divendres, 25 de juny de 2010

Els cinc Pecats Venials del Barça sobre mobilitat

Barça nostre, que estàs en els cels, Blaugrana és el teu nom;
Deixa entrar el teu regne

Els col•lectius discriminats.

I dóna el que pertoca

A les persones que pateixen

Alguna discapacitat.

No demanem res

que ja no gaudeixin
els nostres germans.
No ens deixis

En la mateixa situació

Que
arrosseguem des del segle XX;
adapta les teves instal•lacions

i posa’t a l’alçada de l’equip.




Encapçalem amb aquest Pare Nostre, no cal dir que totalment improvisat, per plasmar els 5 Pecats Venials del Barça, la responsabilitat dels quals no ha de recaure pas sobre la institució. El FC Barcelona com a institució no ha de quedar embrutida per una nefasta actuació, quant a mobilitat, d’uns directius que no ha sabut estar a l’alçada de l’equip. Ans el contrari, nosaltres que ens els coneixem prou bé, estem en condicions d’afirmar que no han tingut la voluntat política de resoldre la situació. Srs. Ex directius, malgrat anar en cadira de rodes hem estat prou capaços d’adonar-nos quan i qui ens ha volgut prendre el pèl.

Els únics ‘responsables irresponsables’ han estat les diverses Juntes Directives de l’última dècada, tot donant per bo que els anys anteriors, malgrat la nostra existència, prevalia la nostra invisibilitat.
La nostra voluntat que la corda no es trenqués, va fer que tiréssim endavant unes converses que ja sabíem com acabaríem i quina era la intenció de la Junta Directiva: ‘marejar la perdiu’.

Ah, i no cal dir que Laporta mai no ens va obrir la porta.

Primer pecat: Reubicació del lloc destinat a les persones que van en cadira de rodes.
Manca absoluta de visibilitat. Quan es produeix una jugada conflictiva, interessant o un gol, tothom s’aixeca, cosa normal, lògicament. Què succeeix aleshores? Doncs que les persones de les cadires que, òbviament, no es poden aixecar, sistemàticament es perden gran part del partit.

A banda de l’escassa visibilitat de tots els emplaçaments per a cadires, alguns en concret es troben al costat dels pilars que suporten el pes de la segona graderia. Atesa la seva amplada, en aquests casos queda dificultada la vista d’una part del camp des del principi, sense necessitat que ningú no s’aixequi.

Segon Pecat: Millora i ampliació del nombre de rampes que donen accés a l'interior de l'Estadi. Més concretament, a la nostra ubicació.
Escassetat de portes habilitades amb les corresponents rampes. Les poques que en tenen, són d'un desnivell tan excessiu que freguen la perillositat i ens col•loquen en situació de risc. Com a conseqüència, el trànsit per aquestes rampes és pràcticament impossible.

D'altra banda, per accedir al vestíbul de tribuna, hi ha una bona rampa d’accés. Ara bé, quan ens dirigim cap a la porta principal, topem amb l’espai de l’ascensor que dóna accés a les graderies superiors. A l’hora de construir-lo, van envair l’espai de la rampa, la qual cosa ens obstaculitza el pas. Sense comentaris.

Tercer Pecat: Llista diferenciada per ésser abonats del F. C. Barcelona.
Quan ens fem socis/ies, se’ns col•loca a la mateixa llista que la gent que no requereix cadira. Resulta evident que no té cap mena de sentit. Nosaltres no ocuparem mai un lloc de seient normalitzat!

Per tant, considerem que la nostra llista hauria de ser diferenciada i tenir en compte només els llocs disponibles per a cadires.

Per un altre cantó, considerem que els/les socis/abonats en cadira de rodes haurien de tenir la seva localitat assignada, exactament com la tenen la resta de les persones que ocupen seients “normalitzats”. En no tenir el seu “seient” assignat, es veuen obligats a venir amb molt de temps d’antelació per tal d’ocupar la millor posició. Aquest fet comporta una discriminació respecte a la resta d’abonats/ades dels seients “normals” que arriben quan volen.

Quart pecat: Utilització de les noves tecnologies per a la compra i recollida de les entrades que són d'ús exclusiu del nostre col•lectiu.



Pel que fa a la venda de les entrades per als llocs destinats a les cadires, exigim poder comprar-les a través dels mitjans utilitzats per la resta de la població:

a) Pàgina web del FC Barcelona.
b) A través de la web de l’entitat financera que col•labora amb el club.
c) Caixers de l’entitat col•laboradora del FC Barcelona.

Resulta que una persona no abonada de Reus que camina bé, disposa d'aquestes tres tecnologies i, immediatament, sap si n’hi ha de disponibles o no i de quina ubicació les vol. Per contra, un barcelonista o una barcelonista en cadira de rodes de Reus, no posseeix aquesta possibilitat pel que fa a les localitats específiques del lloc destinat a les cadires, havent-se de traslladar fins a l'estadi per aconseguir-les.

Atès que sovint ens ho hem trobat, farem el següent aclariment. Ens referim a entrades de la nostra ubicació. És clar que, a través de les vies exposades, podem adquirir entrades d’altres localitats. Però nosaltres, per què volem una entrada de seient “normalitzat? Nosaltres mai no anirem a un lloc d’aquests.

Per tant, allò que ens interessa saber és si queden entrades de la nostra zona, així com poder comprar-les com tothom. Sovint, després de desplaçar-nos fins el Camp Nou, ens han dit que s’havien exhaurit, cosa que queda demostrada que no és certa.

Cinquè Pecat: Un Estadi sense barreres.
Poder gaudir de l'Estadi, no només des del vessant esportiu, sinó també com a espai lúdic en el qual s’hi fan diversos espectacles: concerts musicals, etc.

Tant de bo, la Junta Directiva sorgida de les urnes el 13 de juny trenqui en pedaços la història de mandats anteriors i es desmarqui de les seves maneres de fer.

És per aquest motiu que li desitgem al President Rossell que tot li vagi molt bé. Reiterem el nostre compromís, com ja indicàvem al Manifest, de col•laboració i de treball per tal que tingui les condicions òptimes per treballar en la resolució dels problemes en general i de la nostra problemàtica en particular.

I fem una crida a la responsabilitat de tot el barcelonisme. Les eleccions ja s’han celebrat i la sobirania popular ha decidit majoritàriament qui ha de ser el nou President.

Per tant, tot fent un exercici de responsabilitat, li hem de fer costat i li hem de desitjar que tot li vagi bé. Si al nou President li van bé les coses, serà un bon indicador que al Barça li van bé les coses.

1 comentari:

  1. Tot el que dius és de senrit comú. Et felicito per la feina que fas. Eduard.

    ResponElimina

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010
Premiat pel jurat com a MILLOR BLOC en llengua catalana.