que queden.
5. En cas d'escollir comprar-les a l'Estadi, habilitació d'una finestreta específica, amb el logo de la cadira, per tal de no haver de patir una llarguíssima cua i, sobretot, que continuï oberta quan les localitats del públic en general s'hagin exhaurit.

2.5. Un Estadi sense barreres.
Poder gaudir de l'Estadi, no només des del vessant esportiu, sinó també com espai lúdic en el qual es fan diversos espectacles: concerts musicals, etc.

Com a síntesi de totes les qüestions exposades, fem un crit a la sensibilització de totes les candidatures, atès que el tema té una dimensió social de dimensions veritablement importants, i que siguin capaces d'arribar a un punt de trobada i ser capaces de consensuar un Pla d'Actuació conjunt, així com de dur-lo a terme, sigui quina sigui la candidatura guanyadora.

Fora bo que intercanviessin informació relativa al tema de la reubicació, atès que sobrepassa les fronteres de cada candidatura i, possiblement, cadascuna podria aportar idees que resolguessin el problema definitivament.
Sabem, per la nostra formació cultural i intel•lectual, que la demanda de la reubicació, no pas les altres, no és senzilla i que pot representar una remodelació seriosa i possiblement complicada de l'Estadi. Som prou conscients que el tema de la reubicació caldrà estudiar-la molt bé per part dels tècnics, ja que requerirà respostes arquitectòniques importants.

Per tot això, ens interessa un intercanvi d’idees, no només amb l'Equip Directiu, sinó també amb les diferents candidatures per tal de copsar els plans de cadascuna i, al mateix temps, per sensibilitzar-les d’un conjunt de problemes que massa sovint tan sols detectem aquells que els patim.

El Barça és un referent mundial, no només des d'una òptica esportiva, sinó també en altres qüestions, com ara la solidaritat i les actuacions humanitàries. Fem entre tots que el Barça sigui també un referent internacional per les propostes i per les actuacions que ha d'emprendre per donar solucions als problemes de les persones amb mobilitat reduïda, així com de totes aquelles que pateixen diferent tipus de patologia.

Barça, "Mou-te pels quiets", tot citant a M. Serra.

Atentament,

Manel Mora (Coordinador de "BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU”).

Podeu contactar amb BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU a través del correu electrònic:

blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

Barcelona, 26 de novembre de 2009

3. NOTA FINAL

Atès que practiquem la democràcia participativa, definim el nostre MANIFEST com un document viu, ja que no para de créixer com a conseqüència de recollir totes les aportacions assenyades dels nostres adherits.

Per tant, ens hem vist a l’obligació d’afegir annexos.

4. ANNEX I

I) Al punt 3, Llista diferenciada per ésser abonats del F. C. Barcelona, hem afegit el següent paràgraf:

[...] D’altra banda, considerem que els/les socis/abonats en cadira de rodes haurien de tenir la seva localitat assignada, exactament com la tenen la resta de les persones que ocupen seients “normalitzats”. En no tenir el seu “seient” assignat, es veuen obligats a venir amb molt de temps d’antelació per tal d’ocupar la millor posició. Aquest fet comporta una discriminació respecte a la resta d’abonats/ades dels seients “normals”, els quals, si volen, poden arribar una vegada començat el partit i, en el supòsit que trobin el seu seient ocupat, només ensenyant el seu carnet, la persona que l’ocupava marxa sens més. Cosa que no passa amb els/les socis/es que van en cadira de rodes, les quals s’han de conformar amb el lloc que queda lliure, si és que en queda cap [...].

II) Al punt 4, Lloc específic per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu, s’ha afegit:

Voldríem destacar també, amb tot el respecte, 2 punts molt importants:

a) [...] Diversos testimonis que van en cadira, procedents de diferents llocs del Territori, ens han comentat que, tot i ser de fora de Barcelona (Girona, Mataró...), no només es veuen obligats a traslladar-se a l’Estadi, sinó que ho han de fer personalment. És a dir, aquestes persones han preguntat si pot anar-hi un familiar, atès que no resideixen a Barcelona capital, i els/les empleats/ades del club els han dit que no. Aquests/tes simpatitzants han d’anar personalment a l’Estadi si volen tenir dret a una entrada.

