El Barça afrontà ahir un nou ‘compromís internacional’ contra una selecció dels millors jugadors de la lliga coreana amb l’objectiu d’agafar el ritme i l’acoblament de les últimes incorporacions a l’equip blaugrana.
El partit forma part dels “bolos” d’estiu. Moda que s’ha instaurat en el món del futbol d’uns anys ençà. Una pràctica irracional que obliga jugadors i cos tècnic a fer milers de quilòmetres amb la suposada creença que els jugadors agafaran la forma física necessària per encarar el primer títol de la temporada, la “Supercopa d’España” i l’inici de la campanya 2010-11.
A ningú no se li escapa, però, que en realitat la finalitat és fer caixa. A canvi d’uns centenars de milers d’euros, els dirigents de torn signen aquests encontres de costellada que obliga els jugadors a passar pel ‘via crucis’ d’un constant ‘jet-lag’ tan estúpid com innecessari. Particularment, m’agradaria saber què en pensa Pep Guardiola.
El cas més significatiu que va patir les conseqüències del “transcendental” partit d’ahir al migdia, és Messi. El talismà blaugrana, al qual s’ha de tractar amb força cura, va haver de jugar obligatòriament el partit per una clàusula contractual acceptada per la il·luminada ment de qui la va signar a canvi de diners.
La ment preclara va obviar que Messi jugava el Mundial de Sud-àfrica 2010. Tampoc no va tenir present la data de la seva incorporació i, per tant, li va importar ben poc que Messi viatjaria de Buenos Aires a Barcelona i de la Ciutat Comtal a Corea.
Benvolguda Junta Directiva del FC Barcelona: no cal que us recordi que a Messi se l’ha de mimar. Us ho dic amb tot l’afecte i respecte. No cometeu els mateixos errors dels anteriors inquilins de Can Barça.
Messi es mima i... no es toca.
El partit forma part dels “bolos” d’estiu. Moda que s’ha instaurat en el món del futbol d’uns anys ençà. Una pràctica irracional que obliga jugadors i cos tècnic a fer milers de quilòmetres amb la suposada creença que els jugadors agafaran la forma física necessària per encarar el primer títol de la temporada, la “Supercopa d’España” i l’inici de la campanya 2010-11.
A ningú no se li escapa, però, que en realitat la finalitat és fer caixa. A canvi d’uns centenars de milers d’euros, els dirigents de torn signen aquests encontres de costellada que obliga els jugadors a passar pel ‘via crucis’ d’un constant ‘jet-lag’ tan estúpid com innecessari. Particularment, m’agradaria saber què en pensa Pep Guardiola.
El cas més significatiu que va patir les conseqüències del “transcendental” partit d’ahir al migdia, és Messi. El talismà blaugrana, al qual s’ha de tractar amb força cura, va haver de jugar obligatòriament el partit per una clàusula contractual acceptada per la il·luminada ment de qui la va signar a canvi de diners.
La ment preclara va obviar que Messi jugava el Mundial de Sud-àfrica 2010. Tampoc no va tenir present la data de la seva incorporació i, per tant, li va importar ben poc que Messi viatjaria de Buenos Aires a Barcelona i de la Ciutat Comtal a Corea.Benvolguda Junta Directiva del FC Barcelona: no cal que us recordi que a Messi se l’ha de mimar. Us ho dic amb tot l’afecte i respecte. No cometeu els mateixos errors dels anteriors inquilins de Can Barça.
Messi es mima i... no es toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada