BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU
TEXT ADREÇAT A TOTES LES CANDIDATURES I AL FC BARCELONA
A TOTS ELS CANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA:
Manel Mora i Sánchez, amb DNI XXXXXXXX i veí de Barcelona 08014, carrer xxxxxxxxx, com a portaveu de BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU, atentament exposa:
tinc un problema de mobilitat reduïda que m’obliga a traslladar-me en cadira de rodes i, a través del Facebook, he format un grup per treballar en la millora de la situació del nostre col•lectiu. Es tracta del grup BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU. En aquests moments, ja hem assolit la xifra de 4828 adhesions (17,30 h., 25/11/09), des del dia 17 d'octubre de 2009 que el vàrem crear. En aquests moments ja som: 4954 in pujant.
1. Introducció.
L'interès principal del grup rau en lluitar per tal de donar sortida a les diferents qüestions que ens afecten, atesa la nostra condició de persones amb mobilitat reduïda.
En aquest moments estem treballant en l’ampliació d’aquest punt, ja que també volem recollir la problemàtica d’altres col•lectius: persones amb visió limitada, persones grans, asmàtics, etc.
En tot cas, però, aquestes altres qüestions les tractarem amb l’Equip Directiu que resulti elegit en les properes eleccions a la Presidència del FC Barcelona, ja que entenem que tenen una solució complexa, de la mateixa manera que comprenem que per aconseguir un Camp Nou accessible per a tothom, hem d’esperar a la remodelació del nostre vell estadi.
El motiu pel qual ens adrecem, a vostès, així com a tots els/les membres de lactual Equip Directiu del FC Barcelona, per tant, està relacionat, d'una banda amb l’accessibilitat i, d'una altra, amb les diferents problemàtiques amb què topen les persones en cadira de rodes a les instal•lacions del Camp Nou.
Els problemes són diversos i ens agradaria detallar-los amb la finalitat que, els actuals responsables del FC Barcelona, així com els Candidats a la Presidència del FCB, s'acostin a les circumstàncies que envolten el nostre col•lectiu:
2. Les nostres demandes giren al voltant 5 eixos fonamentals:
2.1. Millora i ampliació del nombre de rampes que donen accés a l'interior de l'Estadi. Més concretament, a la nostra ubicació.
2.2. Reubicació del lloc destinat a les persones que van en cadira de rodes.
2.3. Llista diferenciada per ésser abonats del F. C. Barcelona.
2.4. Lloc específic per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu.
2.5. Un Estadi sense barreres no només per actes esportius.
2.1. Millora i ampliació del nombre de rampes que donen accés a l'interior de l'Estadi. Més concretament, a la nostra ubicació.
Només hi ha un lloc adaptat a través del qual podem accedir a les "nostres localitats". Concretament, ens referim a la porta 57. Això implica que, en funció de la porta exterior (Arístides Mallol, cementiri, etc.) per la qual la persona en cadira hagi accedit, es veu obligada a fer la volta completa a l'Estadi, fins arribar a la porta de què parlem.
Un altre tema que influeix en aquesta qüestió, és l'escassetat de portes habilitades amb les corresponents rampes i, d'altra banda, les poques que en tenen, són d'un desnivell tan excessiu que freguen la perillositat i ens col•loquen en situació de risc. Cosa per la qual, tenint present el tipus i/o les característiques de la cadira (n’hi ha de molt variades, així com també és molt variada la gamma de malalties que pot sofrir l’usuari), el trànsit per la rampa és pràcticament impossible.
D'altra banda, per accedir al vestíbul de tribuna, hi ha una bona rampa d’accés. Ara bé, quan ens dirigim cap a la porta principal, topem amb una columna que ens obstaculitza el pas. No podem sobrepassar-la, atès que les cadires no hi caben.
2.2. Reubicació del lloc destinat a les persones que van en cadira de rodes.
Quant a la ubicació un cop a l’interior, superats els entrebancs que hem detallat, el lloc habilitat per a les cadires es troba als gols nord i sud, darrere de les porteries. No escapa a ningú que la visibilitat és nul•la, perquè, a més, les cadires van situades a la darrera fila.
