diumenge, 22 d’agost del 2010

El SuperBarça guanya la Supercopa

El rei de copes guanya la novena supercopa, la qual cosa el converteix en l’equip que més vegades ha obtingut aquest torneig. El primer títol de la temporada es queda a casa gràcies al fabulós joc que va desplegar un Barça superdotat. Un grup de joves que la toca prodigiosament com cap altre equip del món.

Un Xavi incommensurable va fer anar la batuta amb una autoritat impecable. El “profe” es va treure de la txistera un passi magistral gràcies al qual Messi va aconseguir el segon gol del Barça (1-0, Konko pp). L’eliminatòria estava encarrilada.

No obstant això, les ganes de jugar i de marcar més gols per part del Barça no afluixaven. Movia la pilota com sempre ho ha fet, jugant-la des del darrera. Amb la paciència que caracteritza l’equip de Guardiola. Mai no la va rifar ni una sola vegada. Fruit de la superioritat en tots els aspectes del joc, arribà el millor gol de la nit. Internada d’Alves per la dreta, centre a Messi i el millor jugador del món, amb la seva cama “dolenta", la pica davant la sortida de Palop. El tercer del Barça i el segon del seu compte particular.




El tercer de Messi, quart per al Barça, va arribar per l’esquerra en una excel·lent jugada d’Iniesta. El manxec li va servir en safata a l’argentí el primer hat-trick de la temporada. Amb els tres d’ahir, el 10 barcelonista ja suma 130 gols, xifra amb la qual es col·loca setè, juntament amb amb Eto'o i Rivaldo, en la classificació dels golejadors de tota la història blaugrana.

A aquesta plèiade de magnífics jugadors s’hi va sumar Villa qui va mostrar bones maneres en el seu debut. Va deixar entreveure coses prou interessants que auguren un bon rendiment i, sobretot, un bon enteniment amb Leo. Poden arribar a formar una bona parella de ball.

Guardiola va ser molt explícit amb el plantejament tàctic contra el Sevilla. Primer de tot, que el quartet atacant el té ben decidit: Villa – Messi (com fals 9) – Bojan / Pedro. En segon lloc, li va enviar un missatge ben entenedor a Ibrahimovic: o jugues d’aquesta manera o no compto amb tu. Finalment, va deixar molt clar que continua confiant en la gent de casa. L’onze inicial, amb les absències de Puyol i Iniesta, no diferia gaire de la formació que va aconseguir el títol de lliga. Ni tàcticament ni futbolísticament.

Resulta fàcil d’entendre, però, ja que les senyes d’identitat que els nostres jugadors van mostrar sobre la gespa del Camp Nou, només està a l’abast dels elegits. Senyes que l’han dut a ser el millor equip del món.

Que els Déus de l’Olimp ens els guardin durant molts anys!

2 comentaris:

  1. Manel, bona crònica, sí senyor. Vaig tenir la sensació que el Barça va jugar relaxat, sense pressa, imposant el seu joc, com ens tenen acostumats. Esperem que aquest nivell es mantingui al llarg de la temporada i cantem moltes victòries i, en conseqüència, títols! Enhorabona per l'escrit.

    ResponElimina
  2. Hi estic d'acord. Bona crònica. I bon Barça. Tinc moltes ganes de veure com es desenvolupa la temporada.

    ResponElimina

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010
Premiat pel jurat com a MILLOR BLOC en llengua catalana.