El TC “esmena” la decisió sobirana del poble català.

(Manel Mora. Barcelona, 29/06/10) La sentència declara inconstitucionals 14 articles i en reinterpreta 27 més, alhora que retalla aspectes bàsics del text en llengua, justícia i finançament.

Alguns poden pensar que no li corresponen pas a aquestes pàgines tractar la sentència del TC espanyol en considerar-les un bloc esportiu, cosa de la qual discrepo amb tot el respecte -abandono el plural majestàtic conscientment. No perquè no sigui esportiu, sinó perquè d’antuvi la meva senya d’identitat ha estat reivindicativa. No trobaré, a priori, cap altre tema que em motivi més per a manifestar-me, com és la ressolució del TC que vulnera la decisió de la ciutadania del meu país.

El lema que ha presidit la meva lluita pels drets de la gent blaugrana, conflueix amb els drets de la sobirania del poble català: LA NOSTRA DIGNITAT NO POT TENIR BARRERES. Si ens abstraiem, el lema es pot aplicar a la setència atesa la gravetat de la vulneració de la voluntat popular catalana.

Quatre anys més tard, aquest pronunciament retalla substàncialment la llei orgànica, definició que hem de perdre de vista, aprovada pel Parlament, confirmada per Las Cortes Generales i refrendada pel poble de Catalunya el 2006.

El resultat de la setència anul•la 14 articles, en reinterpreta 23 més i rebutja jurídicament les al•lusions a Catalunya com a nació o realitat nacional que es fan al Preàmbul de la nostra Carta Magna.

Els articles declarats inconstitucionals es refereixen bàsicament al capítol de la justícia, que pràcticament tothom donava per perduts per la impossibilitat d'evitar el corporativisme del tribunal, i a la figura del Síndic de Greuges, les decisions del qual no poden ser independents del Defensor del Poble.

Davant d’aquests lamentables fets cal donar resposta tant al carrer com al Parlament. Una resposta contundent. Potser assumim que España no es mourà ni un milímetre de la concepció d’estat que té: España es una e indisoluble. Potser va essent hora que els catalans i le catalanes comencem a fer ús del dret a decidir que tenim com a poble i que demostrem que “la nostra dignitat no pot tenir barreres”.