El 13 de Juny de 2010 era un dia diferent. Tocava llevar-se d’hora per arribar al Camp Nou a quarts de nou. Era dia d’eleccions. Després d’uns mesos de precampanya i campanya, el dia de les votacions ets sents força alleugerit. Arriba un moment en què ja tens ganes que acabi tot i saber com peta la cosa.
De fet, la nit anterior vaig dormir d’allò més bé. Les enquestes eren molt fiables i no ens donaven cap possibilitat. Per tant, ja vaig anar amb la convicció que no guanyaríem i amb l’alliberament de no haver de patir gaire.
L’ambient a l’Estadi era impressionant ja de bon començament. La gent anava venint a un ritme força intens i constant que sols va davallar a l’hora de dinar. Feia molta calda. El primer que vaig fer va ser saludar els companys de candidatura, el candidat, els de l’equip de suport...
Poc després vam començar la primera volta pel recinte i per les taules que estaven disposades al voltant de l’Estadi, tot seguint el passadís de la 2ª graderia. Anava saludant tots els components de les diferents meses electorals i els agraïa l’esforç de passar-se allí un diumenge assolejat i calorós com aquell.
L’ambient era força agradable en general. Amb en Marc Ingla, en Ferran Soriano i l’Albert Vicens vam fer tot el tomb al voltant del Camp Nou. Molta gent ens demanava que ens retratéssim amb ells i ho fèiem amb molt de gust.
A mig matí i al vespre, la gentada feia por. Per l’ambient anaven corrent els rum rums. Confirmàvem el que ja sabíem. Perdíem les eleccions i les guanyava en Sandro. Ja ho teníem coll avall i ens hagués agradat haver estat els segons. En Benedito, amb la seva retòrica populista, més pròpia d’un predicador, ens prengué la plaça cobejada. En Jaume se la va fotre amb tot l’equip. La gent volia girar pàgina i així ho va fer.
La nostra aparició tardana i el nostre estil agressiu no ens van funcionar. Ara a veure com li va a Rosell. Que tingui sort. Li'n caldrà...
Alfons Godall
De fet, la nit anterior vaig dormir d’allò més bé. Les enquestes eren molt fiables i no ens donaven cap possibilitat. Per tant, ja vaig anar amb la convicció que no guanyaríem i amb l’alliberament de no haver de patir gaire.
L’ambient a l’Estadi era impressionant ja de bon començament. La gent anava venint a un ritme força intens i constant que sols va davallar a l’hora de dinar. Feia molta calda. El primer que vaig fer va ser saludar els companys de candidatura, el candidat, els de l’equip de suport...
Poc després vam començar la primera volta pel recinte i per les taules que estaven disposades al voltant de l’Estadi, tot seguint el passadís de la 2ª graderia. Anava saludant tots els components de les diferents meses electorals i els agraïa l’esforç de passar-se allí un diumenge assolejat i calorós com aquell.
L’ambient era força agradable en general. Amb en Marc Ingla, en Ferran Soriano i l’Albert Vicens vam fer tot el tomb al voltant del Camp Nou. Molta gent ens demanava que ens retratéssim amb ells i ho fèiem amb molt de gust.
A mig matí i al vespre, la gentada feia por. Per l’ambient anaven corrent els rum rums. Confirmàvem el que ja sabíem. Perdíem les eleccions i les guanyava en Sandro. Ja ho teníem coll avall i ens hagués agradat haver estat els segons. En Benedito, amb la seva retòrica populista, més pròpia d’un predicador, ens prengué la plaça cobejada. En Jaume se la va fotre amb tot l’equip. La gent volia girar pàgina i així ho va fer.
La nostra aparició tardana i el nostre estil agressiu no ens van funcionar. Ara a veure com li va a Rosell. Que tingui sort. Li'n caldrà...
Alfons Godall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada