divendres, 16 de juliol de 2010

Com va viure el 13 J... Josep Piqué?

Una nova entrega de Com va viure el 13 J...? Sèrie de col·laboracions especials a càrrec de Candidats, periodistes, escriptors... grans amics i millors persones.

La setmana de les eleccions em va enganxar fora de casa. Estava en un viatge de feina previst de feia temps. Però no va ser excusa per no seguir, via Internet, els debats electorals. No havia de tornar fins dimarts 15 de juny, però el vaig avançar al diumenge per arribar a temps per anar a votar a les instal•lacions del FC Barcelona.

Recordo desembarcar de l’avió, procedent de Nàpols i, corre-cuita, anar directament entre les portes 79-86 (davant el camp de la Masia) per exercir el meu dret a vot, junt amb la meva família. Posteriorment em vaig dirigir a la Sala París amb un doble objectiu: d’un cantó, saludar els col•legues de la plataforma Èxit Blaugrana, que vam cobrir conjuntament la jornada electoral; d’un altre, començar a emetre informació en temps real, tant al meu bloc ‘EleccionsFCB.cat’ com a les xarxes socials.

Mitjançant twitter, vaig seguir des d’Itàlia les primeres hores de la jornada en sintonia amb els amics d’Èxit Blaugrana, amb el departament de premsa del club i amb les quatre candidatures, les qual van utilitzar aquesta xarxa social per mantenir informats els socis. Com ho vaig agrair! Allò em va anar molt bé per viure les primeres hores electorals, per estar-ne assabentat al segon, encara que fos des del desordenat aeroport de Nàpols. Va ser una connexió apassionant a sis bandes, ens ho vam passar d’allò més bé twiteijant!

Quan vaig arribar al Camp Nou a primera hora de la tarda, després de votar, vaig començar a treballar conjuntament amb els d’Èxit Blaugrana. Al cap d’una estona, vaig rebre una trucada d’uns amics del facebook, molt culés i voluntaris d’algunes de les candidatures (de l’Agustí Benedito i d’en Marc Ingla) per anar a prendre alguna cosa. Vaig accedir encantat. Sempre és bo saludar els amics. Sobretot, quan es tracte d’una trobada amb molt “fair play”. Vam travessar la bulliciosa esplanada del Camp Nou i vam accedir a la Sala Roma per petar la xerrada una estona tranquil•lament. Després vaig tornar al meu lloc, a la Sala París, per assabentar-me de les últimes novetats de la jornada. L’exsecretari del FC Barcelona, el sr. Cubells, i l’exdirector general del club, el sr. Oliver, ens hi anaven informant, hora a hora, del desenvolupament i de les novetats del dia.

Durant el transcurs d’aquelles hores, abans de tancar-se les urnes a les 21 hores, vam estar fent un seguiment a través de les xarxes socials i a través de les estadístiques del club sobre el nombre de socis que havien exercit el seu dret a vot. La meva satisfacció, i la de tots els companys de la sala, era evident. Els socis havíem respost a la crida.

A dos quarts de nou, amb un dels redactors del diari ‘El 9 Esportiu’ i amb un dels co-fundadors de la plataforma Èxit Blaugrana ens vam desplaçar als boxes dels candidats, situades al lateral gol sud de l’Estadi, per viure les primeres sensacions del resultat d’una enquesta força fiable que anunciava TV3 i dels intensos moments dels primers resultats de l’escrutini. Hi havia nervis, però tothom veia clar que la candidatura de Sandro Rosell guanyaria, però ningú sabia per quan, amb quin percentatge. Quan TV3 va anunciar els resultats de l’enquesta, que donaven com a virtual guanyador a Rosell, jo em trobava davant del box de la candidatura de l’Agustí Benedito i es va sentir un “olé” poderós que provenia de l’altra banda, del box de Rosell i companyia. Al box d’en Benedito també es van alegrar pels resultats de l’enquesta de TV3, que els situava en segona posició, per davant d’Ingla i Ferrer.

Van ser moments molt intensos, emotius, amb carreres amunt i avall d’uns i altres, amb els quatre candidats saludant-se, amb en Laporta agraint als aspirants... Jo, personalment, vaig saludar totes les candidatures, ja fossin a membres o als mateixos candidats. Després de tot plegat, ens vam desplaçar novament a la Sala París per viure el moment en què Sandro Rosell era proclamat pel Sr. Cubells, secretari del club, nou president del FC Barcelona.

Aprofito aquestes línies que m’ha demanat el nostre amic Manel per agrair-li, a ell i a tots els candidats, la seva col•laboració i contribució per fer que aquestes eleccions fossin un exercici de democràcia i una festa absoluta del barcelonisme.

Per la nostra part, amb la tasca 100% independent que vàrem dur a terme, vam procurar fer el que bonament vàrem poder. Sense gaire recursos; però amb molta il•lusió. I el més important, vam gaudir molt, moltíssim de l’experiència i vam poder conèixer a gent collonuda. Això és el millor, segur.

Gràcies Manel i Visca el Barça!


Josep Piqué, periodista i empresari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010
Premiat pel jurat com a MILLOR BLOC en llengua catalana.