Però el problema és molt més complicat. Quan hi ha una jugada conflictiva, interessant o un gol, tothom s’aixeca, cosa normal, lògicament. Què succeeix aleshores? Doncs que les persones de les cadires, que, òbviament, no es pot aixecar, sistemàticament es perd gran part del partit i, per descomptat, tots els moments importants.
A més de l’escassa visibilitat en tots els casos, alguns dels llocs reservats estan al costat dels pilars que suporten el pes de la segona graderia, amb la qual cosa, atesa la seva amplada, queda dificultada la vista d’una part del camp. Depenent de si la columna és a la dreta o a l’esquerra, no veus una bona part dels laterals.
No acaba aquí, però, aquesta situació. En diversos partits, es col•loquen pancartes o banderes de grans dimensions que, ja des del començament, tapen la visibilitat del públic en general, però sobretot, la de les persones que va en cadira. Un exemple demostratiu fou el partit entre la Selecció Catalana i la Selecció Argentina. Els afeccionats argentins van penjar unes llarguíssimes banderes que obstaculitzaven totalment la visió d’allò que tenia lloc al terreny de joc.
Com a conseqüència dels fets exposats, ens agradaria conèixer el "Pla d'actuació" que té previst l'actual Equip Directiu del F. C. Barcelona, així com la resta de les Candidatures, per tal de normalitzar la nostra situació. També ens agradaria veure el "Pla d'actuació" materialitzat sobre plànols, així com els estudis tècnics duts a terme, que han de solucionar definitivament el deute històric del club amb el nostre col•lectiu pel que fa a la nostra ubicació i, d'aquesta manera, aconseguir una millor qualitat de vida que ens permeti veure i viure amb dignitat l'excel•lent espectacle que ens ofereixen els nostres jugadors.
En definitiva, deixar de ser "el furgó de cua de la societat" blaugrana, tal com diu M. Serra.
Mentrestant, demanem estudiar amb els actuals gestors del nostre Club una solució transitòria. A ningú no se li escapa, que la reforma Foster tardarà força temps, abans no es dugui a terme.
Per tant, demanem, fins arribar a la solució definitiva, una reubicació provisional per tal que el nostre col•lectiu pugui gaudir de l'espectacle futbolístic com qualsevol altre/a seguidor/a més.
2.3. Llista diferenciada per ésser a bonats del F. C. Barcelona.
Hi ha una qüestió una mica diferent, però igualment important. El nostre col•lectiu està integrat per gent blaugrana, catalanista i que s’estima el Barça. Molts de nosaltres, voldríem ser abonats de l’entitat. Tanmateix, se’ns col•loca a la mateixa llista que a la gent que no requereix cadira, la qual cosa no té sentit, ja que nosaltres no ocuparem mai un lloc de seient normalitzat. Per tant, considerem que la nostra llista hauria de ser diferenciada i tenir en compte només els llocs disponibles per a cadires.
D’altra banda, considerem que els/les socis/abonats en cadira de rodes haurien de tenir la seva localitat assignada, exactament com la tenen la resta de les persones que ocupen seients “normalitzats”. En no tenir el seu “seient” assignat, es veuen obligats a venir amb molt de temps d’antelació per tal d’ocupar la millor posició. Aquest fet comporta una discriminació respecte a la resta d’abonats/ades dels seients “normals”, els quals, si volen, poden arribar una vegada començat el partit i, en el supòsit que trobin el seu seient ocupat, només ensenyant el seu carnet, la persona que l’ocupava marxa sens més. Cosa que no passa amb els/les socis/es que van en cadira de rodes, les quals s’han de conformar amb el lloc que queda lliure, si és que en queda cap.
2.4. Lloc específic per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu.
Pel que fa a la venda de les entrades per als llocs destinats a les cadires, proposem la creació d'un lloc específic per poder-les comprar. No té cap sentit que patim llarguíssimes cues quan les nostres entrades estan diferenciades de la resta.
