Posada de llarg de l'Associació amb nota

Sota el lema "La nostra dignitat NO POT TENIR BARRERES" el 5 de maig de 2010 vàrem fer la presentació en societat de l’Associació Blaugranes en cadira de rodes.

L’acte va assolir un gran èxit, tant pel que fa a l’assistència de públic en general com de personalitats. L’esdeveniment, sens dubte, fou un fet històric, on es van trobar per primera vegada, en el transcurs d’unes eleccions, les set Precandidatures que optaven a la Presidència del FC Barcelona. Mai no havia succeït fora d’un plató de televisió.

D'altra banda, la data del 5 de maig de 2010 passarà als anals de la història blaugrana com el dia en què tots els presidenciables havien estat capaços d’arribar a un punt de trobada: la signatura del PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT. Totes 7 Precandidatures van acordar que el complirien, independentment de la llista guanyadora. La feina de sis mesos de reunions amb els diferents caps de llista, a excepció del Sr. Jaume Ferrer i del Sr. Alexis Plaza, els quals mai no ens van rebre, havia donat els seus fruits. Hem de deixar ben clar que la Precandidatura del Sr. Sandro Rossell, tot i no sortir a la foto de família, també hi era present, representada pel Dr. Joan Bladé, destacat membre de la Precandidatura, i per Sergi Rossell, germà del Sr. Rossell.

El President Pasqual Maragall fou un dels il·lustres assistents. Ho va fer en silenci. No havia confirmat l'assistència. I, sobtadament, es presentà a l'Auditori de Cotxeres de Sants. Va ser la sorpresa de la tarda. Una grata sorpresa.

El President no va dubtar ni un segon a posar-se la samarreta commemorativa de l’acte de presentació. En arribar, les seves primeres paraules van ser: "vinc a l'acte en solidaritat amb ells perquè estan malalts com jo".

La mesa Presidencial. Dos grans escriptors i una magnífica periodista: Núria Ferré (Padrina de l'Associació), Matthew Tree (el Padrí) i Màrius Serra.

Tots tres ocuparan un lloc molt important als nostres cors.

Núria Ferré, directora i presentadora de "El Suplement" de Catalunya Ràdio. La Núria i el seu equip, en especial Quim Bonet, van ser els primers en fer-se'n ressò, de la nostra causa. Gràcies a la primera entrevista que ens varen fer, els nostres problemes arribaven a milers de persones.

Sempre recordarem aquell diumenge 15 de novembre. Va ser la primera experiència radiofònica. Però per damunt del mitjà, tot i la importància que tenia per donar a conèixer els 5 punts bàsics del nostre Manifest, ens vàrem trobar amb un equip d’una dimensió humana incommensurable.

Com la Núria diu, aquell dia fou una de les experiències més entranyable i especial de la nostra vida.

Tan bon punt van conèixer la nostra causa, un corrent de complicitat recíproca s’establí entre nosaltres que perdurarà per molt de temps.

Matthew Tree va ser la primera persona amb qui vàrem contactar per l’organització de la Presentació de l’Associació. Necessitàvem personatges coneguts. L’èxit passava per aconseguir uns quants col·laboradors, per què no dir-ho, famosos.

Érem coneixedors de la humanitat solidària d’en Matthew. Pagava la pena provar-ho. Al cap de molts pocs dies de demanar-li que hi participés, ens digué que seria un honor. Honor! Matthew, per a nosaltres ho és.

Recordes que ens preguntares quines funcions duia a terme un Padrí d’Honor? A hores d’ara ja te n’hauràs adonat: fer moltes coses a canvi de no res. Tan sols, de la nostra gratitud.

Màrius Serra, escriptor, periodista, màgic dels mots però, sobretot, lluitador incansable per la causa dels QUIETS. Amb el seu permís li agafarem prestada una frase i l’adaptarem a la nostra causa: la força que li transmet Llullu des de l’estel des del qual ens il·lumina, ens l’ha donat Màrius sense tenir consciència de fer-ho.

En aquest cas, el joc de paraules era ben senzill: paraula de dues lletres que s'utilitza, entre d'altres coses, en els juraments seguida del signe d'exclamació en determinades circumstàncies. La resposta, tan fàcil com la pregunta: SÍ!

In Memoriam.

El 24 de juliol de 2009 morí el seu fill Lluís Serra. Patia una encefalopatia severa. Màrius, en el seu llibre QUIET, explica les vivències amb el seu fill. El tema que no vam saber abordar, el traiem ara com un modest homenatge a Llullu.

La presència de totes les Precandidatures va esdevenir l'èxit amb què somiàvem des del moment que vàrem prendre la decisió de realitzar la Presentació pública. Totes set van confirmar l'assistència i compliren la paraula: (de dreta a esquerra) Jaume Guixà, Agustí Benedito, Jordi Portabella -President del Grup Municipal d'ERC, el President Maragall, Jordi Villalonga -Vicepresident de l'Associació, Alfons Godall, Pep Mata, el Sr. Perrín, Jaume Ferrer i Alexis Plaza. La Precandidatura de Santi Salvat queda fora d'imatge. I reiterem una vegada més: la Precandidatura del Sr. Rossell també hi era present. Els seus representants arribaren quan ja havia començat l'acte i, per no molestar, van seure a les files del darrere, tot i tenir el seu lloc reservat a primera fila com la resta de Precandidatures.

SIGNATURA DEL PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT.

Alfons Godall signant el document en nom del Sr. Marc Ingla.

