No hi ha pitjor falta que la corrupció. Aquesta va ser la causa per la qual, segons el Gènesi, Déu va destruir ambdues ciutats amb una pluja de foc i sofre, com a càstig del comportament dels seus habitants («vici contra natura»).
Des de la llunyania de la narració bíblica, i amb els distanciaments històrics que s’escaiguin, la paràbola es pot aplicar als anteriors habitants de la «ciutat barcelonista». Els Déus blaugranes manaren que marxessin, mentre enviaven una pluja de vots de càstig des de les urnes.
De confirmar-se les filtracions de la ‘due diligence’ que la junta del President Rosell ha sol·licitat a l’empresa KPMG, ens trobaríem un cop més davant del lloc comú “la realitat, supera la ficció”. La voràgine malbaratadora dels recursos del club per part dels anteriors dirigents depassaria amb escreix qualsevol aproximació a les “despeses” imaginables que comporten “els compromisos".
ONA FM ha tingut accés a l’auditoria que l’empresa KPMG està duent a terme sobre les despeses de la junta de Laporta durant l’últim any. Els aspectes econòmics denoten una actitud repugnant atesa la crisi econòmica que la societat catalana pateix. Resulta del tot incomprensible que molts catalans i catalanes no arribin a final de mes i, mentrestant, un grup de privilegiats campessin per la comptabilitat del Barça com els venia en gana.
Les xifres de la ‘due diligence’ que han transcendit a través de l’emissora de ràdio, dibuixen un panorama absolutament vergonyós. Els detalls de l’auditoria econòmica, publicats també pel diari SPORT, són incomprensibles, vergonyosos, intolerables, repugnants i tots els adjectius que vulgueu afegir-hi.
Des de la llunyania de la narració bíblica, i amb els distanciaments històrics que s’escaiguin, la paràbola es pot aplicar als anteriors habitants de la «ciutat barcelonista». Els Déus blaugranes manaren que marxessin, mentre enviaven una pluja de vots de càstig des de les urnes.
De confirmar-se les filtracions de la ‘due diligence’ que la junta del President Rosell ha sol·licitat a l’empresa KPMG, ens trobaríem un cop més davant del lloc comú “la realitat, supera la ficció”. La voràgine malbaratadora dels recursos del club per part dels anteriors dirigents depassaria amb escreix qualsevol aproximació a les “despeses” imaginables que comporten “els compromisos".
ONA FM ha tingut accés a l’auditoria que l’empresa KPMG està duent a terme sobre les despeses de la junta de Laporta durant l’últim any. Els aspectes econòmics denoten una actitud repugnant atesa la crisi econòmica que la societat catalana pateix. Resulta del tot incomprensible que molts catalans i catalanes no arribin a final de mes i, mentrestant, un grup de privilegiats campessin per la comptabilitat del Barça com els venia en gana.
Les xifres de la ‘due diligence’ que han transcendit a través de l’emissora de ràdio, dibuixen un panorama absolutament vergonyós. Els detalls de l’auditoria econòmica, publicats també pel diari SPORT, són incomprensibles, vergonyosos, intolerables, repugnants i tots els adjectius que vulgueu afegir-hi.
D’entrada, resulta injustificable el milió d’euros (1.000.000) que es van gastar a la final de la Champions League de Roma. Més del doble de l’assignació que la UEFA havia previst com a despeses de “compromisos”. No esdevé menys sagnant els 424.000 que la junta destinà a la compra de dos rellotges per a cada jugador pels títols aconseguits. ¿No cobren prou que se’ls ha de premiar per fer la seva feina?
La resta de xifres resulten, directament, repulsives: els diners en vols privats arribaren als 360.000 euros. Pel que fa a dinars amb les juntes directives que visitaven el Camp Nou la quantitat s’eleva als 500.000 euros, als quals s’han d’afegir 600.000 euros més en concepte de 'catering dels convidats a la llotja' els dies de partit.
En resum, 2.884.000 euros que l’actual junta directiva haurà de justificar per tal que els socis, veritables amos del Barça, tinguem un absolut coneixement de la situació de l’economia del club. Com a soci, no ho sol·licito, ho exigeixo. De la mateixa manera que demando la denúncia davant les autoritats competents, si s’escau, de qualsevol element punible des d’un punt de vista jurídic.
No sóc persona de jutjar abans d'hora. A més a més, ideològicament defenso el principi d'nnocència mentre no es demostri el contrari. Per tant, restaré molt atent que es facin públiques les xifres definitives per part dels auditors.
No obstant això, amb les dades de què disposem, i davant la greu crisi que patim, com a ciutadà català em sento víctima de la pluja de foc i sofre, consequència del núvol en forma de set dígits que enterboleix el cel de la nostra pàtria.
Esperem a tenir el resultat final de l'auditoria, però la cosa fa pudor de sucarrim. Ja ho veurem, però de confirmar-se seria un autèntic cop dur pel soci del Barça i per la ciutadania en general.
ResponEliminaCertament, hem d'esperar l'auditoria. Ara bé, si són certes les dades, algú haurà de donar moltes explicacions, Elies.
ResponElimina