Avui hauré de veure el Barça-Arsenal per tv. He estat víctima d'una de les qüestions per les quals lluitem: nosaltres no podem comprar una entadra per internet o pels caixers.
Sí, heu llegit bé, no podem. NO ESTEM CONTEMPLATS a cap programa informàtic. És per això que ens obliguen a anar a l’estadi a comprar-les. I segons el partit de què es tracti, ni així aconseguim entrada. D’aquesta marginació ja ha estat informada la Junta Directiva. Però...
Atès que el primer dia de compra per als socis sense abonament era el dia 1 d’abril, i estàvem de vacances a l’Empordà, vaig decidir fer-ho telefònicament, malgrat que sabia que no serviria de res. Ja ho havia provat altres vegades des de Barcelona i... res de res!
Efectivament, no em vaig equivocar. El pobre empleat que em va atendre, només sabia dir-me que no apareixien entrades per a cadires de rodes al sistema informàtic de venda; que per a altres ubicacions, sí. Alhora, sentia com l’amabilíssim empleat demanava ajuda als seus companys. La resposta va ser que no em podien atendre. Que ho lamentaven molt.
Mentre jo intentava comprar l’entrada, atès que ja sabia el que passaria, el meu sogre feia cua a les taquilles del Camp Nou. I encara és més greu el que us explicaré: a les 9 hores ja era a les taquilles per intentar comprar-me una entrada. Abans que obrissin, ja hi era. Doncs bé, després d'una hora i trenta minuts de cua, LI VAN DIR EL MATEIX!
Estem MARGINATS O NO!
El club, que continua al•legant que les dificultats es produeixen per tractar-se de l'Arsenal (ofenen la meva intel•ligència), em va oferir una entrada quan els vaig informar de tot el que havia passat (a les diverses reunions que hem mantingut, ja els havíem explicat).
Per descomptat, l’entrada no l’he acceptada. Perquè no es tracta d'un problema puntual. El problema és que les nostres entrades no hi figuren al programa informàtic de vendes. Per tant, no les podem comprar ni telefònicament, ni als caixers, ni al web del Barça...
Deixeu de posar excuses i treballeu per donar solucions! Qualsevol persona amb mobilitat reduïda ha de poder comprar entrades des de qualsevol part del món com ho fan la resta de persones.
Si qualsevol soci/a pot comprar-les a través d’internet o a través del ServiCaixa, per què nosaltres no? I que no diguin més que es tracta d'un problema puntual, carai! Que passaria el mateix contra el Xerez! A més, tant l'empleat que va atendre el meu sogre com el que em va atendre a mi mateix EN CAP MOMENT ENS VAN DIR QUE NO QUEDESSIN ENTRADES. El cordial empleat va estar més de 15 minuts mirant i remirant.
El pobre ja no sabia on ficar-se. I...
RES DE RES! QUE NO ENS TENIU PRESENTS!
Tenim dret a fer servir les noves tecnologies per comprar les nostres entrades: caixers, internet... Tenim dret a la informació de saber si queden entrades o no. A saber si s’han exhaurit. En definitiva, tenim dret als mateixos drets que la resta de la família blaugrana.
Quina mena d'irracionalitat habita les oficines del nostre club?!
PROU MARGINACIÓ! NO SOM INVISIBLES, ÉS QUE NO ENS VOLEU VEURE!
Sí, heu llegit bé, no podem. NO ESTEM CONTEMPLATS a cap programa informàtic. És per això que ens obliguen a anar a l’estadi a comprar-les. I segons el partit de què es tracti, ni així aconseguim entrada. D’aquesta marginació ja ha estat informada la Junta Directiva. Però...
Atès que el primer dia de compra per als socis sense abonament era el dia 1 d’abril, i estàvem de vacances a l’Empordà, vaig decidir fer-ho telefònicament, malgrat que sabia que no serviria de res. Ja ho havia provat altres vegades des de Barcelona i... res de res!
Efectivament, no em vaig equivocar. El pobre empleat que em va atendre, només sabia dir-me que no apareixien entrades per a cadires de rodes al sistema informàtic de venda; que per a altres ubicacions, sí. Alhora, sentia com l’amabilíssim empleat demanava ajuda als seus companys. La resposta va ser que no em podien atendre. Que ho lamentaven molt.
Mentre jo intentava comprar l’entrada, atès que ja sabia el que passaria, el meu sogre feia cua a les taquilles del Camp Nou. I encara és més greu el que us explicaré: a les 9 hores ja era a les taquilles per intentar comprar-me una entrada. Abans que obrissin, ja hi era. Doncs bé, després d'una hora i trenta minuts de cua, LI VAN DIR EL MATEIX!
Estem MARGINATS O NO!
El club, que continua al•legant que les dificultats es produeixen per tractar-se de l'Arsenal (ofenen la meva intel•ligència), em va oferir una entrada quan els vaig informar de tot el que havia passat (a les diverses reunions que hem mantingut, ja els havíem explicat).
Per descomptat, l’entrada no l’he acceptada. Perquè no es tracta d'un problema puntual. El problema és que les nostres entrades no hi figuren al programa informàtic de vendes. Per tant, no les podem comprar ni telefònicament, ni als caixers, ni al web del Barça...
Deixeu de posar excuses i treballeu per donar solucions! Qualsevol persona amb mobilitat reduïda ha de poder comprar entrades des de qualsevol part del món com ho fan la resta de persones.
Si qualsevol soci/a pot comprar-les a través d’internet o a través del ServiCaixa, per què nosaltres no? I que no diguin més que es tracta d'un problema puntual, carai! Que passaria el mateix contra el Xerez! A més, tant l'empleat que va atendre el meu sogre com el que em va atendre a mi mateix EN CAP MOMENT ENS VAN DIR QUE NO QUEDESSIN ENTRADES. El cordial empleat va estar més de 15 minuts mirant i remirant.
El pobre ja no sabia on ficar-se. I...
RES DE RES! QUE NO ENS TENIU PRESENTS!
Tenim dret a fer servir les noves tecnologies per comprar les nostres entrades: caixers, internet... Tenim dret a la informació de saber si queden entrades o no. A saber si s’han exhaurit. En definitiva, tenim dret als mateixos drets que la resta de la família blaugrana.
Quina mena d'irracionalitat habita les oficines del nostre club?!
PROU MARGINACIÓ! NO SOM INVISIBLES, ÉS QUE NO ENS VOLEU VEURE!
Manel Mora,
ResponEliminaTens tota la raó, és vergonyós i penós que un Club com el Barça no contempli aquesta situació.
Lluitarem junts i ho aconseguirem.
I mira que això no és construir res ni resulta car. Només és arreglar quelcom que falla en el sistema informàtic i en la mentalització del personal. Res més.
ResponElimina