Sense voler saber més que ningú/na, la solució és ben fàcil i estem disposats a compartir les nostres propostes amb l’Equip Directiu del FC Barcelona.
Creiem que aquest fet és del tot inadmissible.

b) Formar i informar adequadament al personal, tant del FC Barcelona com de les entitats a través de les quals es poden comprar les entrades. Sempre que hem intentat comprar una entrada a través del sistema telentrada, ens hem trobat que, la persona que ens atén, no només no troba l’opció oportuna, sinó que, a més a més, reconeixen que no saben de què els estem parlant.

Per tant, considerem que totes les persones relacionades amb la venda d’entrades haurien de rebre la formació i la informació adequada, sense menyspreu de la seva professionalitat. Ans al contrari, sempre ens han atès d’una manera amabilíssima. Però el fet contundent és que no hem pogut comprar la nostra entrada [...].

ÚLTIMES ACTIVITATS

2009-11-25T18:27:00.000+01:00

ACTIVITATS RECENTS:

- Diumenge 15 nov. 2009 a les 11 h.:

entrevista a "EL SUPLEMENT", programa de CATALUNYA RÀDIO. Cliqueu aquí si la voleu escoltar.

- Dilluns 16 nov., 2009:

reunió amb la candidatura d'en SANDRO ROSSELL.

La reunió amb la candidatura del Sandro Rossell va anar de fàbula. Varen escoltar les nostres reivindicacions i les van fer seves. És més, de fet ja les contemplen al seu programa tot el que li vam plantejar.

Vàrem intercanviar punts de vista i vam quedar que així que tinguin el programa definitiu, tornaríem a reunir-nos.

- Dijous 19 de novembre 2009 a les 17 hores:

tercera reunió amb la Candidatura del Sr. AGUSTÍ BENEDITO.

A la reunió assistiren el Sr. Benedito i 2 col·laboradors seus. Fins ara, ha estat una de les reunions més profitoses que hem tingut fins el moment.

El Sr. Benedito va venir a aquesta 3a. reunió amb idees concretes per solocionar la nostra problemàtica. Tot i que vàrem quedar que ens continuarem reunint per acabar d'estudiar les propostes, d'entrada ens van semblar molt raonables.

- Divendres 20 de novembre de 2009:

cap a les 10 de la nit, rebem un correu explicant que els Vicepresidents del FC Barcelona Srs. ALFONS GODALL i XAVIER SALA I MARTÍN a la reunió de la Comissió Delegada del FC Barcelona les nostres reivindicacions, les quals han obtingut el suport de tots els/les components de la C. Delegada.

També ens explicaven que volien parlar amb nosaltres per tal de compartir punts de vista i fer-nos participar en com tirar-ho endavant i opinar sobre el disseny.

- Dissabte 21 de novembre 2009 a les 10,15 h.:

2a. entrevista a "EL SUPLEMENT", programa de CATALUNYA RÀDIO. Cliqueu aquí si la voleu escoltar.

Us anirem informant tan bon punt es produeixin nous esdeveniments.

Una abraçada i gràcies per la vostra solidaritat.

ENTREVISTA a EL SUPLEMENT DE CATALUNYA RÀDIO

2009-11-19T22:55:00.001+01:00

Entrevista diumenge 15 de novembre 2009.

Programa EL SUPLEMENT: presenta i dirigeix NURIA FERRÉ.

Coordinen: IRENE BLAY i QUIM BONET.

"El suplement" és el magazín d'actualitat dels matins de dissabte i diumenge. Un programa per on passen els protagonistes del cap de setmana, amb entrevistes, reportatges i música en directe. I amb la unitat mòbil per compartir en directe experiències i sensacions úniques.

Sabem que treballem quan la majoria dels nostres oients estan de festa; per això també "El suplement" és un programa lúdic i participatiu, amb concursos aptes per a tots els públics.

Amb col·laboracions úniques, sorprenents i originals. Prediquem l'optimisme, la ironia, el sentit de l'humor, i un any més us demostrarem que sabem riure'ns de nosaltres mateixos i de les nostres misèries quotidianes.

Us convidem a viure el cap de setmana, amb "El suplement".
Entrevista