A més a més, exigim el mateix dret que la resta de persones per poder-les comprar a través dels mitjans que la resta de la població: telentrada, internet, caixers d'una coneguda entitat.
Resulta que un barcelonista o una barcelonista de Reus, p. ex., que camina bé, pot triar qualsevol tipus d'entrades a través d'aquestes tres vies, i saber, immediatament, si en queden o no. Per contra, un barcelonista o una barcelonista en cadira de rodes de Reus, no en té aquesta possibilitat pel que fa a les localitats específiques del lloc destinat a les cadires, havent-se de traslladar fins l'estadi per aconseguir-les. Ans al contrari. Quan s'exhaureixen les entrades de les localitats de les persones que caminen bé, ens hem trobat amb el rètol de "Entrades exhaurides" i totes les finestreta tancades. Per la qual cosa, ens hem quedat sense poder comprar entrades amb la gravetat que ens consta, per testimonis directes, que quedaven llocs lliures dins la nostra ubicació.
Voldríem destacar també, amb tot el respecte, 2 punts molt importants:
a) Diversos testimonis que van en cadira, procedents de diferents llocs del Territori, ens han comentat que, tot i ser de fora de Barcelona (Girona, Mataró...), no només es veuen obligats a traslladar-se a l’Estadi, sinó que ho han de fer personalment. És a dir, aquestes persones han preguntat si pot anar-hi un familiar, atès que no resideixen a Barcelona capital, i els/les empleats/ades del club els han dit que no. Aquests/tes simpatitzants han d’anar personalment a l’Estadi si volen tenir dret a una entrada.
Sense voler saber més que ningú/na, la solució és ben fàcil i estem disposats a compartir les nostres propostes amb l’Equip Directiu del FC Barcelona.
Creiem que aquest fet és del tot inadmissible.
b) Formar i informar adequadament al personal, tant del FC Barcelona com de les entitats a través de les quals es poden comprar les entrades. Sempre que hem intentat comprar una entrada a través del sistema telentrada, ens hem trobat que, la persona que ens atén, no només no troba l’opció oportuna, sinó que, a més a més, reconeixen que no saben de què els estem parlant.
Per tant, considerem que totes les persones relacionades amb la venda d’entrades haurien de rebre la formació i la informació adequada, sense menyspreu de la seva professionalitat. Ans al contrari, sempre ens han atès d’una manera amabilíssima. Però el fet contundent és que no hem pogut comprar la nostra entrada.
Per tant, exigim:
1. Compra per internet.
2. Compra telentrades.
3: Compra caixers entitat col•laboradora FC Barcelona.
4. Informació transparent de quantes localitats hi ha a la venda, si estan exhaurides o el nombre que queden.
5. En cas d'escollir comprar-les a l'Estadi, habilitació d'una finestreta específica, amb el logo de la cadira, per tal de no haver de patir una llarguíssima cua i, sobretot, que continuï oberta quan les localitats del públic en general s'hagin exhaurit.
2.5. Un Estadi sense barreres.
Poder gaudir de l'Estadi, no només des del vessant esportiu, sinó també com espai lúdic en el qual es fan diversos espectacles: concerts musicals, etc.
Com a síntesi de totes les qüestions exposades, fem un crit a la sensibilització de totes les candidatures, atès que el tema té una dimensió social de dimensions veritablement importants, i que siguin capaces d'arribar a un punt de trobada i ser capaces de consensuar un Pla d'Actuació conjunt, així com de dur-lo a terme, sigui quina sigui la candidatura guanyadora.
Fora bo que intercanviessin informació relativa al tema de la reubicació, atès que sobrepassa les fronteres de cada candidatura i, possiblement, cadascuna podria aportar idees que resolguessin el problema definitivament.
Sabem, per la nostra formació cultural i intel•lectual, que la demanda de la reubicació, no pas les altres, no és senzilla i que pot representar una remodelació seriosa i possiblement complicada de l'Estadi. Som prou conscients que el tema de la reubicació caldrà estudiar-la molt bé per part dels tècnics, ja que requerirà respostes arquitectòniques importants.
Per tot això, ens interessa un intercanvi d’idees, no només amb l'Equip Directiu, sinó també amb les diferents candidatures per tal de copsar els plans de cadascuna i, al mateix temps, per sensibilitzar-les d’un conjunt de problemes que massa sovint tan sols detectem aquells que els patim.
El Barça és un referent mundial, no només des d'una òptica esportiva, sinó també en altres qüestions, com ara la solidaritat i les actuacions humanitàries. Fem entre tots que el Barça sigui també un referent internacional per les propostes i per les actuacions que ha d'emprendre per donar solucions als problemes de les persones amb mobilitat reduïda, així com de totes aquelles que pateixen diferent tipus de patologia.
Barça, "Mou-te pels quiets", tot citant a M. Serra.
Atentament,
Manel Mora (Coordinador de "BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU”).
Podeu contactar amb BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. VOLEM UNA UBICACIÓ DIGNA AL CAMP NOU a través del correu electrònic:
Barcelona, 26 de novembre de 2009
3. NOTA FINAL
Atès que practiquem la democràcia participativa, definim el nostre MANIFEST com un document viu, ja que no para de créixer com a conseqüència de recollir totes les aportacions assenyades dels nostres adherits.
Per tant, ens hem vist a l’obligació d’afegir annexos.
4. ANNEX I
I) Al punt 3, Llista diferenciada per ésser abonats del F. C. Barcelona, hem afegit el següent paràgraf:
[...] D’altra banda, considerem que els/les socis/abonats en cadira de rodes haurien de tenir la seva localitat assignada, exactament com la tenen la resta de les persones que ocupen seients “normalitzats”. En no tenir el seu “seient” assignat, es veuen obligats a venir amb molt de temps d’antelació per tal d’ocupar la millor posició. Aquest fet comporta una discriminació respecte a la resta d’abonats/ades dels seients “normals”, els quals, si volen, poden arribar una vegada començat el partit i, en el supòsit que trobin el seu seient ocupat, només ensenyant el seu carnet, la persona que l’ocupava marxa sens més. Cosa que no passa amb els/les socis/es que van en cadira de rodes, les quals s’han de conformar amb el lloc que queda lliure, si és que en queda cap [...].
II) Al punt 4, Lloc específic per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu, s’ha afegit:
Voldríem destacar també, amb tot el respecte, 2 punts molt importants:
a) [...] Diversos testimonis que van en cadira, procedents de diferents llocs del Territori, ens han comentat que, tot i ser de fora de Barcelona (Girona, Mataró...), no només es veuen obligats a traslladar-se a l’Estadi, sinó que ho han de fer personalment. És a dir, aquestes persones han preguntat si pot anar-hi un familiar, atès que no resideixen a Barcelona capital, i els/les empleats/ades del club els han dit que no. Aquests/tes simpatitzants han d’anar personalment a l’Estadi si volen tenir dret a una entrada.
Sense voler saber més que ningú/na, la solució és ben fàcil i estem disposats a compartir les nostres propostes amb l’Equip Directiu del FC Barcelona.
Creiem que aquest fet és del tot inadmissible.
b) Formar i informar adequadament al personal, tant del FC Barcelona com de les entitats a través de les quals es poden comprar les entrades. Sempre que hem intentat comprar una entrada a través del sistema telentrada, ens hem trobat que, la persona que ens atén, no només no troba l’opció oportuna, sinó que, a més a més, reconeixen que no saben de què els estem parlant.
Per tant, considerem que totes les persones relacionades amb la venda d’entrades haurien de rebre la formació i la informació adequada, sense menyspreu de la seva professionalitat. Ans al contrari, sempre ens han atès d’una manera amabilíssima. Però el fet contundent és que no hem pogut comprar la nostra entrada [...].
