Barça, final i inici d'una etapa: Sandro Rosell (II)

Avui, 1 de juliol torna a començar una nova etapa històrica marcada pel recolzament popular que va tenir el President Rosell a les urnes.

Aquest és el fet diferencial del Barça respecte altres clubs del món. Els seus socis i les seves sòcies tenen la potestat de decidir qui vol que els governi. La sobirania popular va decidir que el President del millor club del món sigui Sandro Rosell.

Avui entrem en un període en què hem de deixar treballar al nou president. No és moment de pals a les rodes ni d’oposicions irracionals. Alguns han d’entendre que ha estat una àmplia voluntat popular la que així ho ha volgut. Per tant, en un exercici de responsabilitat democràtica blaugrana, hem de procurar tots plegats que el President Rosell tingui unes òptimes condicions que el permetin treballar de la millor manera possible.

Un comportament diferent vulneraria la sobirania popular barcelonista.

Les propostes del President Rosell quant a mobilitat.

Moltes persones m’atureu al carrer o m’interrogueu per correu: i ara què..? Com tenim la cosa?. Amb sinceritat, us haig de dir que bé. No ho diria si no n’estès convençut. Personalment, espero molt del president Rossell pel que fa a la problemàtica que patim els diversos col·lectius blaugranes, sigui quina sigui la malaltia.

N’espero molt. De debò. N’hem d’esperar. Se li ha de donar un vot de confiança. Crec, i així ho hem de creure tots plegats, que complirà el seu programa, el seu compromís, les seves propostes...

Pel que fa a tres dels punts que li vàrem exposar (compra d’entrades, assignació de localitats i realització d’un cens de la gent blaugrana amb problemes de diverses tipologies) la seva postura va ser d’una absoluta recepció i sensibilitat envers la problemàtica de les persones que anem en cadira.

D’un altre costat, el punt que tothom considerava més punyent, excepte el Sr. Agustí Benedito, tot s’ha de dir, es va manifestar de manera contundent: vosaltres proposeu una reubicació al lateral, davant les llotges o la supressió de les llotges que ningú no utilitza. Crec que la millor solució passa per ubicar-vos a les llotges. No hem de moure ningú i, a més a més, no té sentit l’existència d’aquells espais buits, digué. Jo mateix en tenia una llogada i la vaig deixar, continuà dient. A les nostres propostes, el President Rosell va afegir-ne una més: darrere les banquetes n’hi ha una zona noble que s’utilitza per compromisos, tot assenyalant el plànol del Camp Nou i fent cometes amb la punta dels dits: compromisos estil l’amic de l’amic. Jo ja li he dit a la meva família”, expressà el president, no espereu que us aconsegueixi cap ni una entrada.

Recordo que vàrem fer broma sobre aquest tema: Sandro, em vols com a amic? Ja m’hi aconseguiràs entrades, no?, li vàrem dir. I ell sentencià: doncs no et facis amic meu ja que com a amic no n'aconseguiràs cap.

Per tant, si fa falta espai per a la reubicació mentre esperem la reforma de l’estadi, la qual no tindrà lloc abans de 4-5 anys, tenim la certesa que utilitzarà la zona noble.

En definitiva, us faig un crit a la tranquil•litat ja que, n’estic convençut, repeteixo, donarà solució a l’absurda i irracional situació en què ens trobem, com a conseqüència de la irresponsable insensibilitat d’una Junta Directiva sorgint envers els seus consocis.

Al loro, que no estem tan bé!, des del punt de vista de la mobilitat. Per tant, qualsevol decisió positiva per al nostre col•lectiu, comportarà un gran avenç.

Certament, n'espero molt del president. Hi confio i estic segur que complirà la seva paraula. La química que va brollar entre nosaltres així m'ho indica.

Articles relacionats: Barça, final i inici d'una estapa: Joan Laporta