La Candidatura encapçalada pel Sr. Marc Ingla ha representat una de les múltiples decepcions del procés electoral a la Presidència del FC Barcelona. Es varen posar en contacte per dur a terme la concreció dels punts que figuraven al PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT: elaborar un ordre de prioritats i el calendari d'aplicació.

La imatge no pot ser més clara. El Sr. Alfons Godall el signà en nom del Sr Ingla. Malgrat tot, després de dues hores de reunió, el principi d'acord mai no va arribar a les nostres mans.

Aquet fet, però, forma part d'una altra història...

Alexis Plaza, de la Precandidatura que ell mateix encapçalava, "Somni Blaugrana".

Malgrat que li vàrem demanar que ens rebés per tractar la situació en què es troben al Camp Nou les persones amb mobilitat reduïda, mai no ho va fer. Durant l'acte va ser l'única i l'última vegada que el veuríem.

Sr. Plaza li ho diem amb tot el carinyo i respecte: amb aquestes maneres de fer, difícilment es complirà el seu "somni".

Jaume Guixà amb qui vàrem mantenir una molt bona relació.

Armand, una de les grans persones que hem conegut al llarg de la Precampanya. La relació Precandidatura-Associació es convertí en la gran amistat que mantenim.

L'Armand signava en nom de Santi Salvat, cap de llista de "La tercera via". Santi Salvat i tot el seu equip en cada reunió de treball ens obsequiava amb un tracte exquisit.

Hem dit anteriorment que el President Maragall havia estat la sorpresa de la tarda. Però en realitat no va ser exactament d'aquesta manera. N'hi havia una altra. La presència del Sr. Jaume Ferrer.

Sorprenentment, el Sr. Ferrer, va comparèixer. Si diem que va ser una sorpresa i de les grosses, ens estem cenyint plenament a la realitat. Mai no ens havia respost a cap correu demanant-li que ens rebés. No només mai no ens va respondre, sinó que tampoc mai no ens va rebre. Ens va sotmetre a la més absurda de les ignoràncies. En la mateixa línia que ho havia vingut fent la Junta Directiva del President Laporta.

El Sr. Ferrer tampoc mai no es va dignar a respondre les nombroses invitacions que li havíem enviat per tal que assistís a la Presentació. Mai! Ni una de sola, tot i que l’havíem “comentat” a través de missatges al facebook “que la foto estava servida”. Atès que havíem cursat nombroses invitacions, vàrem decidir que reservaríem les localitats amb els nom de les respectives Precandidatures. Ni cas! Malgrat el comentari, va tirar de prepotència i no va obrir boca fins el dia de l’acte.

Bé, sí que ens va respondre una vegada. Volem ser sincers. A través d’una persona de la seva llista, si més no es va identificar com a tal –guardem el missatge. Per tant, existeix l’evidència- es va manifestar per primera i única vegada per acusar-nos de fer ús “de les estridències” en la defensa dels nostres drets.

Malgrat “que la foto estava servida”, primera i última vegada en posar-se en contacte amb nosaltres. Les trucades per no res que ens feia un altre representant de la seva Candidatura, no compten. Diem per no res perquè, encara avui dia, ens repetim la mateixa pregunta: per què ha trucat el Sr. X?

Malauradament, una de les Precandidatures (per elegància, no direm quina) van interpretar que aquesta expressió anava dirigida a ella. Què equivocada que anava, tant en aquesta com en d’altres qüestions, de les quals també conservem les proves.

Sr. Ferrer, no dubtem que sigui una bellíssima persona però, com a dirigent del Barça, mai no ha estat a l’alçada de l’equip. Sobretot, des que va ser designat dofí del President Laporta.
Potser, tot el que hem explicat, Sr. Ferrer, també li semblen “estridències”. Però li ben asseguro que, li parlo com a lingüista, el DIEC ho defineix com a exposar uns fets sense faltar a la veritat.

Agustí Benedito, L'Alternativa A B. Ens vàrem conèixer la primera setmana del més de novembre de 2009. Van bastar un parell de reunions perquè sorgís quelcom més que una relació de treball. La simpatia mútua es convertí en una no dissimulada però discreta amistat. La causa s'ho val.

Ha estat la Candidatura amb què més hores hem treballat la mobilitat a l'interior del Camp Nou. No obstant això, tot i les nombroses trobades que hem dut a terme, la discreció i l'absència de càmeres ha presidit la nostra relació. Guardarem per sempre més a la nostra colecció de frases de les eleccions la que constantment ens deia l'Agustí: "Manel, la vostra causa és massa important. Vosaltres esteu pel damunt de qualsevol Precandidatura. Preserveu-vos que se us identifiqui amb cap".

Resulta evident el plus de cavallerositat que es desprèn de la seva persona.

Foto de família: Sr. Guixà, Sr. Benedito, Sr. Godall, Sr. Plaza, Sr. Ferrer, Sr. Armand Sanz, Sr. Portabella...

Una imatge per a la història.

NOTA FINAL

Malgrat no haver constància gràfica de la seva presència, tot fent un exercici de transparència i honestedat, qualitats que han estat sempre les nostres senyes d’identitat, hem de dir que la Precandidatura del Sr. Sandro Rossell va estar representada a l'acte pel Sr. Joan Bladé i pel Sr. Sergi Rossell, els quals van arribar un cop duta a terme la fotografia. D'altra banda, hem de dir que també va signar el PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT així que van arribar.

D’altra banda, hem de dir que el Sr. Rossell ens telefonà durant l’acte, just després de signar en el seu nom el Dr. Joan Bladé, per tal d’excusar la seva presència.

TEMES RELACIONATS:

• Vídeo signatura PACTE BLAUGRANA PER LA MOBILITAT