BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES vol posar de manifest la problemàtica de les persones de mobilitat reduïda que decideixen accedir a les instal·lacions del Camp Nou, tant per assistir a un partit del FCBarcelona com a qualsevol altre acte que tingui lloc en aquestes instal·lacions.
Estem treballant amb il·lusió per tal de millorar les nostres condicions de vida quotidiana en tots els aspectes: social, urbà, esportiu... A través de la participació ciutadana, intentarem incidir en allò que considerem un cas claríssim de greuge comparatiu dels/de les barcelonistes en cadira de rodes respecte de la resta de barcelonistes.
Raó per la qual participem en diversos actes associacionistes. La finalitat que ens mou, no és cap altra que la de tirar endavant tots plegats les nostres iniciatives, les quals afecten un col·lectiu cada cop més nombrós. Aquestes iniciatives les considerem del tot justes i necessàries en la societat actual.
Ens referim a la Sra. Pilar Guinovart (Candidatura del Sr. Sandro Rossell i al Sr. Albert Latorre (Candidatura del Sr. Agustí Benedito), als quals volem agrair que compareixexin solidàriament per tal de fer-nos costat.
Com a conseqüència de la visita d’ambdues Candidatures, malgrat l’insuportable calor, es va dur a terme una tertúlia molt interessant. Tant la Pilar com l’Albert van respondre a tots els dubtes referents als seus projectes de mobilitat.
Potser el 2016 ens rebran. O no. Qui sap què pot passar d'aquí al 2016!
Deixeu-nos comentar una curiositat. Aquesta foto reprodueix a la perfecció l'inici de "campanya" i el final de la mateixa. D'aquesta manera vàrem començar.
Primer contactàrem amb el Sr. Agustí Benedito, amb qui hem treballat un gran nombre d'hores. Ens hem reunit moltíssimes vegades, en silenci, sense focus ni càmeres. Amb una discreció a l'abast només dels cavallers.
Quin contrast amb d'altres Candidatures que anaven boges per fer-se fotografies amb nosaltres o dur a terme muntatges de vídeo de promoció de la seva opció a la Presidència i imatges televisives sense el nostre consentiment. Més tard o més d'hora, ho havíem de dir. Això, però, forma part d'una altra història...
Posteriorment, cap a la primera setmana de novembre, ens va rebre un alt càrrec de la Candidatura del Sr. Sandro Rossell a la seu que posseïen al carrer de Déu i Mata.
Sempre recordarem l'entrevista amb aquella persona, el nom de la qual, si no us fa res, no mencionarem en no tenir el seu permís. Va estar una entrevista enriquidora, tant des del punt de vista de l'Associació com des del personal.
La Candidatura del Sr. Rossell també ens ha rebut força vegades, en una de les quals va participar l'actual President electe a qui hem d'agrair la seva discreció. Alguns membres de Camp Nou Accessible per a tothom, de tendència rossellista, que n'eren presents, volien fer unes fotos de la trobada. El President Rossell digué 'fotos? No. Millor, no'.
La vida, al cap i a la fi, és una seqüència de cicles. Aquest va cabar com s'inicià.
Malauradament, no van passar el tall de les 2095 signatures necessàries per ésser proclamat Candidat a la Presidència del FC Barcelona.
Va ser una gran diada que va servir per donar-nos a conèixer encara més al barri i sensibilitzar la gent davant el problema de la mobilitat.
ResponEliminaGràcies per tot.