Ahir, vàrem rebre una bona notícia. La jornada va esdevenir un dia d'aquells que se't posen bé! Que acaben bé i que et sents feliç!
Cap el migdia, llegíem un correu del Vicepresident de l'Àrea Social del FC Barcelona, Sr. Jordi Cardoner, en què ens comunicava que en breu tindrem una trobada amb el nou Director de la Fundació FC Barcelona.
L’escrit responia a la nostra sol•licitud de dur a terme una reunió per tractar la problemàtica que afecta ignominiosament les persones en cadira de rodes quan volen accedir al Camp Nou per ‘intentar veure’ un partit de futbol. En definitiva, per donar resposta al manifest de cinc punts bàsics sobre les carències històriques del Barça envers el col•lectiu de persones amb mobilitat reduïda.
Unes mancances que el millor club del món no se les pot permetre. Qüestions tan senzilles com l'assignació d'una localitat (entrades i abonaments que especifiquin quin lloc concret hem d'ocupar), poder comprar l'entrada a través de la xarxa i caixers i la mobilitat dins les instal·lacions del Barça han d’estar a l’alçada del primer equip i del seu entrenador.
Cap el migdia, llegíem un correu del Vicepresident de l'Àrea Social del FC Barcelona, Sr. Jordi Cardoner, en què ens comunicava que en breu tindrem una trobada amb el nou Director de la Fundació FC Barcelona.
L’escrit responia a la nostra sol•licitud de dur a terme una reunió per tractar la problemàtica que afecta ignominiosament les persones en cadira de rodes quan volen accedir al Camp Nou per ‘intentar veure’ un partit de futbol. En definitiva, per donar resposta al manifest de cinc punts bàsics sobre les carències històriques del Barça envers el col•lectiu de persones amb mobilitat reduïda.
Unes mancances que el millor club del món no se les pot permetre. Qüestions tan senzilles com l'assignació d'una localitat (entrades i abonaments que especifiquin quin lloc concret hem d'ocupar), poder comprar l'entrada a través de la xarxa i caixers i la mobilitat dins les instal·lacions del Barça han d’estar a l’alçada del primer equip i del seu entrenador.
La major part de clubs europeus ja fa temps que han donat resposta a tots aquests aspectes. Per contra, el FC Barcelona està a anys llum de la normalització que les persones amb mobilitat reduïda gaudeixen al continent europeu. El Barça juga a Europa i, malgrat que no se’ns vegi, hi som. De la mateixa manera que hi són els seguidors del club visitant. Pocs, atesa l'actual ubicació. Però en seran més tan bon punt les persones en cadira puguin veure el partit dignament en comptes del mur d'esquenes que ens ho impedeixen. Certament, en vindran més i se n’aniran encara més satisfets.
És urgent esborrar de la memòria dels seguidors en cadira dels clubs del vell continent la imatge que se'n duen del Camp Nou. Una imatge no gens grata que es dibuixa en els seus rostres en forma de sentiment de repulsa cap el club. Reacció absolutament comprensible si tenim present la manera ‘exquisida’ amb què, clubs com el Manchester United o l’Sttuttgart, els tracten.
Resulta evident que els temes de mobilitat s’han de prioritzar, com ens comunicava el Sr. Cardoner, per acabar amb el dèficit que el FC Barcelona té amb les persones en cadira des de fa massa anys.
D’aquí que la confirmació de la reunió esdevingués un moment feliç. No negarem, però, la por a un nou ‘déjà vu’ com el que visquérem ara fa vuit mesos. Por i nerviosisme, malgrat el diferent tarannà de l’actual Junta Directiva.
Però tot i saber que el president Rosell complirà el compromís adquirit en una anterior reunió a l’antiga seu de la Candidatura, tenim por i nerviosisme. El president ho entendrà. Venim d’un recorregut de vuit mesos de ‘marejar la perdiu’, cosa a la qual es dedicà l’anterior Director General, i de molts anys d’oblit. No dubtem que ho entendrà.
Tot apunta a pensar que ha arribat l’hora de saldar el deute històric envers el col•lectiu de mobilitat reduïda. El Barça no pot tornar a perdre el tren de dignificar la situació de la gent blaugrana en cadira.
És urgent esborrar de la memòria dels seguidors en cadira dels clubs del vell continent la imatge que se'n duen del Camp Nou. Una imatge no gens grata que es dibuixa en els seus rostres en forma de sentiment de repulsa cap el club. Reacció absolutament comprensible si tenim present la manera ‘exquisida’ amb què, clubs com el Manchester United o l’Sttuttgart, els tracten.
Resulta evident que els temes de mobilitat s’han de prioritzar, com ens comunicava el Sr. Cardoner, per acabar amb el dèficit que el FC Barcelona té amb les persones en cadira des de fa massa anys.
D’aquí que la confirmació de la reunió esdevingués un moment feliç. No negarem, però, la por a un nou ‘déjà vu’ com el que visquérem ara fa vuit mesos. Por i nerviosisme, malgrat el diferent tarannà de l’actual Junta Directiva.
Però tot i saber que el president Rosell complirà el compromís adquirit en una anterior reunió a l’antiga seu de la Candidatura, tenim por i nerviosisme. El president ho entendrà. Venim d’un recorregut de vuit mesos de ‘marejar la perdiu’, cosa a la qual es dedicà l’anterior Director General, i de molts anys d’oblit. No dubtem que ho entendrà.
Tot apunta a pensar que ha arribat l’hora de saldar el deute històric envers el col•lectiu de mobilitat reduïda. El Barça no pot tornar a perdre el tren de dignificar la situació de la gent blaugrana en cadira.
